Doblers, poder i droga

Anem a fer un exercici teòric de raonament. S'arribarà una conclusió darrera, (F7), resum de tot el raonament.


Premisses
(P0.a) Els bancs generen els doblers.

(P0.b) Els governs exerceixen el poder.

(P0.c) Els narcotraficants negocien amb la droga.

(P1) El poder controla els doblers i la droga. El poder estableix polítiques econòmiques, normatives i lleis que regulen el comerç i gestiona els doblers públics. El poder estableix regulacions i actuacions sobre la droga, prohibint i perseguint determinades drogues dures; regulant el consum i preus d'altres drogues blanes com el tabac i l'alcohol.

(P2) Els doblers i el poder són droga. Quants més doblers i quant més poder es tenen, més se'n volen i necessiten. La droga, quanta més se'n consumeix, més se'n vol i necessita.

(P3) La droga genera doblers i poder. Qui controla la droga aconsegueix grans sumes econòmiques, sigui il·legal (narcotràfic) o legal (imposts sobre alcohol i tabac). Qui controla la droga té poder sobre els consumidors d'aquesta droga, sigui il·legal ("drogoaddictes") o legal ("fumadors" i "consumidors d'alcohol").

(P4) Els doblers mouen la droga i el poder. Amb grans quantitats de doblers es poden adquirir grans quantitats de droga. Amb grans quantitats de doblers es pot influir sobre les decisions preses pels poderosos (corruptes).

(P5) La droga i el poder es mouen per doblers. Els narcotraficants es dediquen al comerç de la droga per motius econòmics. Els poderosos (corruptes) exerceixen les seves tasques per interessos econòmics. 

(P6) La droga, el poder i els doblers corrompen les persones. Aquells qui consumeixen freqüentment grans quantitats de droga ("drogoadictes", "ionquis", "toxicòmans", "alcohòlics", etc.) poden arribar a fer coses impensables per conservar el seu nivell de consum. Aquells qui són molt poderosos poden arribar a fer coses impensables per conservar o augmentar el seu nivell de poder. Aquells qui tenen molts doblers poden arribar a fer coses impensables per conservar o augmentar el seu nivell econòmic.


Conclusions simples
(C1) Els qui tenen doblers tenen poder. (P4+P5)
(C2) Els qui tenen poder tenen doblers. (P1+P5)
(C3) Els qui negocien amb droga tenen doblers i poder. (P3+P4+P5)
(C4) Els doblers i el poder originen la droga.  (P1+P3+P4+P5)
(C5) Els doblers, el poder i la droga són una mateixa cosa. (P1+P2+P3+P4+P5)


Conclusions finals
(F1) Els bancs generen els doblers, aleshores controlen els governs. (C1)
(F2) Els governs exerceixen el poder, aleshores controlen els bancs. (C2)
(F3) Els narcotraficants s'alimenten dels bancs i dels governs. (C3)
(F4) Els bancs i els governs són les causes de la droga. (C4)

(F5) Els bancs són els governs i els governs són els bancs. (F1+F2)
(F6) Sense bancs ni governs no hi hauria narcotraficants. (F3+F4)

Conclusió darrera
(F7) Els bancs, els governs i els narcotraficants són una mateixa cosa. (C5+F5+F6)

Fi de l'exercici teòric de raonament.


Abstenint-nos de jutjar la veracitat del conjunt d'afirmacions, tant de les premisses com de les conclusions, no fa falta tenir un gran nivell intel·lectual per veure que és un raonament completament demagògic i fal·laç.

Sobre les premisses. La majoria són veritats parcials, com "el poder controla els doblers i la droga". El poder hi té un control, però no vol dir que el control en sigui absolut (com si el poder fabricàs i distribuís tota la droga). També hi ha jocs de paraules, com "els doblers i el poder són droga". I comparacions fora de context com "la droga, el poder i els doblers corrompen les persones" (P6).

Sobre les conclusions simples. Una vegada s'han explicat amb detall unes premisses incompletes i parcialment falses, es treuen unes conclusions errònies que sols no fan ús de totes les premisses (P6 no s'empra a cap conclusió). Què aporta una premissa que no s'empra? Si és populista, ajuda a l'exercici de raonament demagògic en el seu objectiu de convèncer el públic.

Sobre les conclusions finals i la conclusió darrera. Més del mateix. S'agafen mitges veritats, es cerquen paraules ambigües i se'n treuen més conclusions deliberadament errònies. Per exemple, concloure que els bancs són els governs (F5) perquè els primers exerceixen un control sobre els segons i els segons sobre els primers (F1+F2) és implícitament assumir que un només es pot controlar a sí mateix. És com dir "m'agrada el blanc" i concloure que "m'agrada la cocaïna".

Aquest escrit, titulat "Doblers, poder i droga", i sobretot els comentaris darrers realitzats sobre l'exercici teòric de raonament, és la base per entendre bé el pròxim escrit: "Sortu, ETA, Govern i Oposició: Qui són els terroristes?".

Fures (III)

Ho podria dir en molts idiomes. Ho podria dir en moltes paraules. Ho podria dir cridant, parlant o xiuxiuejant. Ho podria enfocar històricament, socialment, filosòficament, moralment, religiosament, psicològicament, pedagògicament, científicament i econòmicament. Ho podria dir posant molts exemples. Ho podria dir omplint pàgines i pàgines de molts llibres. Ho podria mostrar en imatges de totes les mides i colors. I fins i tot podria fer-ne un croquis pels qui no ho acabassin de veure clar!

Però res, ni l'aigua més cristal·lina i transparent que encara queda en aquest planeta, ni l'aire més pur de la muntanya més alta i verge, seria tant clar com els fets mateixos que donen lloc a aquest escrit.

Si bé en aquell infinitament llunyà 2007 Espanya jugava a la Champions League de les economies mundials i era presidida per un govern socialista, que a mitjans del 2008 assegurava que el país es recuperaria de la crisi d'economia i treball mantenint les despeses socials, ens vàrem trobar el 2010 (i encara el 2011) que els mercats el Govern havia trobat solució a tots els mals:

• Reduint un 5% de mitja el salari dels treballadors públics
• Eliminant en un plaç de 7 mesos una ajuda per als nadons nouvinguts introduïda pel propi Govern
• Congelant les pensions el 2011
• Aprovant una reforma laboral que abarateix l'acomiadament de treballadors, amb la premissa que és una forma de crear treball, contestada pels sindicats de treballadors amb una vaga general tres mesos després de la seva aprovació, després del relaxant estiu i de l'esperat Mundial de Futbol, quan la llei ja està més que tramitada i pràcticament oblidada (pels qui no en són víctimes)
• Canviant ministres, per donar una imatge de canvi
• Tramitant una "llei d'economia sostenible" que inclou de 'rebot' una disposició que permet la censura de les pàgines web que facilitin als usuaris l'obtenció no autoritzada de material audiovisual protegit per drets d'autor (pràctica encara no il·legal), llei la qual va ser rebutjada al Congrés dels Diputats, lleugerament modificada i pactada pels de sempre i enviada al Senat, aprovada pel Senat i que en breu serà debatuda de nou al Congrés dels Diputats, si bé alguns mitjans de comunicació en parlen com si ja s'hagués aprovat i d'altres li donen la culpa a n'Obama. Actualització (16/02/2011): I amb raó, la donaven per aprovada, una llei que es preveia votar a finals de març que ahir mateix va ser aprovada al Congrés dels Diputats! I la Ministra de Cultura diu que "La aprobación de la Ley es una gran noticia para todos", quan potser volia dir que "La aprobación de la Ley es una gran noticia para nosotros".
• Pujant un 9,8% la tarifa de l'electricitat
• Modificant les pensions de tal forma que per retirar-se amb la pensió completa, com ara als 65 anys, s'hagin d'haver cotitzat 38,5 anys; o per fer-ho als 67, haver-ne cotitzat 37; així com que es comptabilitzin els darrers 25 anys de vida laboral per calcular la pensió, que alguns d'ells segurament seran de jubilació anticipada forçosa, si és que es té feina

Però els temps de salvació total ja s'acosten! Després de passar tanta por, en aquesta ocasió por econòmica, ja arriben els bons temps. Ara es tracta del dia que ens ho diguin:

• Anar a votar als mateixos perquè no ho han fet tant malament i sempre seran millors que els "altres"
• Anar a votar als "altres" perquè són els únics que poden treure aquest país de la misèria, encara que abans el duguessin a la Guerra d'Iraq (que tampoc és gaire diferent de l'actual Guerra d'Afganistan Missió de Pau a Afganistan)
• Anar a votar uns esquerrans de veritat, que tanmateix governaran en coalició amb els mateixos d'ara
• Anar a votar uns dretans de veritat, que tanmateix no trauran ni un escon si no són nacionalistes (aquests darrers faran de partit frontissa, guanyin "dretes" o "esquerres")
• Anar a votar qualsevol altra cosa, tenint en compte que el resultat serà el mateix perquè la gent intel·ligent empra el vot útil
• No anar a votar perquè tanmateix no serveix per res
• Eh? Ah, que hi ha eleccions?

Alea iacta est!

Fures (II)

(N): Lladres, saltaparets, robadors
(E): Saltejadors, espanyaportes, saltaterrats
(I): Pispes, lladregots, furtadors, rampinyadors
(V): Rapinyadors, atracadors, assaltadors, rapinyaires, rapinyers, pillards, afanetes
(D): Escurabosses, carteristes, espolsabutxaques, escurabutxaques, lladremaners
(A): Tinyetes, estafadors, timadors
(G): Bandits, malandrins, bandolers, criminals
(P): Cleptòmans
(M): Pirates
(O): Polítics, bancs, corporacions, patronals, sindicats, organitzacions sense ànim de lucre amb afany recaptador

N: Neutrals
E: Específics
I: Insignificants
V: Amb violència
D: Amb dissimulació
A: Amb astúcia
G: Genèrics
P: Patològics
M: De moda al segle XXI
O: D'ofici, de professió regulada