Comprenc a La Indústria (els has d'anomenar en majúscules, que sinó els fas sentir ofesos i et poden denunciar per embrutar la seva imatge) quan s'ancora en el seu arcaic model de negoci. Siguem realistes, ells així com estan ja tenen un sistema que els enriqueix, és el més normal del món que vulguin mantenir-lo, que siguin conservadors i no vulguin innovar el més mínim, posat que "si una cosa funciona, no la toquis". Efectivament, són víctimes, però no dels internautes, ni de la pirateria, ni del P2P, ni dels "pendejos electrónicos", sinó de la seva pròpia avarícia i de la seva alienació del consumidor.
El major pecat de La Indústria no és l'avarícia, així com podrien opinar alguns, sinó l'alienació del consumidor. I és que avui no vull parlar d'ètica, sinó d'economia ètica o ètica econòmica. En economia l'avarícia, si s'encamina bé i en dosis adequades, ajuda a l'empresari en la seva finalitat: generar més beneficis. Però, en canvi, si l'empresari s'aliena del consumidor o client, tard o prest sucumbirà a la ruïna. Efectivament, si l'avarícia és tant, però tant gran que cega completament a l'empresari, pot arribar a un punt en què l'empresari s'adoni que és més rendible ignorar les necessitats del consumidor però obligar-lo a consumir, que intentar adaptar el negoci a les necessitats del consumidor per a què aquest consumeixi per decissió lliure pròpia. De fet, això que sona a "compra'm això o et dispar", no és molt llunyà (encara que sigui una metàfora) a certes campanyes publicitàries destinades a que ens sentiguem com delinqüents per exercir els (encara) nostres drets (fins que no canviïn la llei), recordant-nos la "nostra obligació de consumir". Sí, em referia a SI ERES LEGAL, ERES LEGAL (s'ha de posar també en majúscules, ha de quedar clara la serietat amb que me'ls agaf).
Com deia, i encara que soni a discurs barat a favor del liberalisme econòmic tradicional (el capitalisme de tota la vida), l'egoïsme es pot transformar en altruisme (amb interessos per mig, clar). Sí, l'ansietat d'enriquir-se d'uns pot dur a crear productes valorats pels altres (així funciona el món, no?). Aquí és on entra la gran paradoxa: compartir per avarícia.
[No té molt sentit llegir si no veus el vídeo complet :-P]
Com diu en Gerard Leonhard, al vídeo a partir del minut 7:55, en una societat en què hi ha tanta informació a l'aire el que és realment difícil és aconseguir l'atenció d'un potencial consumidor. Si es concentren els esforços en aconseguir aquesta atenció, en agradar, sense posar certes restriccions en la distribució/compartició, es guanyarà un client. La clau està en compartir. Compartir és promocionar. Compartir és arribar a la gent. Compartir no obliga al consumidor a pagar (directament). Compartir genera sentiments positius. No creieu que tot això és tant o més efectiu que una bona campanya de publicitat a la TV? No vos equivoqueu, el senyor que he anomenat al principi, en Gerard Leonhard no és un "hippie marxista" (crec que ho deixa ben clar al vídeo), sinó el director executiu de MediaFuturist.
On vull arribar amb tot això? Enlloc. Estava avorrit i tenia ganes d'escriure incongruències... No, seriosament: a més de tots els beneficis més "visibles" de les llicències Creative Commons pels defensors del "gratis total", volia fer notar que també hi ha una oportunitat enorme, si es sap aprofitar, per La Indústria de fer molts doblers i, de passada, netejar la seva pèssima imatge. Esperem que sàpiguen aprofitar-la o que se'n vagin d'aquest maleït planeta. Estic fart de veure com se'ns acusa de ser pirates per descarregar música i pel·lícules quan ells ROBEN (ho escric en majúscules, perquè és el seu honrat ofici) per cada suport d'emmagatzemament que es compra en aquest país. Obriu els ulls d'una vegada o desapareixeu, noses!
Annex
Suposem una petita empresa amb 30 ordinadors i 1 servidor central on s'hi emmagatzemen les dades corporatives. Suposem que el volum d'informació d'aquesta empresa és de 25 GB i que realitza una còpia de seguretat diària en una cinta DAT que van reutilitzant. Una vegada per setmana es fa, a més, còpia de seguretat en DVD (de 4,38 GB), la qual cosa representen 6 discs DVD. Ens adonam que en un any necessitarem 52 setmanes x 6 DVD/setmana = 312 DVD.
Si bé tots els discs durs, cintes DAT i discs DVD estan gravats pel cànon digital, ens centrarem només en els DVD, que són un consumible. Resulta que, independentment del preu del disc DVD, cadascun està gravat amb 0,44 euros de cànon en concepte de "remuneració compensatòria per còpia privada". Això vol dir que aquesta petita empresa pagarà 312 DVD x 0,44 euros/DVD = 137,28 euros anuals a La Cosa Nostra per realitzar còpia d'unes dades sobres les quals no hi ha remuneració compensatòria que hi valgui perquè EN CAP MOMENT s'ha exercicit una còpia privada d'una obra audiovisual. Si considerau que aquesta aproximació és optimista, ja podeu començar a multiplicar aquests 137,28 euros pel número de petites empreses que volgueu suposar que hi ha en aquest país...
diumenge, 7 de juny del 2009
diumenge, 24 de maig del 2009
Es cuento de n'Esperança
Això era i no era una al·lota que nomia Esperança, que tenia moltes amigues, però que li agradava recórrer món tota sola. Un bon dia va trobar una casa en ruïnes, feta pols, abandonada. Va trobar que si no havia de fer mal a ningú hi faria d'okupa una temporada.
Just va entrar dins sa casa i la va començar a compondre, a arreglar-la, en es seu gust. Li va pintar ses parets de colorins, hi va penjar quadres abstractes i va omplir-ho tot de fil groc enganxat per ses parets. S'hi sentia tant bé, tant a ca seva, tant natural, que fins i tot ja hi va dur moixos negres i peixos de colors.
Com més temps hi estava, més li agradava. Hi convidava a ses amigues, hi bevien vodkas, lambruscos, Duff, i altres marques rares de cervessa. Feien crêpes, pollastres al curry, pizzes i ensalades de pasta, segons es dia en què es trobaven. Hi sonava sa música que a ella li agradava, des de Sopa de Cabra a Sabina, des de Jarabe de Palo a Duncan Dhu, encara que fossin versionats per Despistaos. S'havia convertit en un lloc ideal, tot eren elefantets roses pegant botets.
Però de cop, sense sols témer-se'n, ja va arribar, amb peus de moix, sense avisar, sense ella voler-ho, ja hi tornava a ser. Ja venia! Una altra vegada! S'acostava! Què és això?! Ja tornava a per ella! Esperançaaaa... Com podia ser allò? Esperançaaaa... Per què? Per què? Per què? Què vos he fet? De cada pic s'hi acostava més! Esperançaaaa... Però per què? Per què? Per... què? Nooo!!!
Desenllaç 1
Cristina: Per què te'n vares anar d'aquella casa si t'agradava tant?
Esperança: Perquè l'amo de sa casa ho va denunciar i va enviar sa policia amb sos cans i sa megafonia. Varen venir amb escopetes i tot. Estaven rabiosos. Em volien empresonar! No hi ha dret. I encara em persegueixen...
Cristina: No és just que el món sigui així. A ses altres cases que has estat ja t'ha passat lo mateix. Aquests amos de cases abandonades són lo pitjor. Esperen a que arreglis lo seu i disfrutis i llavors t'encalcen de per vida.
Esperança: Sí... No faig més que rebre citacions a judici per telèfon i veure cartells amb sa meva cara penjats per sa ciutat de "es cerca aquesta al·lota". Quina poca llibertat que hi ha al món...
Desenllaç 2
Cristina: Per què te'n vares anar d'aquella casa si t'agradava tant?
Esperança: Perquè sa casa estava maleïda o algo. Sense més ni pus vaig començar a sentir veus diguent es meu nom, varen començar a sortir barrots de ses finestres, a caure es quadres i a tremolar tot. Quasi vaig quedar fermada al sofà, perquè també varen sortir com a grillets, però vaig ser més ràpida. I vaig fugir corrent tant aviat com vaig veure que allò es posava negre. Defora hi havia cans rabiosos que em lladraven i em perseguien! I quan vaig haver corregut i ja era un poc enfora vaig veure com ses parets tornaven d'acer i ses portes es tancaven...
Cristina: Què dius? Però si casa està com sempre... Si em vaig enterar de que te'n havies anat perquè, com de costum, vaig entrar i sa porta estava oberta. Dedins tot era tant normal com sempre, només que tu no hi eres... A cada casa que t'agrada que deixes contes una cosa per l'estil...
Esperança: T'ho jur! Aquella casa em volia empresonar i posseir per sempre!
Just va entrar dins sa casa i la va començar a compondre, a arreglar-la, en es seu gust. Li va pintar ses parets de colorins, hi va penjar quadres abstractes i va omplir-ho tot de fil groc enganxat per ses parets. S'hi sentia tant bé, tant a ca seva, tant natural, que fins i tot ja hi va dur moixos negres i peixos de colors.
Com més temps hi estava, més li agradava. Hi convidava a ses amigues, hi bevien vodkas, lambruscos, Duff, i altres marques rares de cervessa. Feien crêpes, pollastres al curry, pizzes i ensalades de pasta, segons es dia en què es trobaven. Hi sonava sa música que a ella li agradava, des de Sopa de Cabra a Sabina, des de Jarabe de Palo a Duncan Dhu, encara que fossin versionats per Despistaos. S'havia convertit en un lloc ideal, tot eren elefantets roses pegant botets.
Però de cop, sense sols témer-se'n, ja va arribar, amb peus de moix, sense avisar, sense ella voler-ho, ja hi tornava a ser. Ja venia! Una altra vegada! S'acostava! Què és això?! Ja tornava a per ella! Esperançaaaa... Com podia ser allò? Esperançaaaa... Per què? Per què? Per què? Què vos he fet? De cada pic s'hi acostava més! Esperançaaaa... Però per què? Per què? Per... què? Nooo!!!
Desenllaç 1
Cristina: Per què te'n vares anar d'aquella casa si t'agradava tant?
Esperança: Perquè l'amo de sa casa ho va denunciar i va enviar sa policia amb sos cans i sa megafonia. Varen venir amb escopetes i tot. Estaven rabiosos. Em volien empresonar! No hi ha dret. I encara em persegueixen...
Cristina: No és just que el món sigui així. A ses altres cases que has estat ja t'ha passat lo mateix. Aquests amos de cases abandonades són lo pitjor. Esperen a que arreglis lo seu i disfrutis i llavors t'encalcen de per vida.
Esperança: Sí... No faig més que rebre citacions a judici per telèfon i veure cartells amb sa meva cara penjats per sa ciutat de "es cerca aquesta al·lota". Quina poca llibertat que hi ha al món...
Desenllaç 2
Cristina: Per què te'n vares anar d'aquella casa si t'agradava tant?
Esperança: Perquè sa casa estava maleïda o algo. Sense més ni pus vaig començar a sentir veus diguent es meu nom, varen començar a sortir barrots de ses finestres, a caure es quadres i a tremolar tot. Quasi vaig quedar fermada al sofà, perquè també varen sortir com a grillets, però vaig ser més ràpida. I vaig fugir corrent tant aviat com vaig veure que allò es posava negre. Defora hi havia cans rabiosos que em lladraven i em perseguien! I quan vaig haver corregut i ja era un poc enfora vaig veure com ses parets tornaven d'acer i ses portes es tancaven...
Cristina: Què dius? Però si casa està com sempre... Si em vaig enterar de que te'n havies anat perquè, com de costum, vaig entrar i sa porta estava oberta. Dedins tot era tant normal com sempre, només que tu no hi eres... A cada casa que t'agrada que deixes contes una cosa per l'estil...
Esperança: T'ho jur! Aquella casa em volia empresonar i posseir per sempre!
divendres, 15 de maig del 2009
Comentari d'un espectador anònim de Zeitgeist
Adaptació d'un anònim de Mi granito de arena.... vsg71:
«Las rebeliones comienzan cuando el ser humano toma el rumbo de su conocimiento y deja de seguir a sus líderes y éste se torna en nuevo líder, que imparte enseñanzas para que otros sean líderes y dejen de seguirte.
Es ésta la verdad sobre las rebeliones, solamente ocurren cuando eres consciente de tu propio conocimiento y por defecto crea rebelión con tus dogmas implantados y al estar insertados en un sistema crea la rebelión en ellos, porque con el conocimiento dejas de pensar en lo implantado. Es un cadena que siempre te lleva a la liberación de tu ser, porque la verdad te libera y el conocimiento hace mas fácil de entender que esa es una verdad lógica y esta lógica crea el quiebre del sistema. Porque es en base a lo ilógico, a la ignorancia y desinformación, en que se fundamenta.
Entonces con el conocimiento y la información de tus derechos intrínsecos del ser humano creas una base lógica, para ver la realidad de tu entorno y te darás cuenta de que la realidad es sólo un telón formado desde siglos por tus ideologías y religiones. Pero es eso lo que quiere el sistema, mantenerte alienado para tenerte obnivulado y débil en el carácter y manso en tus derechos, llenándote de ilusiones. Por eso los que hablan de verdades que liberan han sido callados.
Y con esto el sistema esclaviza tus gobiernos, tus alimentos, tu forma de vida, tus pensamientos, tu trabajo, te hace esclavo de ti mismo, porque tú elegiste ser gobernado y éstos no están preocupados de tus derechos como ser humano. Eres solo una máquina de producción, de capitales, que ellos manejan despojándote de tus esperanzas, de tus pensamientos, de tus derechos y de tus libertades.
Es cosa de mirar a tu alrededor y verás que cada segundo muere un niño de hambre o que se gastan billones de dólares en armamento para cuidar una ideología o una religión. O que la salud es para los que pueden pagarla. La educación cada vez es más precaria. Los alimentos los hacen menos naturales para que así vivas menos. Fluoran el agua con la mentira de que sirve para los dientes. Y es verdad, hasta cierto punto, mientras no tomes el agua. Nos están matando poco a poco y esto es lo que te da el sistema.
El sistema está creado pera proteger los derechos de los seres humanos. Esos derechos básicos inherentes del ser humano que forma parte de una sociedad civilizada que son la alimentación, la salud, el techo. Con el sólo hecho de nacer estos derechos básicos deben ser procurados por el sistema. Por algo te cobran impuestos para todo. Y si ves que atropellan todas estas formas, entonces el sistema no esta hecho para ti ni por ti. Ése es el telón que te ponen ante tus ojos y desde ahí te controlan y orientan tu vida laboral, familiar, civil, porque el sistema controla todo.
¿La ONU por qué no quita el hambre en el mundo?
¿La policía mundial por qué no quita la droga en el mundo?
Con toda la tecnología existente nuestras vidas serían mas holgadas y ellos la frenan.
Y nosotros seguimos escogiendo la esclavitud laboral, la desinformación, el hambre, la miseria humana y estos engendros son lo que el sistema te da.
Por qué la ONU no para las guerras es simple: es porque es negocio muy rentable.
Por qué te envenenan la juventud con drogas, alcohol, diversiones consumistas, educación mala es simple: es porque así matan la voz del futuro, manteniéndolos adormecidos sin derecho a pensar y menos a controversiar lo establecido.
Porque te implantan ideologías que al final sólo te dividen y te despojan de tu derecho a la elección. ¿O tú crees que al elegir un candidato eres libre? ¡Noooo! Si al final el cocinero siempre te va a preguntar con qué salsa quieres que te cocinen: salsa roja o salsa blanca. No importa lo que escojas, siempre te va a cocinar.
La verdad te libera.»
«Las rebeliones comienzan cuando el ser humano toma el rumbo de su conocimiento y deja de seguir a sus líderes y éste se torna en nuevo líder, que imparte enseñanzas para que otros sean líderes y dejen de seguirte.
Es ésta la verdad sobre las rebeliones, solamente ocurren cuando eres consciente de tu propio conocimiento y por defecto crea rebelión con tus dogmas implantados y al estar insertados en un sistema crea la rebelión en ellos, porque con el conocimiento dejas de pensar en lo implantado. Es un cadena que siempre te lleva a la liberación de tu ser, porque la verdad te libera y el conocimiento hace mas fácil de entender que esa es una verdad lógica y esta lógica crea el quiebre del sistema. Porque es en base a lo ilógico, a la ignorancia y desinformación, en que se fundamenta.
Entonces con el conocimiento y la información de tus derechos intrínsecos del ser humano creas una base lógica, para ver la realidad de tu entorno y te darás cuenta de que la realidad es sólo un telón formado desde siglos por tus ideologías y religiones. Pero es eso lo que quiere el sistema, mantenerte alienado para tenerte obnivulado y débil en el carácter y manso en tus derechos, llenándote de ilusiones. Por eso los que hablan de verdades que liberan han sido callados.
Y con esto el sistema esclaviza tus gobiernos, tus alimentos, tu forma de vida, tus pensamientos, tu trabajo, te hace esclavo de ti mismo, porque tú elegiste ser gobernado y éstos no están preocupados de tus derechos como ser humano. Eres solo una máquina de producción, de capitales, que ellos manejan despojándote de tus esperanzas, de tus pensamientos, de tus derechos y de tus libertades.
Es cosa de mirar a tu alrededor y verás que cada segundo muere un niño de hambre o que se gastan billones de dólares en armamento para cuidar una ideología o una religión. O que la salud es para los que pueden pagarla. La educación cada vez es más precaria. Los alimentos los hacen menos naturales para que así vivas menos. Fluoran el agua con la mentira de que sirve para los dientes. Y es verdad, hasta cierto punto, mientras no tomes el agua. Nos están matando poco a poco y esto es lo que te da el sistema.
El sistema está creado pera proteger los derechos de los seres humanos. Esos derechos básicos inherentes del ser humano que forma parte de una sociedad civilizada que son la alimentación, la salud, el techo. Con el sólo hecho de nacer estos derechos básicos deben ser procurados por el sistema. Por algo te cobran impuestos para todo. Y si ves que atropellan todas estas formas, entonces el sistema no esta hecho para ti ni por ti. Ése es el telón que te ponen ante tus ojos y desde ahí te controlan y orientan tu vida laboral, familiar, civil, porque el sistema controla todo.
¿La ONU por qué no quita el hambre en el mundo?
¿La policía mundial por qué no quita la droga en el mundo?
Con toda la tecnología existente nuestras vidas serían mas holgadas y ellos la frenan.
Y nosotros seguimos escogiendo la esclavitud laboral, la desinformación, el hambre, la miseria humana y estos engendros son lo que el sistema te da.
Por qué la ONU no para las guerras es simple: es porque es negocio muy rentable.
Por qué te envenenan la juventud con drogas, alcohol, diversiones consumistas, educación mala es simple: es porque así matan la voz del futuro, manteniéndolos adormecidos sin derecho a pensar y menos a controversiar lo establecido.
Porque te implantan ideologías que al final sólo te dividen y te despojan de tu derecho a la elección. ¿O tú crees que al elegir un candidato eres libre? ¡Noooo! Si al final el cocinero siempre te va a preguntar con qué salsa quieres que te cocinen: salsa roja o salsa blanca. No importa lo que escojas, siempre te va a cocinar.
La verdad te libera.»
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
