Aquesta lletra la dedic especialment a n'skert, per motivar-me per escriure-la; per suposat, a en David Bravo, per la inspiració que les seves actuacions públiques i el seu llibre Copia este libro m'han transmès; i també a la Asociación de Internautas, per haver mantingut a la comunitat informada.
No puc oblidar tampoc, pel seu especial protagonisme, i a qui cal agrair profundament que puguem riure de tant en tant amb les seves dosis d'humor intel·ligent, a l'excel·lentíssima, honorable i generosa SGAE, compromesa amb la societat, amb la cultura i amb tots els artistes, com a gran organització no governamental sense ànim de lucre i solidària que és. No oblidem tampoc a tots aquells qui treballen per aquesta magnífica organització i sense els quals tot això no hauria estat possible: el Govern.
El Señor de los Estribillos
Un Canon para gobernarlos a todos.
Un Canon para esclavizarlos,
un Canon para mentirles a todos
y criminalizarlos como a viles piratas,
defendiendo unas pocas y falsas víctimas.
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
Defendiendo la cultura musical,
a golpe de talonario y contrato,
en nombre del nuevo músico habláis,
cuando con sus derechos os quedáis.
En realidad todo está claro,
sólo de los superventas os preocupáis.
Qué pena me dan...
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
[Propaganda]
¡Ya están ahí! ¡Ya llegan! ¡Temedlos!
Vienen con sus pateras. ¡Son los manteros!
Redes terroristas, mafias internacionales,
narcotraficantes, proxenetas, internautas,
asesinos, maltratadores, piratas.
¡Todos ellos son vulgares criminales!
Bajar música de Internet es robar.
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. Robar es delito.
Robar...
[Fin propaganda]
Y qué parte de robar no entendisteis,
con asco y asombro yo me pregunto,
cuando gracias al Gobierno impusisteis
el Santo y Sagrado Canon como tributo.
Allanáis bodas, baretos y comuniones,
en busca de vuestras recaudaciones.
Si es que por salvar a los pobres artistas
ni a la Iglesia perdonáis las 'procesiones',
ni a los conciertos benéficos las donaciones.
Nunca conocí organización sin ánimo de lucro
con acciones más extremadamente capitalistas.
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
¿Quiénes son los ladrones?
¡Que los encierren a ellos!
¡LOS POBRES LADRONES! ¡LADRONES! ¡LADRONES!
¡LOS POBRES LADRONES! ¡LADRONES! ¡LADRONES!
dimecres, 5 d’agost del 2009
dissabte, 25 de juliol del 2009
Déu t'estima; la DGT, també
Què millor per contribuir a la seguretat ciutadana en carretera que posar els límits de velocitat teòrics en pràctica? Sí, s'ha acabat això d'anar a 132 per autopista i a 110 o 100 per carretera secundària... A partir d'ara a 121, 101 i 91 serem sancionats amb una "recepta" de 100 euros. Però els hem d'estar agraïts: no ens llevaran punts del carnet per una d'aquestes faltes poc greus.
Ara bé, si feim un falta un poc més greu, a part dels 2 punts que abans ens llevaven, ens sancionaran amb 300 euros enlloc dels 100-120 anteriors. O sigui, abans de la reforma per anar dins poble a 71 érem sancionats amb 140-150 euros i pèrdua de 2 punts. Ara també perdrem 2 punts, però la "factura" serà de 300 euros.
Com diria n'Iker Casillas en aquells anuncis tant penosos: Me siento seguroooo!
Vos deix per aquí una cançó de Sistema (Noche hostil) que tracta aquesta obsessió per recaptar que té l'Estat, en aquest cas amb la Guardia Civil a les rotondes, fent proves d'alcoholèmia.
Trobareu més cançons de Sistema al canal de YouTube de n'skert: http://www.youtube.com/user/skert85
Fonts
http://www.nolovendas.es/reportajes/limites-de-velocidad-y-sanciones/12/03/2006/
http://www.nolovendas.es/reportajes/nuevos-limites-de-velocidad-y-perdida-de-puntos/23/07/2009/
dijous, 23 de juliol del 2009
La privacitat a Facebook
Antes de començar a escriure ja puc dir que el títol de l'escrit és tant sòlid com podrien ser-ho "La fe de l'escèptic", "La solidaritat del capitalisme", "L'art de la tauromàquia" o "La pau, la llibertat i la democràcia imposades mitjançant tancs i míssils". Pentura seria més adequat titular-lo "El no-exhibicionisme a Facebook", però tampoc seria gaire suggeridor.
Anem a plantejar la situació en què dues persones que es coneixen (sí, al món real) s'acaben de fer un compte i que només han seguit les passes que seguiria qualsevol persona normal. És a dir, "siguiente, siguiente, siguiente, añadir foto, siguiente, mi nombre, siguiente, mi dirección, mi móvil, siguiente, añadir todos mis contactos, siguiente, siguiente, mis aficiones, mi música, siguiente, mis fotos, mi relación sentimental, mi vida al completo y al descubierto, siguiente, siguiente, finalizar".
Aquestes dues persones (fícticies) de l'exemple són en José Andrés Bermudas Rosales i na Chuli Linda Emo-Emo. Ells es tenen mutuament acceptats com amics al Facebook. Al cercle vermell de dalt, si ens fixam, anirem veient qui està emprant Facebook.
1. Aquí veiem la informació que en José Andrés pot veure de la seva amiga Chuli. Res d'especial.
2. I per l'altra banda la informació que na Chuli pot veure de'n José Andrés. Interessant currículum, però res fora del normal.
Aquí és on comença la part interessant de que tant en José Andrés com na Chuli no hagin canviat cap de les seves opcions de privacitat d'ençà que es varen registrar al Facebook (com a gent normal que són). Apareix un tercer individu desconegut o conegut, tant és, que pel que sigui coneix el nom de'n José Andrés. A dalt apareixerà un rectangle negre per saber que es tracta d'un desconegut, és a dir, que no el tenen acceptat com amic ni en José Andrés ni na Chuli.
3. Un desconegut cerca a en José Andrés i pitja sobre el seu perfil.
4. El desconegut veu informació "restringida" sobre en José Andrés. Només pot veure la seva foto de perfil, el seu nom complet i tots* els seus amics, a més d'enviar-li un missatge o sol·licitar la seva amistat.
5. El desconegut veient els amics de'n José Andrés es fixa en na Chuli i fa clic sobre el seu perfil.
6. El desconegut també pot veure informació "restringida" de na Chuli. Si ella tengués més amics amb les mateixes opcions de privacitat el desconegut podria anar "passejant" de l'un a l'altre. El desconegut decideix enviar un missatge a na Chuli.
7. El desconegut li envia un missatge la mar de clar.
8. Na Chuli rep el missatge del desconegut. Si ens fixam en el cercle vermell, na Chuli no pot fer clic sobre el perfil del desconegut ni tampoc veure'n la foto de perfil. El desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
9. Na Chuli contesta al desconegut i el desconegut rep la seva resposta. Com és obvi, el desconegut pot veure la seva pròpia foto i fer clic sobre el seu propi perfil. I allà veiem, novament, com el desconegut pot fer clic sobre el perfil de na Chuli, veure la seva foto de perfil i enviar-s'hi missatges sense haver sol·licitat amistat (cap dels dos).
10. Si na Chuli intenta cercar al desconegut. Ella sospita qui pot ser, però cercant pel nom no el troba. Ho prova amb la direcció de correu electrònic (que no deixa lloc a dubte, perquè només donarà 1 resultat), però no troba res, perquè el desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
11. Finalment, na Chuli intenta afegir com amistat al desconegut, però no pot, perquè el desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
Probablement si tenim un compte de Facebook ens interessarà que les amistats de les nostres amistats ens puguin trobar, "per si ja ens coneixem (al món real)". A mi, personalment, no m'interessa. Però així i tot, consider que hi ha un bot entre que em vegin les amistats de les meves amistats i un que no té res a veure amb mi ni amb les meves amistats. Però bé, si un vol privacitat... No s'ha de fer un compte de Facebook.
* No tenen perquè aparèixer tots. Si algun dels seus amics ha activat l'opció de privacitat restrictiva corresponent no apareixerà.
Anem a plantejar la situació en què dues persones que es coneixen (sí, al món real) s'acaben de fer un compte i que només han seguit les passes que seguiria qualsevol persona normal. És a dir, "siguiente, siguiente, siguiente, añadir foto, siguiente, mi nombre, siguiente, mi dirección, mi móvil, siguiente, añadir todos mis contactos, siguiente, siguiente, mis aficiones, mi música, siguiente, mis fotos, mi relación sentimental, mi vida al completo y al descubierto, siguiente, siguiente, finalizar".
Aquestes dues persones (fícticies) de l'exemple són en José Andrés Bermudas Rosales i na Chuli Linda Emo-Emo. Ells es tenen mutuament acceptats com amics al Facebook. Al cercle vermell de dalt, si ens fixam, anirem veient qui està emprant Facebook.
1. Aquí veiem la informació que en José Andrés pot veure de la seva amiga Chuli. Res d'especial.
2. I per l'altra banda la informació que na Chuli pot veure de'n José Andrés. Interessant currículum, però res fora del normal.
Aquí és on comença la part interessant de que tant en José Andrés com na Chuli no hagin canviat cap de les seves opcions de privacitat d'ençà que es varen registrar al Facebook (com a gent normal que són). Apareix un tercer individu desconegut o conegut, tant és, que pel que sigui coneix el nom de'n José Andrés. A dalt apareixerà un rectangle negre per saber que es tracta d'un desconegut, és a dir, que no el tenen acceptat com amic ni en José Andrés ni na Chuli.
3. Un desconegut cerca a en José Andrés i pitja sobre el seu perfil.
4. El desconegut veu informació "restringida" sobre en José Andrés. Només pot veure la seva foto de perfil, el seu nom complet i tots* els seus amics, a més d'enviar-li un missatge o sol·licitar la seva amistat.
5. El desconegut veient els amics de'n José Andrés es fixa en na Chuli i fa clic sobre el seu perfil.
6. El desconegut també pot veure informació "restringida" de na Chuli. Si ella tengués més amics amb les mateixes opcions de privacitat el desconegut podria anar "passejant" de l'un a l'altre. El desconegut decideix enviar un missatge a na Chuli.
7. El desconegut li envia un missatge la mar de clar.
8. Na Chuli rep el missatge del desconegut. Si ens fixam en el cercle vermell, na Chuli no pot fer clic sobre el perfil del desconegut ni tampoc veure'n la foto de perfil. El desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
9. Na Chuli contesta al desconegut i el desconegut rep la seva resposta. Com és obvi, el desconegut pot veure la seva pròpia foto i fer clic sobre el seu propi perfil. I allà veiem, novament, com el desconegut pot fer clic sobre el perfil de na Chuli, veure la seva foto de perfil i enviar-s'hi missatges sense haver sol·licitat amistat (cap dels dos).
10. Si na Chuli intenta cercar al desconegut. Ella sospita qui pot ser, però cercant pel nom no el troba. Ho prova amb la direcció de correu electrònic (que no deixa lloc a dubte, perquè només donarà 1 resultat), però no troba res, perquè el desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
11. Finalment, na Chuli intenta afegir com amistat al desconegut, però no pot, perquè el desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
Probablement si tenim un compte de Facebook ens interessarà que les amistats de les nostres amistats ens puguin trobar, "per si ja ens coneixem (al món real)". A mi, personalment, no m'interessa. Però així i tot, consider que hi ha un bot entre que em vegin les amistats de les meves amistats i un que no té res a veure amb mi ni amb les meves amistats. Però bé, si un vol privacitat... No s'ha de fer un compte de Facebook.
* No tenen perquè aparèixer tots. Si algun dels seus amics ha activat l'opció de privacitat restrictiva corresponent no apareixerà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
