De verbenes

Ses verbenes ja fa quasi un meset que van fer ull acabar, però trob que no xerrar d'això és com estar d'acord en que això segueixi així, així que faré un poc de memòria. Fa uns quants anys tots pagàvem "lo seu" (25 €) per assistir a ses nostres penoses "estimades" verbenes, com podeu apreciar a sa imatge des típic abono, en aquest cas del 2002. Tots érem iguals davant es "rompedor d'abonos" (quina feina...), tant era si jo entrava amb es meu abono o amb so d'un amic (potser no molt normal, però sí útil). Però d'ençà el 2004, gràcies a l'iniciativa de l'Excel·lentíssim Ajuntament de Felanitx i per motivar l'assistència a aquesta espectecular saga d'events que no deixen indiferent (i que de cada any van a menys), tots els residents de dit municipi van començar a disfrutar d'un especial descompte, passant a costar-los només 18 €. Això sí, ara no pots deixar s'abonament al teu cosí un dia que tu prefereixis anar a una altra banda. Però és igual, és molt més barat i a més, on estaria jo millor que a una verbena felanitxera? Tres anys més tard d'aquesta iniciativa esplendorosa estam igual que el 2002, pagant 25 €, per un abonament personal i intransferible i per unes verbenes (al meu veure) musicalment insalvables (amb els Lunnis i tot!) i a preus vergonyosos, encara que no fa falta ser socialista del PSOE per veure-ho.

I ara què? Fotos?

Vatuadell que n'hi ha de pols per aquí després de no dir res en més de mig any. S'avorriment de sa rutina duu a provar coses noves per sortir-ne un poc. Ara m'ha pegat sa brusca de fer qualque foto i penjar-la per aquí. És un poc de "popurri", des de paisatges a bosses de plastic, d'animals a circuits electrònics. Ja me contareu (qualcú llegeix això?).
Ses fotos amb tanga de leopardo no les penjaré, per si algú s'ho esperava.

Tot ja torna a la normalitat

Ahir, dilluns, els universitaris que assisteixen a classe (que no són tots) retornaven a les aules de nou, amb tota la il·lusió i felicitat del primer dia (si a algú n'hi sobra que me'n passi un poc) i, sigui dit, amb cara de son alguns. I pensar que eren les dues del migdia...
Copisa, Carreras i el Govern segueixen "decorant" el camí d'anada (i per sort també de tornada!) a la UIB. Mirant per la finestra del bus em vaig assustar un poc, vegent tanta terra aixecada, tantes grues, tantes pales, que estàvem passant per damunt carreteres que no havia vist mai i que aviat hi haurà quatre carrils enlloc dels dos que hi ha. Ja m'hi avesaré.
Un dels meus companys de pis s'ha disposat a reciclar "es cuarto de sa planxa", habitació d'uns 0.70 x 1.60 metres on hi ha un armari "empotrat" (enlloc de ser un armari dins la paret és un armari forrat de ciment) amb una taula de planxar i una planxa amb cinta aïllant (tal com figura a l'inventari de la vivenda). El primer que un podria pensar és que aquesta habitació la llogaríem d'estraperlo a un immigrant il·legal i tota la seva familia, però no, no hi ha ànim de lucre per enmig (encara xD). Ell té pensat montar-hi un gimnàs-sauna privat (només per a companys de pis). Ahir ja va anar a comprar un kit de peses de 20 kg. Lo de sauna ell no ho sap, però quan ens hi fiquem dos o tres allà dins ho descobrirà.
Seguim tots offline. Era d'esperar. I això que varem comanar l'ADSL amb Telefónica setmana i mitja antes d'arribar aquí. Com a mínim m'han enviat un missatge de correu avisant-me de que "han tramitat l'alta". Me deman quin tipus d'utilitat té aquest missatge, apart de que jo estigui més tranquil, per no telefonar ja al 1004 i recordar-los de qui són fills. Si hi ha sort pentura puj això amb la Wi-Fi d'algun veïnat (shhht... no ho digueu fort).
Me passej per la sala d'estar i quan obr la finestra per llevar un poc l'olor de tabac torn a sentir aquella maleïda olor de Kebab (que per molt que m'agradi m'indigesta) de l'Aladdin que tenim abaix.
Escrivint això sent totes aquelles dotzenes de cotxes i motos que passen cada minut, fent que tengui ganes d'aixecar-me per tancar la finestra que m'aireja i hagi d'encendre l'aire acondicionat.
Sí, tot ja ha tornat a la normalitat.