Que valgui la pena: improvisació

Tirar-se per un tobogan que et retorni d'un castell fantàstic. Agafar es primer metro que vegis i davallar a sa primera parada que tengui un nom atractiu, a poder ser un camí reial. Descobrir els racons oblidats de muntanyes properes, sembrades de pomes del dimoni i baixar per un altre camí, botant parets. Fer carreres amb engronsadores a mitjanit. Tirar cotxes muntanya avall perquè parteixin. Mirar concessionaris de cotxes al polígon a les tres de sa matinada. Recuperar aquella música de deejays (els noms dels quals no recorden ni les seves pobres mares) que escoltàvem als nostres quinze anyets i emocionar-mos recordant temps no millors, sinó diferents. Partides de minigolf passades per aigua i trompos davant homes grans que mos coneixen. Timbes de poker amb xupitos a bars de coneguts. Bodes dignes no d'una festa, sinó d'una verbena. Jugar a golf damunt terra roja, vora sembrat, barques, cotxes i vells que no tenen millors feines. Rebre regals de fil groc que serveixen perquè no et perdis de les teves prendes. Fer macarrons amb atún a les sis i mitja des dematí per berenar antes d'anar a dormir en 2x2x1. Conèixer veïnats ciutadans des del sofà des balcó amb senyals lluminosos. Veure peixos volar. I moneies cleptòmanes amb passió pels motorets.

L'esplendor de la vida

Nascuda verda intensa, època d'aprenentatge.
Madurada en roja bellesa, època esplendorosa.
Mustiada en marró apagat, època de decadència.

Viu avui lo que somiïs fer demà

No deixis per demà allò que puguis fer avui i que t'hauria agradat fer ahir. Només deixa per demà allò que no et sabria greu haver deixat sense fer. No deixis passar el temps esperant que venguin temps millors; crea't temps millors i veuràs com passa el temps sense haver d'esperar. Viu avui lo que somiïs fer demà, perquè és avui quan ho pots viure i somiar-ho, només, demà.

Toda la vida currando, haciendo las cosas bien, todo bien, siempre formal , casi nunca te quejaste, sin salirte para nada del guión. Teniendo un buen puñado de hijos, maldiciendo tu suerte, siempre sufriendo, para sacar a la familia adelante, haciéndolo todo bien como se debe hacer. ¡Por fin llegó la jubilación! ¡Por fin llegó la jubilación! ya ha llegado el día; te toca descansar y disfrutar. La alegría deja paso al asqueo, y a la cruda rutina. Ahora tienes la sensación, de no servir, de estar sin vida, te han exprimido hasta jubilar las ganas de vivir, de evolucionar, esperando sentado en el sofá te has quedado, viendo concursos y mierdas en la tele, como si fueras idiota. Soziedad Alkoholika: "Cadáver prematuro"