Antes de començar a escriure ja puc dir que el títol de l'escrit és tant sòlid com podrien ser-ho "La fe de l'escèptic", "La solidaritat del capitalisme", "L'art de la tauromàquia" o "La pau, la llibertat i la democràcia imposades mitjançant tancs i míssils". Pentura seria més adequat titular-lo "
El no-exhibicionisme a Facebook", però tampoc seria gaire suggeridor.
Anem a plantejar la situació en què dues persones que es coneixen (sí, al món real) s'acaben de fer un compte i que només han seguit les passes que seguiria qualsevol persona normal. És a dir, "siguiente, siguiente, siguiente, añadir foto, siguiente, mi nombre, siguiente, mi dirección, mi móvil, siguiente, añadir todos mis contactos, siguiente, siguiente, mis aficiones, mi música, siguiente, mis fotos, mi relación sentimental, mi vida al completo y al descubierto, siguiente, siguiente, finalizar".
Aquestes dues persones (fícticies) de l'exemple són en José Andrés Bermudas Rosales i na Chuli Linda Emo-Emo. Ells es tenen mutuament acceptats com amics al Facebook. Al
cercle vermell de dalt, si ens fixam, anirem veient qui està emprant Facebook.
1. Aquí veiem la informació que en José Andrés pot veure de la seva amiga Chuli. Res d'especial.
2. I per l'altra banda la informació que na Chuli pot veure de'n José Andrés. Interessant currículum, però res fora del normal.
Aquí és on comença la part interessant de que tant en José Andrés com na Chuli no hagin canviat cap de les seves opcions de privacitat d'ençà que es varen registrar al Facebook (com a gent normal que són). Apareix un tercer individu desconegut o conegut, tant és, que pel que sigui coneix el nom de'n José Andrés. A dalt apareixerà un
rectangle negre per saber que es tracta d'un desconegut, és a dir, que
no el tenen acceptat com amic ni en José Andrés ni na Chuli.
3. Un desconegut cerca a en José Andrés i pitja sobre el seu perfil.
4. El desconegut veu informació "restringida" sobre en José Andrés. Només pot veure la seva foto de perfil, el seu nom complet i
tots* els seus amics, a més d'enviar-li un missatge o sol·licitar la seva amistat.
5. El desconegut veient els amics de'n José Andrés es fixa en na Chuli i fa clic sobre el seu perfil.
6. El desconegut també pot veure informació "restringida" de na Chuli. Si ella tengués més amics amb les mateixes opcions de privacitat el desconegut podria anar "passejant" de l'un a l'altre. El desconegut decideix enviar un missatge a na Chuli.
7. El desconegut li envia un missatge la mar de clar.
8. Na Chuli rep el missatge del desconegut. Si ens fixam en el
cercle vermell, na Chuli no pot fer clic sobre el perfil del desconegut ni tampoc veure'n la foto de perfil. El desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
9. Na Chuli contesta al desconegut i el desconegut rep la seva resposta. Com és obvi, el desconegut pot veure la seva pròpia foto i fer clic sobre el seu propi perfil. I allà veiem, novament, com el desconegut pot fer clic sobre el perfil de na Chuli, veure la seva foto de perfil i enviar-s'hi missatges sense haver sol·licitat amistat (cap dels dos).
10. Si na Chuli intenta cercar al desconegut. Ella sospita qui pot ser, però cercant pel nom no el troba. Ho prova amb la direcció de correu electrònic (que no deixa lloc a dubte, perquè només donarà 1 resultat), però no troba res, perquè el desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
11. Finalment, na Chuli intenta afegir com amistat al desconegut, però no pot, perquè el desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
Probablement si tenim un compte de Facebook ens interessarà que les amistats de les nostres amistats ens puguin trobar, "per si ja ens coneixem (al món real)". A mi, personalment, no m'interessa. Però així i tot, consider que hi ha un bot entre que em vegin les amistats de les meves amistats i un que no té res a veure amb mi ni amb les meves amistats. Però bé, si un vol privacitat... No s'ha de fer un compte de Facebook.
* No tenen perquè aparèixer tots. Si algun dels seus amics ha activat l'opció de privacitat restrictiva corresponent no apareixerà.
