Tot ja torna a la normalitat

Ahir, dilluns, els universitaris que assisteixen a classe (que no són tots) retornaven a les aules de nou, amb tota la il·lusió i felicitat del primer dia (si a algú n'hi sobra que me'n passi un poc) i, sigui dit, amb cara de son alguns. I pensar que eren les dues del migdia...
Copisa, Carreras i el Govern segueixen "decorant" el camí d'anada (i per sort també de tornada!) a la UIB. Mirant per la finestra del bus em vaig assustar un poc, vegent tanta terra aixecada, tantes grues, tantes pales, que estàvem passant per damunt carreteres que no havia vist mai i que aviat hi haurà quatre carrils enlloc dels dos que hi ha. Ja m'hi avesaré.
Un dels meus companys de pis s'ha disposat a reciclar "es cuarto de sa planxa", habitació d'uns 0.70 x 1.60 metres on hi ha un armari "empotrat" (enlloc de ser un armari dins la paret és un armari forrat de ciment) amb una taula de planxar i una planxa amb cinta aïllant (tal com figura a l'inventari de la vivenda). El primer que un podria pensar és que aquesta habitació la llogaríem d'estraperlo a un immigrant il·legal i tota la seva familia, però no, no hi ha ànim de lucre per enmig (encara xD). Ell té pensat montar-hi un gimnàs-sauna privat (només per a companys de pis). Ahir ja va anar a comprar un kit de peses de 20 kg. Lo de sauna ell no ho sap, però quan ens hi fiquem dos o tres allà dins ho descobrirà.
Seguim tots offline. Era d'esperar. I això que varem comanar l'ADSL amb Telefónica setmana i mitja antes d'arribar aquí. Com a mínim m'han enviat un missatge de correu avisant-me de que "han tramitat l'alta". Me deman quin tipus d'utilitat té aquest missatge, apart de que jo estigui més tranquil, per no telefonar ja al 1004 i recordar-los de qui són fills. Si hi ha sort pentura puj això amb la Wi-Fi d'algun veïnat (shhht... no ho digueu fort).
Me passej per la sala d'estar i quan obr la finestra per llevar un poc l'olor de tabac torn a sentir aquella maleïda olor de Kebab (que per molt que m'agradi m'indigesta) de l'Aladdin que tenim abaix.
Escrivint això sent totes aquelles dotzenes de cotxes i motos que passen cada minut, fent que tengui ganes d'aixecar-me per tancar la finestra que m'aireja i hagi d'encendre l'aire acondicionat.
Sí, tot ja ha tornat a la normalitat.