Fures (III)

Ho podria dir en molts idiomes. Ho podria dir en moltes paraules. Ho podria dir cridant, parlant o xiuxiuejant. Ho podria enfocar històricament, socialment, filosòficament, moralment, religiosament, psicològicament, pedagògicament, científicament i econòmicament. Ho podria dir posant molts exemples. Ho podria dir omplint pàgines i pàgines de molts llibres. Ho podria mostrar en imatges de totes les mides i colors. I fins i tot podria fer-ne un croquis pels qui no ho acabassin de veure clar!

Però res, ni l'aigua més cristal·lina i transparent que encara queda en aquest planeta, ni l'aire més pur de la muntanya més alta i verge, seria tant clar com els fets mateixos que donen lloc a aquest escrit.

Si bé en aquell infinitament llunyà 2007 Espanya jugava a la Champions League de les economies mundials i era presidida per un govern socialista, que a mitjans del 2008 assegurava que el país es recuperaria de la crisi d'economia i treball mantenint les despeses socials, ens vàrem trobar el 2010 (i encara el 2011) que els mercats el Govern havia trobat solució a tots els mals:

• Reduint un 5% de mitja el salari dels treballadors públics
• Eliminant en un plaç de 7 mesos una ajuda per als nadons nouvinguts introduïda pel propi Govern
• Congelant les pensions el 2011
• Aprovant una reforma laboral que abarateix l'acomiadament de treballadors, amb la premissa que és una forma de crear treball, contestada pels sindicats de treballadors amb una vaga general tres mesos després de la seva aprovació, després del relaxant estiu i de l'esperat Mundial de Futbol, quan la llei ja està més que tramitada i pràcticament oblidada (pels qui no en són víctimes)
• Canviant ministres, per donar una imatge de canvi
• Tramitant una "llei d'economia sostenible" que inclou de 'rebot' una disposició que permet la censura de les pàgines web que facilitin als usuaris l'obtenció no autoritzada de material audiovisual protegit per drets d'autor (pràctica encara no il·legal), llei la qual va ser rebutjada al Congrés dels Diputats, lleugerament modificada i pactada pels de sempre i enviada al Senat, aprovada pel Senat i que en breu serà debatuda de nou al Congrés dels Diputats, si bé alguns mitjans de comunicació en parlen com si ja s'hagués aprovat i d'altres li donen la culpa a n'Obama. Actualització (16/02/2011): I amb raó, la donaven per aprovada, una llei que es preveia votar a finals de març que ahir mateix va ser aprovada al Congrés dels Diputats! I la Ministra de Cultura diu que "La aprobación de la Ley es una gran noticia para todos", quan potser volia dir que "La aprobación de la Ley es una gran noticia para nosotros".
• Pujant un 9,8% la tarifa de l'electricitat
• Modificant les pensions de tal forma que per retirar-se amb la pensió completa, com ara als 65 anys, s'hagin d'haver cotitzat 38,5 anys; o per fer-ho als 67, haver-ne cotitzat 37; així com que es comptabilitzin els darrers 25 anys de vida laboral per calcular la pensió, que alguns d'ells segurament seran de jubilació anticipada forçosa, si és que es té feina

Però els temps de salvació total ja s'acosten! Després de passar tanta por, en aquesta ocasió por econòmica, ja arriben els bons temps. Ara es tracta del dia que ens ho diguin:

• Anar a votar als mateixos perquè no ho han fet tant malament i sempre seran millors que els "altres"
• Anar a votar als "altres" perquè són els únics que poden treure aquest país de la misèria, encara que abans el duguessin a la Guerra d'Iraq (que tampoc és gaire diferent de l'actual Guerra d'Afganistan Missió de Pau a Afganistan)
• Anar a votar uns esquerrans de veritat, que tanmateix governaran en coalició amb els mateixos d'ara
• Anar a votar uns dretans de veritat, que tanmateix no trauran ni un escon si no són nacionalistes (aquests darrers faran de partit frontissa, guanyin "dretes" o "esquerres")
• Anar a votar qualsevol altra cosa, tenint en compte que el resultat serà el mateix perquè la gent intel·ligent empra el vot útil
• No anar a votar perquè tanmateix no serveix per res
• Eh? Ah, que hi ha eleccions?

Alea iacta est!