dilluns, 26 de maig del 2008

Metafòricament concret, literalment abstracte

S'arbre de s'amistat és un arbre amb molts d'ulls que observen molt, massa, perquè són molts, donen voltes a ses coses i observen, i observen, i observen... I quan, finalment, es seu fruit és madur cau, en forma de somriure: una amistat. Una amistat feliç, una amistat agradable. Un plaer. I són somriures i més somriures que amb un paneret vaig recollint com a resultat de s'espera que madurés es fruit de s'observació de s'arbre de s'amistat.

Ses estrelles de cinc puntes deixen sa terra completament àrida, destrueixen tota casta de vegetació agradable i "happy flower". I estan a punt d'endur-se'n-ho tot, inclòs s'arbre de s'amistat. Per allà on passen aquestes maleïdes estrelles fan molt mal, tenen unes puntes molt punxants i doloroses. Són altament destructives!

Es nigul de ses estrelles de cinc puntes ha estat alimentat amb una llàgrima, aliment que li dóna poder per tirar infinites estrelles de cinc puntes. I ara es passejarà acomplint es seu propòsit. Plouran infinites estrelles de cinc puntes i tot ho arrassaran.

Un ull aparentment està bé. Però és una apariència superficial. A l'interior, si ens hi acostam molt, molt, molt, molt, molt, podem veure una microscòpica llàgrima silenciosa d'aquestes que sols no són humides. Però lo suficientment àcida per alimentar de sobres es nigul de ses estrelles de cinc puntes.

Bota un ull, en una gran sorpresa, una sorpresa no esperada, d'aquestes que et fan treure els ulls com als dibuixos o a ses pel·lícules com "La máscara". Senzillament, no era esperat. Això resulta en un altre ull que aparentment està bé.

A un que està damunt una escalera li cau un pot d'àcid corrosiu per complet accident. No ho fa gens aposta, ha estat un accident, ha estat sense voler. Ell només feia sa seva feina. No volia tirar s'àcid damunt aquell desgraciat que està passant per devora s'escalera. Però aquest àcid cremarà ben igual!

Hi ha un pobre desgraciat que passa aprop d'una escalera, no s'adona que n'hi ha un damunt s'escalera que maneja àcid corrosiu i passa per allà aprop. Ell no és conscient que aviat li caurà s'àcid al damunt. Tampoc n'és culpable, senzillament caminava aprop del lloc equivocat en un moment inoportú.

Nou lletres desordenades que es repeteixen quatre vegades i que són cridades per qualcú que no s'acaba de saber molt bé on es troba. Es repeteixen a efecte d'un eco mental produït per sa potència i força d'aquestes nou lletres, nou lletres que tenen un poder capaç de destruir una galàxia i tot ésser viu que hi pasturi en qüestió de nanosegons. Nou lletres que no es saben des de quina direcció vénen perquè retronen en tots es racons de sa ment d'un pobre desgraciat. Nou lletres que per molt que es desordenin sempre tendran aquell significat implícit i terrible per a qui les hi va donar tot aquest sentit, un pobre desgraciat. Nou lletres que encara que s'ordenin i es mostrin en la seva puresa destructiva mai no es podran comprendre de sa mateixa manera en què ho fa un pobre desgraciat. Nou lletres que donen lloc a s'accident de s'escalera d'un pobre desgraciat. Nou lletres inoportunes: JO ME'N VAIG.

dissabte, 3 de maig del 2008

"Canal Cliente" de Movistar: una mostra més de professionalitat

No em faré gaire extens per escriure "una crítica més" contra Movistar, tanmateix, en els nostres dies, qui més qui menys desconfia en part o completament de les grans empreses que conformen poderosos oligopolis, com en són el cas del negoci de la telefonia mòbil i "les 3 grans" que el dominen.
Avui dematí, devers les 11, m'he connectat a l'àrea privada de Movistar amb la intenció de consultar la meva darrera factura antes que m'arribi per correu postal, de paper i carter, (menys mal que encara no ho han informatitzat tot) i m'ha sortit un error, que no és la primera vegada que veig, ni molt menys.
Un poc antes de les 5 de l'horabaixa li he donat una segona oportunitat i, efectivament, encara no funciona. Encara no he pogut consultar la factura. Qui sap, pentura demà...

Mentiria si digués que ho he provat amb el meu, no estimat, però sí preferit, Firefox i després de veure que no funcionava, amb l'Internet Explorer. Sé ja fa molt temps que els "webmasters" de Movistar no en saben d'estàndards i que... Pobrets ells, ja els ve just que funcioni amb Internet Explorer, no els volguem demanar tant... Si tanmateix, segurament són treballadors honrats i explotats per qui els contracta, que al cap i a la fi, és qui se'n enduu els doblers de tots. Ja els imagin sofrint abusos, demanant-los que corregeixin errors a tota velocitat...

Si ens atrevim a visitar "Canal Cliente" amb Firefox per consultar les factures ens trobam amb:
1. Una pàgina, que ja ens crida l'atenció per un menú descol·locat i els missatges de 'marketing' tan acertats com "Y si no, pásate a a E-FACTURA" (i no tornis a veure mai més el que pagues) i "Canal Cliente, siempre pensando en ti..." (al que contestes "En mi, en mi... Serà en el meu veí").
2. Pegam a una pàgina, on seguim amb el nostre menú tort i ens volen demostrar que els informàtics que tenen no van fent webs "a cop de clic", sinó que programen en llenguatge JSP. Sí, tot professionals.
3. Si intentam visualitzar la factura... (ho hem intentat)

Després de perdre aprop de 10 minuts i de començar a entendre que Firefox és un programa que només empren quatre frikis informàtics, un parell més que van de comunistes i anarquistes per la vida amb el software lliure i patranyes que no valen de res, i la resta de beneits que els segueixen, ens adonam a la fi que ja des d'un principi havíem d'haver obert el programa estrella de Microsoft, l'Internet Explorer. Per què sinó Windows ja ve amb una icona a l'escriptori i tant Windows com MSN Messenger l'empren per defecte per obrir pàgines web? És el més bo, evidentment. I per això, Movistar ens fa veure que navegadors de merda com el Firefox no poden obrir bé una web sofisticada com la seva.

I és que amb Internet Explorer descobrim que:
1. A la seva pàgina, els menús estan ben dissenyats i és el Firefox (fill de Satanàs) qui s'inventa que els "webmasters" de Movistar programen.
2. Si intentam visualitzar la factura... Ens presumeixen dels "beneficis" de "Canal Cliente", i ens informen de que precisament en aquests moments (m'han convinçut) estan treballant (en què?) per donar-me (a mi? oh! gràcies) un millor servei (no ho tenen massa difícil millorar). El millor és que ens agreeixen que confiem en ells. Un puntasso...

Una bona crítica d'un que (diu que) treballa a Movistar:
http://www.movilonia.com/wordpress/index.php/2007/08/27/canal-cliente-efactura-prepago-movistar/