Musicalitat utòpica

Penetrant simfonia de God is an astronaut amb bona combinació d'imatges. Fusió de llàgrima amb somriure. Senzillament fascinant. Gràcies per descobrir-me'ls.

Que valgui la pena: improvisació

Tirar-se per un tobogan que et retorni d'un castell fantàstic. Agafar es primer metro que vegis i davallar a sa primera parada que tengui un nom atractiu, a poder ser un camí reial. Descobrir els racons oblidats de muntanyes properes, sembrades de pomes del dimoni i baixar per un altre camí, botant parets. Fer carreres amb engronsadores a mitjanit. Tirar cotxes muntanya avall perquè parteixin. Mirar concessionaris de cotxes al polígon a les tres de sa matinada. Recuperar aquella música de deejays (els noms dels quals no recorden ni les seves pobres mares) que escoltàvem als nostres quinze anyets i emocionar-mos recordant temps no millors, sinó diferents. Partides de minigolf passades per aigua i trompos davant homes grans que mos coneixen. Timbes de poker amb xupitos a bars de coneguts. Bodes dignes no d'una festa, sinó d'una verbena. Jugar a golf damunt terra roja, vora sembrat, barques, cotxes i vells que no tenen millors feines. Rebre regals de fil groc que serveixen perquè no et perdis de les teves prendes. Fer macarrons amb atún a les sis i mitja des dematí per berenar antes d'anar a dormir en 2x2x1. Conèixer veïnats ciutadans des del sofà des balcó amb senyals lluminosos. Veure peixos volar. I moneies cleptòmanes amb passió pels motorets.

L'esplendor de la vida

Nascuda verda intensa, època d'aprenentatge.
Madurada en roja bellesa, època esplendorosa.
Mustiada en marró apagat, època de decadència.

Viu avui lo que somiïs fer demà

No deixis per demà allò que puguis fer avui i que t'hauria agradat fer ahir. Només deixa per demà allò que no et sabria greu haver deixat sense fer. No deixis passar el temps esperant que venguin temps millors; crea't temps millors i veuràs com passa el temps sense haver d'esperar. Viu avui lo que somiïs fer demà, perquè és avui quan ho pots viure i somiar-ho, només, demà.

Toda la vida currando, haciendo las cosas bien, todo bien, siempre formal , casi nunca te quejaste, sin salirte para nada del guión. Teniendo un buen puñado de hijos, maldiciendo tu suerte, siempre sufriendo, para sacar a la familia adelante, haciéndolo todo bien como se debe hacer. ¡Por fin llegó la jubilación! ¡Por fin llegó la jubilación! ya ha llegado el día; te toca descansar y disfrutar. La alegría deja paso al asqueo, y a la cruda rutina. Ahora tienes la sensación, de no servir, de estar sin vida, te han exprimido hasta jubilar las ganas de vivir, de evolucionar, esperando sentado en el sofá te has quedado, viendo concursos y mierdas en la tele, como si fueras idiota. Soziedad Alkoholika: "Cadáver prematuro"

Perminent (perill permanent immiment)

El País, en edició digital, ens conta en un article de societat, "Vivimos atrapados en el miedo"*, com podreu deduir pel títol, que ja de per sí assusta, quin és el pilar sobre el qual sostenim aquest preciós món en què vivim.

[Com és de suposar, perquè tengui sentit continuar llegint aquest text, s'hauria de llegir primer dit article]

I no dic 'secret' enlloc de 'pilar' perquè crec que és una cosa sabuda per uns i ignorada per uns altres (tampoc descarteu que els primers, diguem-los cospiratore illuminati, tenguin molta imaginació i cerquin mals on no n'hi ha) que des de diverses posicions amb poder es té un contracte permanent amb la Fàbrica Nacional de Maquiavel·lisme i Terror. Precisament, un dels diaris de més tiratge d'Espanya ens ho conta tant feliçment. També s'hauria de veure quanta gent llegeix el diari en aquest país més enllà de la secció esportiva (a jo no em compteu com a lector, ha estat fruit de sa casualitat que llegís aquest article).

Tampoc he volgut dir 'revelació' perquè, a més d'estar publicat a l'esmentat diari, no és res nou: ni se n'ha tengut coneixement de fa poc ni tampoc fa poc que s'aplica. De fet, apostaria que des que l'home és home té ben clar que, per debilitar els seus enemics, infligir-los por és una arma esplèndida. Estaré insinuant que els ciutadans dels centenars de països del món són enemics dels seus propis governs? No sigueu conspiradors...

Sí, efectivament, he dit 'pilar', sostenidor de l'ordre establert. És la por comuna davant certs aspectes del món i situacions de la nostra vida la que ens uneix en consens en contra del mal que ens terroritza. De la unió en neix la força per abatre l'enemic antes que ell ens abàtiga a nosaltres. Lo que pentura no ens demanam quan veim d'aprop (per la finestra televisiva) la corrupció dels polítics, el terrorisme internacional i el nacional, la violència (la de gènere i la convencional), la crisi econòmica i financera, la immigració desproporcionada invasora, les màfies també immigrants, la pujada dels preus i de les hipoteques, la pujada de l'atur i dels acomiadaments, les sofisticades tècniques dels lladres del segle XXI, la pedofília que envaeix Internet, la pirateria informàtica i les seves conseqüències legals, les guerres eternes a Orient Pròxim, les dictadures comunistes, els estats amb religions perilloses que inciten al masclisme més radical, i també els fanàtics integristes islamistes terroristes suïcides, és si aquest gran temor, aquesta por estremidora, aquest pànic infinit, aquesta intolerància en contra de tots aquests mals que esperen que ens n'anem a dormir per atacar-nos, són justificats i proporcionats a la realitat en la que vivim. En faig èmfasi: justificats i proporcionats a la realitat en la que vivim. Si un s'ho planteja seriosament, encara que pugui parèixer molt ingenu, s'acaba adonant que no viu dins aquella realitat que els mitjans de comunicació difonen a bombo y platillo. Està clar que hi ha una similitud (com moltes pel·lícules, "està basada en fets reals") encara que consider que viure dins aquella realitat pura és ésser completa víctima dels nostres dirigents, és a dir, ésser més ben educat. Educat per témer.

* Còpia en PDF, per si l'enllaç està romput

Publicat Google2SRT 0.4

Motivat per la notícia que YouTube ja permet a tots els usuaris afegir subtítols o (com ells i l'equip de Google, segurament companys del departament de veinat, prefereixen anomenar) Closed Captions (CC) m'he animat a millorar la darrera versió de Google2SRT recentment publicada adaptant-se als subtítols de YouTube i incloent canvis que ja tenia pensats per una pròxima versió que ja tenim aquí.

La primera novetat destacable és el ja esmentat suport de YouTube a l'hora de descarregar subtítols (CC, no confondre amb les annotacions), aprofitant que empra una sintaxi a les URL de les llistes de subtítols XML molt similar a les de Google Video i que el format dels subtítols (TimedText del W3C?) en sí és idèntic.

L'altra novetat a destacar que ja em feia ganes per una futura versió i que dubtava d'incloure per l'escassetat de vídeos amb CC que hi ha Google Video és la de seleccionar quin o quins de múltiples subtítols baixar i convertir. Però en vista de la fama de YouTube envers Google Video (per molt greu que els sàpiga als propietaris d'ambdós serveis), supòs que s'expandirà l'ús d'aquests subtítols i pentura aquest programa gratuït (per part meva) podrà ser útil a un major nombre d'usuaris. Qui sap...

També s'han corregit errors en la forma en què guarda els subtítols resultants, ara codificats en UTF-8, que ens permetrà convertir subtítols en rus, xinès, coreà, àrab, japonès, etc. Així com errors en el tractament de les URL o els XML a l'hora d'obtenir els subtítols des d'Internet i altres petiteses i insignificances relacionades amb la interfície gràfica que, esper, ajudaran a fer més manejadissa aquesta petita aplicació.

Com a bon programa informàtic, amb totes aquestes novetats i correccions d'errors s'han afegit els seus corresponents nous errors de programació... D'això que no en falti.

Baixar Google2SRT 0.4 (sign)

Alliberat Google2SRT v0.3

Aquesta nova versió sols ha canviat, però els canvis introduïts simplifiquen notablement la vida a l'usuari. Ara ja no fa falta baixar-se "manualment" els subtítols, seguint el rudimentari procediment que vaig descriure fa uns mesos. Just bastarà escriure la direcció web on hi ha el vídeo del qual volem baixar-ne els subtítols, com puguin ser la que enllaça directament amb un vídeo http://video.google.com/videoplay?docid=8883910961351786332 o una altra de més llarga com http://video.google.es/videoplay?docid=8883910961351786332&ei=IoKoSIa1JoH-jQK60tTjBQ&q=zeitgeist+subtitulos+espa%C3%B1ol.

Descarregar

Metafòricament concret, literalment abstracte

S'arbre de s'amistat és un arbre amb molts d'ulls que observen molt, massa, perquè són molts, donen voltes a ses coses i observen, i observen, i observen... I quan, finalment, es seu fruit és madur cau, en forma de somriure: una amistat. Una amistat feliç, una amistat agradable. Un plaer. I són somriures i més somriures que amb un paneret vaig recollint com a resultat de s'espera que madurés es fruit de s'observació de s'arbre de s'amistat.

Ses estrelles de cinc puntes deixen sa terra completament àrida, destrueixen tota casta de vegetació agradable i "happy flower". I estan a punt d'endur-se'n-ho tot, inclòs s'arbre de s'amistat. Per allà on passen aquestes maleïdes estrelles fan molt mal, tenen unes puntes molt punxants i doloroses. Són altament destructives!

Es nigul de ses estrelles de cinc puntes ha estat alimentat amb una llàgrima, aliment que li dóna poder per tirar infinites estrelles de cinc puntes. I ara es passejarà acomplint es seu propòsit. Plouran infinites estrelles de cinc puntes i tot ho arrassaran.

Un ull aparentment està bé. Però és una apariència superficial. A l'interior, si ens hi acostam molt, molt, molt, molt, molt, podem veure una microscòpica llàgrima silenciosa d'aquestes que sols no són humides. Però lo suficientment àcida per alimentar de sobres es nigul de ses estrelles de cinc puntes.

Bota un ull, en una gran sorpresa, una sorpresa no esperada, d'aquestes que et fan treure els ulls com als dibuixos o a ses pel·lícules com "La máscara". Senzillament, no era esperat. Això resulta en un altre ull que aparentment està bé.

A un que està damunt una escalera li cau un pot d'àcid corrosiu per complet accident. No ho fa gens aposta, ha estat un accident, ha estat sense voler. Ell només feia sa seva feina. No volia tirar s'àcid damunt aquell desgraciat que està passant per devora s'escalera. Però aquest àcid cremarà ben igual!

Hi ha un pobre desgraciat que passa aprop d'una escalera, no s'adona que n'hi ha un damunt s'escalera que maneja àcid corrosiu i passa per allà aprop. Ell no és conscient que aviat li caurà s'àcid al damunt. Tampoc n'és culpable, senzillament caminava aprop del lloc equivocat en un moment inoportú.

Nou lletres desordenades que es repeteixen quatre vegades i que són cridades per qualcú que no s'acaba de saber molt bé on es troba. Es repeteixen a efecte d'un eco mental produït per sa potència i força d'aquestes nou lletres, nou lletres que tenen un poder capaç de destruir una galàxia i tot ésser viu que hi pasturi en qüestió de nanosegons. Nou lletres que no es saben des de quina direcció vénen perquè retronen en tots es racons de sa ment d'un pobre desgraciat. Nou lletres que per molt que es desordenin sempre tendran aquell significat implícit i terrible per a qui les hi va donar tot aquest sentit, un pobre desgraciat. Nou lletres que encara que s'ordenin i es mostrin en la seva puresa destructiva mai no es podran comprendre de sa mateixa manera en què ho fa un pobre desgraciat. Nou lletres que donen lloc a s'accident de s'escalera d'un pobre desgraciat. Nou lletres inoportunes: JO ME'N VAIG.

"Canal Cliente" de Movistar: una mostra més de professionalitat

No em faré gaire extens per escriure "una crítica més" contra Movistar, tanmateix, en els nostres dies, qui més qui menys desconfia en part o completament de les grans empreses que conformen poderosos oligopolis, com en són el cas del negoci de la telefonia mòbil i "les 3 grans" que el dominen.
Avui dematí, devers les 11, m'he connectat a l'àrea privada de Movistar amb la intenció de consultar la meva darrera factura antes que m'arribi per correu postal, de paper i carter, (menys mal que encara no ho han informatitzat tot) i m'ha sortit un error, que no és la primera vegada que veig, ni molt menys.
Un poc antes de les 5 de l'horabaixa li he donat una segona oportunitat i, efectivament, encara no funciona. Encara no he pogut consultar la factura. Qui sap, pentura demà...

Mentiria si digués que ho he provat amb el meu, no estimat, però sí preferit, Firefox i després de veure que no funcionava, amb l'Internet Explorer. Sé ja fa molt temps que els "webmasters" de Movistar no en saben d'estàndards i que... Pobrets ells, ja els ve just que funcioni amb Internet Explorer, no els volguem demanar tant... Si tanmateix, segurament són treballadors honrats i explotats per qui els contracta, que al cap i a la fi, és qui se'n enduu els doblers de tots. Ja els imagin sofrint abusos, demanant-los que corregeixin errors a tota velocitat...

Si ens atrevim a visitar "Canal Cliente" amb Firefox per consultar les factures ens trobam amb:
1. Una pàgina, que ja ens crida l'atenció per un menú descol·locat i els missatges de 'marketing' tan acertats com "Y si no, pásate a a E-FACTURA" (i no tornis a veure mai més el que pagues) i "Canal Cliente, siempre pensando en ti..." (al que contestes "En mi, en mi... Serà en el meu veí").
2. Pegam a una pàgina, on seguim amb el nostre menú tort i ens volen demostrar que els informàtics que tenen no van fent webs "a cop de clic", sinó que programen en llenguatge JSP. Sí, tot professionals.
3. Si intentam visualitzar la factura... (ho hem intentat)

Després de perdre aprop de 10 minuts i de començar a entendre que Firefox és un programa que només empren quatre frikis informàtics, un parell més que van de comunistes i anarquistes per la vida amb el software lliure i patranyes que no valen de res, i la resta de beneits que els segueixen, ens adonam a la fi que ja des d'un principi havíem d'haver obert el programa estrella de Microsoft, l'Internet Explorer. Per què sinó Windows ja ve amb una icona a l'escriptori i tant Windows com MSN Messenger l'empren per defecte per obrir pàgines web? És el més bo, evidentment. I per això, Movistar ens fa veure que navegadors de merda com el Firefox no poden obrir bé una web sofisticada com la seva.

I és que amb Internet Explorer descobrim que:
1. A la seva pàgina, els menús estan ben dissenyats i és el Firefox (fill de Satanàs) qui s'inventa que els "webmasters" de Movistar programen.
2. Si intentam visualitzar la factura... Ens presumeixen dels "beneficis" de "Canal Cliente", i ens informen de que precisament en aquests moments (m'han convinçut) estan treballant (en què?) per donar-me (a mi? oh! gràcies) un millor servei (no ho tenen massa difícil millorar). El millor és que ens agreeixen que confiem en ells. Un puntasso...

Una bona crítica d'un que (diu que) treballa a Movistar:
http://www.movilonia.com/wordpress/index.php/2007/08/27/canal-cliente-efactura-prepago-movistar/

Pràctica de "s'aranyot" publicada!

A alguns de vosaltres ja vos havia xerrat de que ens havien encomanat fer un monstre en 3D per a l'assignatura d'Informàtica Gràfica. Per als qui no els ho digués, comentar-los que la finalitat acadèmica és aprendre les bases per dibuixar en 3D amb formes senzilles i adquirir una concepció espacial de posició en un món de tres dimensions, així com aplicar-hi transformacions (rotacions i translacions) i alguns efectes d'il·luminació i textures. Amb aquesta base es pot començar a programar un joc per a ordinador (i amb molts coneixements addicionals, experiència en aquest camp i essent un equip relativament gran de persones, es pot aconseguir acabar de programar un joc per a ordinador). També diré que la meva finalitat (aquesta no és acadèmica) és que aquells que tenguin curiositat per veure una petita mostra de les coses que feim a la universitat els que estudiam informàtica o tenguin per hobbie els gràfics o els jocs (si són experts se'n riuran, és clar), puguin veure-ho. I també pels aficionats a la programació, o informàtica en general, esper també omplir-los amb una petita mostra del què es pot fer i ho puguin punyir tant com vulguin, ja que en public el codi font i en podran fer el que vulguin (respectant la GPL).

No és cap virgueria, ni molt menys. Té les seves coses bones per un que s'hi acaba d'endinsar (com jo mateix o molts dels que es matricularan en els pròxims anys), però no crec que pugui satisfer a ningú si no és que realment es sent atret per aquesta temàtica, amb molta curiositat.

Vull donar les gràcies a tres persones (que esper es sentin identificades), sense les quals consider que aquest projecte no hauria estat el mateix. La primera, en l'aspecte tècnic, per haver fet feina plegats l'any passat (i sobretot a l'estiu) amb OpenGL i haver-me ajudat a aprendre lo més dificil de tot: per on embestir-li. La segona, per haver seguit el desenvolupament, haver-me aconsellat en la selecció de bones textures i haver-se près tantes molèsties provant coses amb el seu portàtil i donar-me bones idees. La tercera, (i com la segona) no per això menys important que la primera, li agraeixo els seus consells sobre estètica, en especial en lo referent a les banyes corbades, ja que sense ella no m'hauria acabat de decidir per aquest estil.

Observació per a programadors: s'executa molt lent en molts ordinadors en què ho he provat. No he estat capaç de determinar la causa exacta o causes en conjunt que en són responsables. Pentura és perquè les textures són grans (512 x 512 pixels és gran?), per la multitud de càlculs que es realitzen en el Display() (entre ells fer particions dels rectangles perquè estiguin ben il·luminats), pel petit tamany de les particions dels rectangles (definit a les constants _SX i _SY, al fitxer comun.h) i, per tant, més número de particions, o si senzillament el món dissenyat és massa gran (d'aproximadament 500 x 200 x 500 unitats en coordenades OpenGL) per renderitzar-lo per complet en temps real.

Baixar programa i codi font (l'executable del monstre està a "Etapa7\Debug\Etapa7.exe")

Algunes imatges més

Hem guanyat*

*[Referint-se a les "eleccions 9M"]

Victòria. La democràcia s'ha imposat amb la seva saviesa una vegada més sobre les nostres vides quotidianes perquè així ho hem triat. S'ha obert un nou camí. Un camí de progrés, d'esperança, diàleg i canvi. Un camí que ens durà al millor dels destins.

Es reduirà l'atur.
Els nostres sous augmentaran.
Hi haurà un fort creixement econòmic.
Les pensions seran més altes.
Baixaran els preu de la vivenda i del petroli.
Pagarem menys imposts.
Es reduirà la pobresa amb ajudes a determinats sectors per part del govern.
Millorarà la sanitat pública.
S'invertiran grans sumes en educació, donant més oportunitats als infants.
S'aconseguirà la total igualtat entre l'home i la dona en tots els àmbits.
Es posarà solució als problemes familiars, com la comunicació dels adolescents amb els seus pares i la violència de gènere.
Es salvaran els nins dels pederastes que habiten Internet.
S'aconseguirà una Internet més segura per a tots.
Es defensarà per damunt de tot la llibertat d'expressió.
S'il·legalitzaran tots els partits polítics, fundacions i organitzacions que defensin el terrorisme.
Es mantindrà la unitat d'Espanya, respectant amb igualtat totes i cadascuna de les llengües i cultures.
Es regularà la immigració amb justícia i solidaritat.
No es participarà en guerres il·legals.
Es destinarà l'exèrcit a la realització de tasques humanitàries i solidàries en territoris necessitats.
El terrorisme es desintegrarà sense repercussions polítiques.
El nivell de delinqüència disminuirà.
Es pujaran les penes de presó per als delictes que ho requereixin.
Viurem en una gran nació, orgullosa de sí mateixa, de la qual se'n extrauran grans valors.
Una nació de la qual la resta voldran prendre'n exemple i part.
Una, gran i lliure!

Gràcies. Gràcies per la seva mostra d'afecte en les seves darreres paraules, Senyoreta Televisió. O seria més encertat dir Senyora Televisió? Sí, el tracte de senyoreta només és aplicable a les fadrines. I per educació tractaré a cadascú com es mereix. Idò, la Senyora Televisió fa molts anys que es va casar amb el Senyor Poder. I les nostres ments en són els seus descendents. Com a bons pares han educat les nostres ments tant bé com han sabut. Ens han ensenyat a creure en ells. Ens han ensenyat a distingir el bé i el mal. Perquè ells, millor que ningú, saben què està bé i què està malament. I com a bons educadors ens ho han transmès. Ens han transmès tota una sèrie de valors sagrats, purs, immaculats. I ens han ensenyat a valorar el què tenim. Vivim en un lloc que podria ser millor, però ha estat molt pitjor i no volem que això es repeteixi. Perquè sabem que, encara que hi hagi un caramull de problemes, són poca cosa devora el que tenen a altres països. Pobra gent d'Iraq, Israel i Palestina. Sí, la nostra Senyora té raó: vivim bé. Massa bé. Perquè ja podem aconseguir un nou mòbil de darrera generació si ens passam a contracte per només zero euros. I podrem disfrutar de que ens envegin. Per què sinó voldria aquest telèfon mòbil si ja en tenc un? Clar, clar. El necessit. M'he d'actualitzar. No em vull quedar enrere. I el rentavaixelles de 6 funcions. I el forn de cuina que es neteja tot sol. I aquell nou cotxe amb més espai per a tota la família però amb un toc esportiu que li dóna un cert aire de llibertat. Llibertat. Llibertat... Sabem què vol dir aquesta paraula? Sí, clar. Alguns de nosaltres ho haguérem de definir en un de tants exàmens de "socials" quan teníem no molts més de 15 anys. Evidentment, en aquells exàmens es considerava Espanya com un país democràtic i lliure. Per qui no se'n recordi del concepte acadèmic, la televisió ens refresca la memòria i ho simplifica il·luminant-nos amb la sensació de conduir aquell meravellós cotxe per paisatges meravellosos que mai no visitarem.

Tornant al què m'ocupa, li agrairé novament a Ella (alabada sia) la seva excel·lentíssima feina. Ha aconseguit accentuar encara més una realitat que duim ja molts anys vivint. Ella, com a bona manipuladora que sempre ha estat, argumentarà que la realitat política espanyola es concentra en dos únics partits importants dels quals es mereix dedicar el màxim temps possible en conèixer-ne "les seves respectives visions" (en realitat és un plural?) del panorama de cara a les ja passades eleccions; mentre que la resta, encara que conformen part de la gama de partits elegibles, no tenen un impacte tan gran en el futur d'aquest país. No deu ser que, en tot cas, aprofitant que la opinió pública considera que només hi ha dos partits amb possibilitats d'esser elegits (segons la història ens diu), han decidit centrar-se única i exclusivament en aquests dos partits amb la intenció de donar una sensació de que la resta de partits són encara més insignificants, en quan a vots i en quan a propostes, de tal forma que siguin potenciats aquests dos partits en vots i, per més ironia, en saber-ne els resultats de les eleccions ens pareixi la cosa més natural d'aquest món? Qui és sinó Ella la que ha promogut aquesta campanya electoral de 4 anys sencers? Sí, quatre anys de campanya electoral bipartidista des que aquelles pobres persones innocents foren brutalment assassinades un dia qualsevol, un dia com ahir, avui o demà, en un atemptat terrorista que ha estat emprat per fer més i més propaganda. Una propaganda molt ben estudiada. Una propaganda basada en acusacions mútues, en preguntes basades en arguments infundats i en respostes evasives evocant el passat, sense cap tipus de crítica constructiva cap a la força oposada ni d'autocrítica de cara a ells mateixos.

El que hem vist no han estat debats polítics en els quals es discuteix amb arguments i dades verídiques, amb respostes també argumentades, defensant l'ocorregut i el proposat de cara a un futur. El que sí hem vist no dista molt d'un d'aquests reality show que fan a mitjan dematí "experts en matèria", autodenominats "periodistes", que no fan més que lladrar com cans rabiosos la seva versió de les coses, del que els interessa, sense aprofundir ni defensar-se amb coherència del seu adversari. La diferència entre els nostres estimats "tertulians" i aquests dos grans "polítics" són el volum de la parla i la quantitat de vulgarismes contra la de formalismes que no diuen res i només decoren el discurs. Qui dóna més confiança, qui argumenta que ha pujat l'atur o qui defensa que ha baixat, cadascun amb els seus respectius gràfics "demostrant" la seva versió dels fets? A jo em transmeten la confiança per pensar (i de fet em demostren) que saben emprar un programa informàtic de full de càlcul per fer els gràfics que ells volen.

Hem estat víctimes d'uns falsos debats oportunistes i amb una clara intencionalitat d'enfoc bipartidista en la culminació d'aquesta campanya electoral que, com ja he dit, hem viscut durant quatre llargs anys. La veritat, ens hauria d'importar molt quin dels dos "grans partits" guanyi? Realment algú, que tengui l'edat suficient per haver-ho viscut, ha notat molta diferència entre els mandats d'aquests dos partits que són radicalment oposats? Estic convençut que un d'ells dos és de dretes. Aquest sí té les idees clares. Però l'altre és d'esquerres? No crec que faci falta que un "expert analista en política" em digui que es consideren de centra-dreta i de centre-esquerra, respectivament. Tanmateix, el món ha tornat un paradís tant gran per al capitalisme que la meva opinió serà tatxada d'ultra-radical, se m'acusarà d'haver negociat secretament amb terroristes i, si tengués un partit polític organitzat, seria ràpidament il·legalitzat. I el més important, cada vegada que se m'anomenés se'm faria la corresponent menció d'haver estat relacionat amb dit partit il·legalitzat. El que jo hagi pogut dir o fer no importa, el que sí importa és repetir l'atractiva paraula "il·legalitzat", de tal forma que qualsevol cosa que pugui sortir de la meva boca sigui "il·legalitzada". Mai no ens diran "il·legalitzat per part de'n Gori". El què importa no és que en Gori o en Bernat hagin pogut il·legalitzar-ho; basta que hagi estat il·legalitzat, sigui qui sigui qui ho hagi decidit. Al cap i a la fi, si tots som bondadosos i volem ordre als carrers hauríem de pensar igual, veritat?

Victòria del partit únic PPSOE. La democràcia s'ha imposat (no ha estat democràticament instaurada per tots els individus) amb la seva saviesa una vegada més sobre les nostres vides quotidianes perquè així ens han contat que ho hem triat, però ho han triat els de sempre: els que tenen el poder. I el poder mai no ha estat del poble. Quan més aprop de tenir el poder creiem que estam, més ens han sabut enganar per fer-nos-ho creure. S'ha obert un nou camí que dóna cercles i torna al punt de partida, no és sinó el mateix amb paisatge diferent. Un camí de progrés (cap a una millor economia, tecnologia i benestar materialista; cap a una major esclavitud monetària endeutadora provocada per un consumisme que pretén omplir buits en les relacions socials, una major dependència de tot tipus d'aparells tecnològics i desconnexió sentimental d'amics, parella, família i insensibilitat per a la desgràcia de la resta de persones), d'esperança (promoguda pels enganys dels mitjans de comunicació), diàleg (en el tràfic d'influències entre els poderosos) i canvi (com el de les modes: envant-enrere, envant-enrere, "pitillo"-"campana", latino-reggaeton, 60s-70s, 70s-80s, 80s-90s...). Un camí que ens durà al millor dels destins [Ironia de les promeses polítiques. El votant creu en l'exagerada bondat de la promesa, donant-li a "el millor dels destins" el significat de "el millor per al votant". El polític sempre ha tengut clar que "el millor del destins" és el benestar del propi polític].

«Quan un poble és poderós es necessita una dictadura per a controlar-lo. Quan un poble està baix control i no representa una amenaça (ha perdut el seu poder), és interessant proporcionar-li una democràcia.», kom.

Base constitucional per a memocràcies modernes

Per una vegada en la història de la democràcia, tots els nostres polítics han arribat a un acord per plena unanimitat. Ells, molt orgullosos d'aquest gran pas, han decidit publicar en forma de comunicat aquest pacte perquè se'n faci ressò entre la opinió pública:


Los políticos.

En nuestro partido político cumplimos con lo que prometemos.
Sólo los imbéciles pueden creer que
no lucharemos contra la corrupción.
Porque si hay algo seguro para nosotros es que
la honestidad y la transparencia son fundamentales
para alcanzar nuestros ideales.
Demostraremos que es una gran estupidez creer que
las mafias seguirán formando parte del gobierno
como en otros tiempos.
Aseguramos sin resquicio de duda que
la justicia social será el fin principal de nuestro mandato.
Pese a eso, todavía hay gente estúpida que piensa que
se pueda seguir gobernando con las artimañas de la vieja política.
Cuando asumamos el poder, haremos lo imposible para que
se acaben las situaciones privilegiadas y el tráfico de influencias.
No permitiremos de ningún modo que
nuestros niños tengan una formación insuficiente.
Cumpliremos nuestros propósitos aunque
los recursos económicos se hayan agotado.
Ejerceremos el poder hasta que
comprendan desde ahora que
Somos la "nueva política".



Com a bons polítics que són, amb aquest text donen una imatge pública políticament correcta, encara tenint unes intencions reals un tant distants. Llegint les línies del text a l'inrevés, de baix a dalt, et seran revelats els seus vertaders propòsits, als quals donen complet suport i disposaran tots els medis necessaris per aconseguir-ho.

Nova versió de Google2SRT, una eina per convertir els subtítols de Google Video

Public la segona versió del que va començar essent una collonada (útil, però una collonada) que et servirà per convertir subtítols del format de Google Video a SubRip (fitxer amb extensió SRT), aquest darrer suportat per molts reproductors de vídeo (tant software per PC, com "reproductors DivX" domèstics).
En aquesta nova versió podreu trobar interfície gràfica, major facilitat d'ús (hi ha un 'EXE' per Windows) i, per qui no entengui el mallorquí, una traducció al castellà.
Duu'l cap aquí!