Setembre

Estic, quan menys, sorprès del que he vist aquests darrers dies per Ciutat... Em pensava que això que he presenciat només eren llegendes urbanes que sa gent conta (que li han dit que conten), que no era vera, que era cosa de peli americana o que, si per mala sort pogués ser de qualque manera vera, passava enfora, molt enfora d'aquí, pentura a un altre país o, almenys, a una altra comunitat autònoma molt llunyana no tocada pel sol i mar mediterranis...

Un dilluns qualsevol de finals d'agost
Aquest dilluns passat, en vista que havia passat es dematí per Ciutat i que no tenia "res que fer" fins les 8 del vespre, que era s'hora a sa que comença (vaja horari!) un curset al qual m'he apuntat, i que això de que no tenc "res que fer" és mentida, vaig decidir anar fins a la UIB ses "hores mortes", allà on trobaria electricitat i connexió a Internet, per poder continuar amb ses meves pràctiques d'informàtica que tenen data d'entrega molt propera... A això de primers de setembre...

En vista del gran èxit d'anar en ple agost a les 14:30 a la UIB i trobar, com era d'esperar, tots els meus edificis habituals tancats, vaig provar sort anant cap al Ramon Llull, bressol ("cuna" en mallorquí) de llicenciats en filosofia, filòlegs i altres amics de la biblioteca (i de la festa, per suposat). Ja que no som molt habitual d'aquest lloc, em vaig dirigir, on era d'esperar estàs obert: la biblioteca. Era conscient que cridaria l'atenció just entrar pel fet de dur un portàtil, eina, no desconeguda, però sí estranya de veure per aquells indrets, per a la qual cosa ja anava mentalitzat.

Vaig entrar a la biblioteca, a cosa de les 15:00, cercant únicament un endoll ("enxufe" en mallorquí) on poder connectar el portàtil, una cadira on seure i una porció de taula on tenir el maleït trasto aquest amb tecles. A mesura que avançava i, paral·lelament, era observat pels qui allà estudiaven o, com a mínim, això aparentaven, vaig anar convertint la meva confusió d'entrar a un lloc pràcticament desconegut, en sorpresa, per transformar-la en desig de negar els evidents fets, arribant a ràbia i desesperació, i acabant en impotència. Per uns moments vaig ser víctima de les estadístiques i dels números que el meu limitat cervellet anava traient del que els meus sagnants ulls veien: quantes més taules anava observant, més baixa era la proporció de taules ocupades per persones devora la proporció de taules ocupades per "artilugis".

"Artilugis" amb tot de trets comuns però únics i exclusius, com les persones en si, des d'una col·lecció de quaderns gruixats, a llibres i caramulls de fotocòpies ben ordenades i subratllades amb rotulador "fosfi", passant per manats de fols escampats en totes direccions formant un ventall d'estudi i desordre, fins a un estoig escopint bolígrafs damunt la taula. Això sí, després de veure els aproximadament 100 o 200 llocs d'estudi d'aquella biblioteca, dels quals n'hi devia haver de 30 a 40 ocupats per persones i la resta només per "artilugis", no hi va haver cap guardià que em paregués més xulet, més ofensiu i més insultant que un pobre quadernet de la mida de mig fol A4, que estava allà tot solet, sense sols un bolígraf, ni una goma d'esborrar, amb què protegir-se de la meva ja penetrant i fulminant mirada...

Menys mal de la comprensió dels conserges d'aquell lloc, que varen obrir una aula perquè altres pobres desgraciats que no tenien altre lloc on caure morts d'avorriment acadèmic, com jo, poguéssim fer els nostres "deberes" en condicions, allunyats d'arrogants quadernets i bolígrafs assassins guardians de taules i cadires...


Un dimarts qualsevol de finals d'agost
En vista de s'èxit des dia anterior i que sa meva rutina per aquell dia havia de ser molt pareguda, vaig xerrar amb un conegut, contant-li sa meva pèssima sort des dia anterior, el qual, entre d'altres biblioteques que no tanquen els migdies, em va recordar que existia Sa Riera. Oh! És vera! Sa Riera! Aquell lloc on diuen que sa gent pareix que va més a lligar que a estudiar, que ses ties vesteixen com per anar a Tito's, que en "moments crítics" pre-exàmens obrin fins les tantes de sa matinada... I que també tenien "enxufes"... Pues mira, tot havia de ser cosa d'anar-hi...

Vaig entrar per primera vegada a "sa famosa Riera", lloc el qual mai havia necessitat visitar per estudiar quan toca... Hi havia gent que em contava que per estudiar necessitava anar allà i prendre sucs vitamínics ("sumos de vitamines" en mallorquí) i anar-hi fins les 2 o les 3 de sa matinada... Jo pensava que aquesta gent havia vist massa pelis americanes, que això no era real, que s'ho inventaven i em contaven com experiències pròpies coses que les havien contat que amics de coneguts feien...

Em vaig presentar a Sa Riera amb sa intenció de fer un poquet més de feina de lo meu, que es setembre ja s'acosta, i no estar sense fer res aquelles hores que tenia "buides" s'horabaixa... A cosa de les 15:30 em vaig trobar amb multitud de gent i d'utensilis que no sabia ni per a què servien: estotjos amb almenys 9 o 10 bolígrafs de mínim 6 colors diferents, rotuladors de subratllar de 4 o 5 colors, "tipp-ex" de cinta, multitud de carpetes i arxivadors, gomes d'esborrar i, fins i tot, faristols per estudiar (sí, d'això que empren els músics per aguantar les partitures). I gent, no precisament només s'al·lota que seia davant jo, dopant-se amb Red Bull i altres drogues de disseny...


Recordant...
Recordant haver anat unes deu o quinze vegades a la biblioteca de l'Anselm Turmeda en cinc anys i havent vist gent que MAI, però MAI, no he vist a cap altra banda en tot l'edifici i havent estat espectador d'aquests darrers fets, que anomenaré de la Setmana Tràgica, és a dir, després d'haver creuat la frontera i haver vist aquest món a part, m'adon que encara no he estudiat mai i que crec que ja no hi seré a temps de començar-ho a fer... Déu me'n salvi!

Prou de ciment?

No hi ha res més còmic que veure fins al punt on arriba sa gent per fer propaganda de lo seu, fora mirar prim. Tal és es cas d'aquest senyor (de Déu sap on) que deu haver cercat "cement" als grups de Facebook i ha anat a pegar al grup "Portocolom: prou de ciment!". Això no tendria cap importància si no fos que aquest grup critica la construcció indiscriminada i la conseqüent especulació immobiliària de Porto Colom i que aquest senyor ens fa una propaganda un tant curiosa:

am seller of cement PORTLAND 32.5 /42.5/52.5
WAITING YOUR LOI AT *@hotmail.com

Que traduesc:

Som un distribuïdor de ciment PORTLAND 32.5 / 42.5 / 52.5
Esper la teva proposta de contracte a *@hotmail.com

Temps

El temps és un concepte purament psicològic creat per l'home, que l'ajuda en el seu enteniment simplificat i limitat de la complexa realitat que l'envolta.

Temps és lo que necessites per saber qui cegament és bon amic teu.
Temps és lo que necessites per saber qui senzillament és bon amic teu.
Temps és lo que necessites per saber qui és qualcú interessant i imprescindible.
Temps és lo que necessites per saber qui és qualcú interessant però prescindible.
Temps és lo que necessites per saber qui sempre t'havia paregut més amic del que era.
Temps és lo que necessites per saber qui és collonut encara que no et caigués bé a sa primera impressió.
Temps és lo que necessites per saber qui es mereix una segona oportunitat encara que te la jugàs.
Temps és lo que necessites per saber qui no es mereix una segona oportunitat encara que pareixi que ha canviat.
Temps és lo que necessites per saber qui no ha canviat, ni canviarà mai, de cara als teus ulls, encara que per als altres hagi canviat.
Temps és lo que necessites per saber no què vols ser, sinó qui ets.
Temps és lo que necessites per saber què és lo que vols.
Temps és lo que necessites per saber diferenciar lo que vols de lo que necessites.
Temps és lo que necessites per saber apreciar ses coses tal com són, sense esperar que siguin d'una altra manera, aprendre a acceptar-les. Per molt negres o blanques que puguin parèixer, sempre han estat grises i has estat tu qui els ha donat un matís més fosc o més clar.

Temps no és el camí pel qual camines en Vida fins que moris. Temps és el camí que la Mort segueix en direcció contrària a tu mentre visquis. Per això mateix, perquè no ets tu qui marca sa trobada amb ella, disfruta el camí mentre hi caminis. No esperis a disfrutar-lo en arribar a un determinat punt del camí. Disfruta'l en tot moment.

"Canal Cliente" de Movistar: una mostra més de professionalitat (II)

Aquest escrit també té dedicatòria. Va per una amiga que sempre que public qualque cosa d'informàtica, telecomunicacions o tecnologia em diu que els escrits de Movistar no li interessen però que voldria veure sa segona part del Diari d'un vell inadaptat. Idò aquí tens sa segona part de l'anterior crítica a Movistar.

I és que no entenc com una empresa tant gran, amb tants doblers i tants treballadors pot oferir un servei web tant dolent al seu client amb contracte (els de targeta 'prepago' no són ni clients ni persones). I més tenint en compte que és una empresa del sector de les telecomunicacions, que volen suposar que és un sector punter, innovador, que va a sa darrera en tecnologia, que forma part d'aquella imaginària "societat de la informació" del segle XXI... Ara diran que amb sa crisi han hagut de reduir despeses en manteniment web. Sa crisi és excusa per tot...

Si sa pàgina web des meu banc tengués es nivell de fiabilitat, rapidesa i disponibilitat de sa de Movistar em plantejaria obrir un segon compte a un altre banc. I ho dic seriosament, no sé quin ús feis de la banca online, però jo com a mínim hi faig consultes de tant en tant, per no haver d'anar a un caixer.

Fa setmanes que intent visualitzar les meves factures de telèfon mòbil des de la web i que m'apareix un missatge informant-me de que no està disponible el servei. Tant és si et connectes un dimarts dematí, com un dijous matinada, com un diumenge horabaixa. Movistar està realitzant un constant renovament. Segur que com deien fa uns mesos "estamos trabajando para darte un mejor servicio".


Però això sí... Si em don d'alta a e-factura podré controlar lo que gast "segon a segon". Em deman si hi ha un segons determinats del dia destinats a poder consultar les factures, perquè jo sempre coincidesc amb els "unos minutos" en què estan millorant el servei...


Això de sa e-factura em preocupa si ha de tenir la mateixa qualitat de servei que la resta de web. Consisteix en rebre les factures NOMÉS per mitjans digitals (pàgina web i no sé si per e-mail) i deixar de rebre factures en paper per salvar els boscos de Brasil, els pingüins de l'Antàrtida, els óssos polars de l'Àrtic i uns insignificants milers d'euros que es gasta la companyia enviant cartes en paper.

No em volen ajudar a estalviar... Ells volen que jo els ajudi a estalviar. Si em volguessin ajudar abaixarien les tarifes enlloc d'oferir-me promocions per "cridar més per menys". Jo no vull cridar més, vull gastar menys.

Com anècdota de la seva fiabilitat en temes econòmics, i per acabar, sa següent imatge. Fa cosa d'un any i pico em vaig queixar molt i els vaig amenaçar d'abandonar el contracte perquè hi havia mesos que gastava bastant menys que el consum mínim de 9 euros + IVA. Em varen concedir durant 12 mesos "exempció de quota mínima" (si gastes 20, pagues 20; si gastes 3, pagues 3) mantenint el contracte i les seves tarifes (vamos, un txollo).

Sa cosa és que es primers mesos vaig superar la quota mínima i no podia saber si m'aplicaven s'exempció de quota o no. Després sí vaig gastar menys però "per obra i miracle del Senyor", em van seguir cobrant la diferència fins als 9 euros + IVA. Em vaig queixar un parell de vegades, fins que al tercer mes de queixar-me mensualment varen començar a aplicar-m'ho i a tornar-me els doblers que no m'havien d'haver cobrat. Resultat: una factura de -0,44 euros xD Això de que t'emetin i cobrin una factura negativa és realment satisfactori, encara que no sigui ni mig euro.

I encara a dia d'avui veig (i aquesta part de sa web MISTERIOSAMENT funciona) a sa secció de factures pendents que, segons ells, tenc una factura pendent de -0,44 euros. O sigui, segons el que puc interpretar, tenc pendent pagar -0,44 euros o cobrar-ne 0,44. Llàstima que no es puguin ingressar doblers negatius...

El Señor de los Estribillos

Aquesta lletra la dedic especialment a n'skert, per motivar-me per escriure-la; per suposat, a en David Bravo, per la inspiració que les seves actuacions públiques i el seu llibre Copia este libro m'han transmès; i també a la Asociación de Internautas, per haver mantingut a la comunitat informada.

No puc oblidar tampoc, pel seu especial protagonisme, i a qui cal agrair profundament que puguem riure de tant en tant amb les seves dosis d'humor intel·ligent, a l'excel·lentíssima, honorable i generosa SGAE, compromesa amb la societat, amb la cultura i amb tots els artistes, com a gran organització no governamental sense ànim de lucre i solidària que és. No oblidem tampoc a tots aquells qui treballen per aquesta magnífica organització i sense els quals tot això no hauria estat possible: el Govern.


El Señor de los Estribillos

Un Canon para gobernarlos a todos.
Un Canon para esclavizarlos,
un Canon para mentirles a todos
y criminalizarlos como a viles piratas,
defendiendo unas pocas y falsas víctimas.
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!

Defendiendo la cultura musical,
a golpe de talonario y contrato,
en nombre del nuevo músico habláis,
cuando con sus derechos os quedáis.
En realidad todo está claro,
sólo de los superventas os preocupáis.
Qué pena me dan...
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!

[Propaganda]
¡Ya están ahí! ¡Ya llegan! ¡Temedlos!
Vienen con sus pateras. ¡Son los manteros!
Redes terroristas, mafias internacionales,
narcotraficantes, proxenetas, internautas,
asesinos, maltratadores, piratas.
¡Todos ellos son vulgares criminales!

Bajar música de Internet es robar.
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. Robar es delito.
Robar...
[Fin propaganda]

Y qué parte de robar no entendisteis,
con asco y asombro yo me pregunto,
cuando gracias al Gobierno impusisteis
el Santo y Sagrado Canon como tributo.

Allanáis bodas, baretos y comuniones,
en busca de vuestras recaudaciones.
Si es que por salvar a los pobres artistas
ni a la Iglesia perdonáis las 'procesiones',
ni a los conciertos benéficos las donaciones.
Nunca conocí organización sin ánimo de lucro
con acciones más extremadamente capitalistas.

Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
¿Quiénes son los ladrones?
¡Que los encierren a ellos!
¡LOS POBRES LADRONES! ¡LADRONES! ¡LADRONES!
¡LOS POBRES LADRONES! ¡LADRONES! ¡LADRONES!