Estic, quan menys, sorprès del que he vist aquests darrers dies per Ciutat... Em pensava que això que he presenciat només eren llegendes urbanes que sa gent conta (que li han dit que conten), que no era vera, que era cosa de peli americana o que, si per mala sort pogués ser de qualque manera vera, passava enfora, molt enfora d'aquí, pentura a un altre país o, almenys, a una altra comunitat autònoma molt llunyana no tocada pel sol i mar mediterranis...
Un dilluns qualsevol de finals d'agost
Aquest dilluns passat, en vista que havia passat es dematí per Ciutat i que no tenia "res que fer" fins les 8 del vespre, que era s'hora a sa que comença (vaja horari!) un curset al qual m'he apuntat, i que això de que no tenc "res que fer" és mentida, vaig decidir anar fins a la UIB ses "hores mortes", allà on trobaria electricitat i connexió a Internet, per poder continuar amb ses meves pràctiques d'informàtica que tenen data d'entrega molt propera... A això de primers de setembre...
En vista del gran èxit d'anar en ple agost a les 14:30 a la UIB i trobar, com era d'esperar, tots els meus edificis habituals tancats, vaig provar sort anant cap al Ramon Llull, bressol ("cuna" en mallorquí) de llicenciats en filosofia, filòlegs i altres amics de la biblioteca (i de la festa, per suposat). Ja que no som molt habitual d'aquest lloc, em vaig dirigir, on era d'esperar estàs obert: la biblioteca. Era conscient que cridaria l'atenció just entrar pel fet de dur un portàtil, eina, no desconeguda, però sí estranya de veure per aquells indrets, per a la qual cosa ja anava mentalitzat.
Vaig entrar a la biblioteca, a cosa de les 15:00, cercant únicament un endoll ("enxufe" en mallorquí) on poder connectar el portàtil, una cadira on seure i una porció de taula on tenir el maleït trasto aquest amb tecles. A mesura que avançava i, paral·lelament, era observat pels qui allà estudiaven o, com a mínim, això aparentaven, vaig anar convertint la meva confusió d'entrar a un lloc pràcticament desconegut, en sorpresa, per transformar-la en desig de negar els evidents fets, arribant a ràbia i desesperació, i acabant en impotència. Per uns moments vaig ser víctima de les estadístiques i dels números que el meu limitat cervellet anava traient del que els meus sagnants ulls veien: quantes més taules anava observant, més baixa era la proporció de taules ocupades per persones devora la proporció de taules ocupades per "artilugis".
"Artilugis" amb tot de trets comuns però únics i exclusius, com les persones en si, des d'una col·lecció de quaderns gruixats, a llibres i caramulls de fotocòpies ben ordenades i subratllades amb rotulador "fosfi", passant per manats de fols escampats en totes direccions formant un ventall d'estudi i desordre, fins a un estoig escopint bolígrafs damunt la taula. Això sí, després de veure els aproximadament 100 o 200 llocs d'estudi d'aquella biblioteca, dels quals n'hi devia haver de 30 a 40 ocupats per persones i la resta només per "artilugis", no hi va haver cap guardià que em paregués més xulet, més ofensiu i més insultant que un pobre quadernet de la mida de mig fol A4, que estava allà tot solet, sense sols un bolígraf, ni una goma d'esborrar, amb què protegir-se de la meva ja penetrant i fulminant mirada...
Menys mal de la comprensió dels conserges d'aquell lloc, que varen obrir una aula perquè altres pobres desgraciats que no tenien altre lloc on caure morts d'avorriment acadèmic, com jo, poguéssim fer els nostres "deberes" en condicions, allunyats d'arrogants quadernets i bolígrafs assassins guardians de taules i cadires...
Un dimarts qualsevol de finals d'agost
En vista de s'èxit des dia anterior i que sa meva rutina per aquell dia havia de ser molt pareguda, vaig xerrar amb un conegut, contant-li sa meva pèssima sort des dia anterior, el qual, entre d'altres biblioteques que no tanquen els migdies, em va recordar que existia Sa Riera. Oh! És vera! Sa Riera! Aquell lloc on diuen que sa gent pareix que va més a lligar que a estudiar, que ses ties vesteixen com per anar a Tito's, que en "moments crítics" pre-exàmens obrin fins les tantes de sa matinada... I que també tenien "enxufes"... Pues mira, tot havia de ser cosa d'anar-hi...
Vaig entrar per primera vegada a "sa famosa Riera", lloc el qual mai havia necessitat visitar per estudiar quan toca... Hi havia gent que em contava que per estudiar necessitava anar allà i prendre sucs vitamínics ("sumos de vitamines" en mallorquí) i anar-hi fins les 2 o les 3 de sa matinada... Jo pensava que aquesta gent havia vist massa pelis americanes, que això no era real, que s'ho inventaven i em contaven com experiències pròpies coses que les havien contat que amics de coneguts feien...
Em vaig presentar a Sa Riera amb sa intenció de fer un poquet més de feina de lo meu, que es setembre ja s'acosta, i no estar sense fer res aquelles hores que tenia "buides" s'horabaixa... A cosa de les 15:30 em vaig trobar amb multitud de gent i d'utensilis que no sabia ni per a què servien: estotjos amb almenys 9 o 10 bolígrafs de mínim 6 colors diferents, rotuladors de subratllar de 4 o 5 colors, "tipp-ex" de cinta, multitud de carpetes i arxivadors, gomes d'esborrar i, fins i tot, faristols per estudiar (sí, d'això que empren els músics per aguantar les partitures). I gent, no precisament només s'al·lota que seia davant jo, dopant-se amb Red Bull i altres drogues de disseny...
Recordant...
Recordant haver anat unes deu o quinze vegades a la biblioteca de l'Anselm Turmeda en cinc anys i havent vist gent que MAI, però MAI, no he vist a cap altra banda en tot l'edifici i havent estat espectador d'aquests darrers fets, que anomenaré de la Setmana Tràgica, és a dir, després d'haver creuat la frontera i haver vist aquest món a part, m'adon que encara no he estudiat mai i que crec que ja no hi seré a temps de començar-ho a fer... Déu me'n salvi!
dijous, 27 d’agost del 2009
dijous, 13 d’agost del 2009
Prou de ciment?
No hi ha res més còmic que veure fins al punt on arriba sa gent per fer propaganda de lo seu, fora mirar prim. Tal és es cas d'aquest senyor (de Déu sap on) que deu haver cercat "cement" als grups de Facebook i ha anat a pegar al grup "Portocolom: prou de ciment!". Això no tendria cap importància si no fos que aquest grup critica la construcció indiscriminada i la conseqüent especulació immobiliària de Porto Colom i que aquest senyor ens fa una propaganda un tant curiosa:
Que traduesc:
am seller of cement PORTLAND 32.5 /42.5/52.5
WAITING YOUR LOI AT *@hotmail.com
Que traduesc:
Som un distribuïdor de ciment PORTLAND 32.5 / 42.5 / 52.5
Esper la teva proposta de contracte a *@hotmail.com
divendres, 7 d’agost del 2009
Temps
El temps és un concepte purament psicològic creat per l'home, que l'ajuda en el seu enteniment simplificat i limitat de la complexa realitat que l'envolta.
Temps és lo que necessites per saber qui cegament és bon amic teu.
Temps és lo que necessites per saber qui senzillament és bon amic teu.
Temps és lo que necessites per saber qui és qualcú interessant i imprescindible.
Temps és lo que necessites per saber qui és qualcú interessant però prescindible.
Temps és lo que necessites per saber qui sempre t'havia paregut més amic del que era.
Temps és lo que necessites per saber qui és collonut encara que no et caigués bé a sa primera impressió.
Temps és lo que necessites per saber qui es mereix una segona oportunitat encara que te la jugàs.
Temps és lo que necessites per saber qui no es mereix una segona oportunitat encara que pareixi que ha canviat.
Temps és lo que necessites per saber qui no ha canviat, ni canviarà mai, de cara als teus ulls, encara que per als altres hagi canviat.
Temps és lo que necessites per saber no què vols ser, sinó qui ets.
Temps és lo que necessites per saber què és lo que vols.
Temps és lo que necessites per saber diferenciar lo que vols de lo que necessites.
Temps és lo que necessites per saber apreciar ses coses tal com són, sense esperar que siguin d'una altra manera, aprendre a acceptar-les. Per molt negres o blanques que puguin parèixer, sempre han estat grises i has estat tu qui els ha donat un matís més fosc o més clar.
Temps no és el camí pel qual camines en Vida fins que moris. Temps és el camí que la Mort segueix en direcció contrària a tu mentre visquis. Per això mateix, perquè no ets tu qui marca sa trobada amb ella, disfruta el camí mentre hi caminis. No esperis a disfrutar-lo en arribar a un determinat punt del camí. Disfruta'l en tot moment.
Temps és lo que necessites per saber qui cegament és bon amic teu.
Temps és lo que necessites per saber qui senzillament és bon amic teu.
Temps és lo que necessites per saber qui és qualcú interessant i imprescindible.
Temps és lo que necessites per saber qui és qualcú interessant però prescindible.
Temps és lo que necessites per saber qui sempre t'havia paregut més amic del que era.
Temps és lo que necessites per saber qui és collonut encara que no et caigués bé a sa primera impressió.
Temps és lo que necessites per saber qui es mereix una segona oportunitat encara que te la jugàs.
Temps és lo que necessites per saber qui no es mereix una segona oportunitat encara que pareixi que ha canviat.
Temps és lo que necessites per saber qui no ha canviat, ni canviarà mai, de cara als teus ulls, encara que per als altres hagi canviat.
Temps és lo que necessites per saber no què vols ser, sinó qui ets.
Temps és lo que necessites per saber què és lo que vols.
Temps és lo que necessites per saber diferenciar lo que vols de lo que necessites.
Temps és lo que necessites per saber apreciar ses coses tal com són, sense esperar que siguin d'una altra manera, aprendre a acceptar-les. Per molt negres o blanques que puguin parèixer, sempre han estat grises i has estat tu qui els ha donat un matís més fosc o més clar.
Temps no és el camí pel qual camines en Vida fins que moris. Temps és el camí que la Mort segueix en direcció contrària a tu mentre visquis. Per això mateix, perquè no ets tu qui marca sa trobada amb ella, disfruta el camí mentre hi caminis. No esperis a disfrutar-lo en arribar a un determinat punt del camí. Disfruta'l en tot moment.
dijous, 6 d’agost del 2009
"Canal Cliente" de Movistar: una mostra més de professionalitat (II)
Aquest escrit també té dedicatòria. Va per una amiga que sempre que public qualque cosa d'informàtica, telecomunicacions o tecnologia em diu que els escrits de Movistar no li interessen però que voldria veure sa segona part del Diari d'un vell inadaptat. Idò aquí tens sa segona part de l'anterior crítica a Movistar.
I és que no entenc com una empresa tant gran, amb tants doblers i tants treballadors pot oferir un servei web tant dolent al seu client amb contracte (els de targeta 'prepago' no són ni clients ni persones). I més tenint en compte que és una empresa del sector de les telecomunicacions, que volen suposar que és un sector punter, innovador, que va a sa darrera en tecnologia, que forma part d'aquella imaginària "societat de la informació" del segle XXI... Ara diran que amb sa crisi han hagut de reduir despeses en manteniment web. Sa crisi és excusa per tot...
Si sa pàgina web des meu banc tengués es nivell de fiabilitat, rapidesa i disponibilitat de sa de Movistar em plantejaria obrir un segon compte a un altre banc. I ho dic seriosament, no sé quin ús feis de la banca online, però jo com a mínim hi faig consultes de tant en tant, per no haver d'anar a un caixer.
Fa setmanes que intent visualitzar les meves factures de telèfon mòbil des de la web i que m'apareix un missatge informant-me de que no està disponible el servei. Tant és si et connectes un dimarts dematí, com un dijous matinada, com un diumenge horabaixa. Movistar està realitzant un constant renovament. Segur que com deien fa uns mesos "estamos trabajando para darte un mejor servicio".
Però això sí... Si em don d'alta a e-factura podré controlar lo que gast "segon a segon". Em deman si hi ha un segons determinats del dia destinats a poder consultar les factures, perquè jo sempre coincidesc amb els "unos minutos" en què estan millorant el servei...
Això de sa e-factura em preocupa si ha de tenir la mateixa qualitat de servei que la resta de web. Consisteix en rebre les factures NOMÉS per mitjans digitals (pàgina web i no sé si per e-mail) i deixar de rebre factures en paper per salvar els boscos de Brasil, els pingüins de l'Antàrtida, els óssos polars de l'Àrtic i uns insignificants milers d'euros que es gasta la companyia enviant cartes en paper.
No em volen ajudar a estalviar... Ells volen que jo els ajudi a estalviar. Si em volguessin ajudar abaixarien les tarifes enlloc d'oferir-me promocions per "cridar més per menys". Jo no vull cridar més, vull gastar menys.
Com anècdota de la seva fiabilitat en temes econòmics, i per acabar, sa següent imatge. Fa cosa d'un any i pico em vaig queixar molt i els vaig amenaçar d'abandonar el contracte perquè hi havia mesos que gastava bastant menys que el consum mínim de 9 euros + IVA. Em varen concedir durant 12 mesos "exempció de quota mínima" (si gastes 20, pagues 20; si gastes 3, pagues 3) mantenint el contracte i les seves tarifes (vamos, un txollo).
Sa cosa és que es primers mesos vaig superar la quota mínima i no podia saber si m'aplicaven s'exempció de quota o no. Després sí vaig gastar menys però "per obra i miracle del Senyor", em van seguir cobrant la diferència fins als 9 euros + IVA. Em vaig queixar un parell de vegades, fins que al tercer mes de queixar-me mensualment varen començar a aplicar-m'ho i a tornar-me els doblers que no m'havien d'haver cobrat. Resultat: una factura de -0,44 euros xD Això de que t'emetin i cobrin una factura negativa és realment satisfactori, encara que no sigui ni mig euro.
I encara a dia d'avui veig (i aquesta part de sa web MISTERIOSAMENT funciona) a sa secció de factures pendents que, segons ells, tenc una factura pendent de -0,44 euros. O sigui, segons el que puc interpretar, tenc pendent pagar -0,44 euros o cobrar-ne 0,44. Llàstima que no es puguin ingressar doblers negatius...
I és que no entenc com una empresa tant gran, amb tants doblers i tants treballadors pot oferir un servei web tant dolent al seu client amb contracte (els de targeta 'prepago' no són ni clients ni persones). I més tenint en compte que és una empresa del sector de les telecomunicacions, que volen suposar que és un sector punter, innovador, que va a sa darrera en tecnologia, que forma part d'aquella imaginària "societat de la informació" del segle XXI... Ara diran que amb sa crisi han hagut de reduir despeses en manteniment web. Sa crisi és excusa per tot...
Si sa pàgina web des meu banc tengués es nivell de fiabilitat, rapidesa i disponibilitat de sa de Movistar em plantejaria obrir un segon compte a un altre banc. I ho dic seriosament, no sé quin ús feis de la banca online, però jo com a mínim hi faig consultes de tant en tant, per no haver d'anar a un caixer.
Fa setmanes que intent visualitzar les meves factures de telèfon mòbil des de la web i que m'apareix un missatge informant-me de que no està disponible el servei. Tant és si et connectes un dimarts dematí, com un dijous matinada, com un diumenge horabaixa. Movistar està realitzant un constant renovament. Segur que com deien fa uns mesos "estamos trabajando para darte un mejor servicio".
Però això sí... Si em don d'alta a e-factura podré controlar lo que gast "segon a segon". Em deman si hi ha un segons determinats del dia destinats a poder consultar les factures, perquè jo sempre coincidesc amb els "unos minutos" en què estan millorant el servei...
Això de sa e-factura em preocupa si ha de tenir la mateixa qualitat de servei que la resta de web. Consisteix en rebre les factures NOMÉS per mitjans digitals (pàgina web i no sé si per e-mail) i deixar de rebre factures en paper per salvar els boscos de Brasil, els pingüins de l'Antàrtida, els óssos polars de l'Àrtic i uns insignificants milers d'euros que es gasta la companyia enviant cartes en paper.
No em volen ajudar a estalviar... Ells volen que jo els ajudi a estalviar. Si em volguessin ajudar abaixarien les tarifes enlloc d'oferir-me promocions per "cridar més per menys". Jo no vull cridar més, vull gastar menys.
Com anècdota de la seva fiabilitat en temes econòmics, i per acabar, sa següent imatge. Fa cosa d'un any i pico em vaig queixar molt i els vaig amenaçar d'abandonar el contracte perquè hi havia mesos que gastava bastant menys que el consum mínim de 9 euros + IVA. Em varen concedir durant 12 mesos "exempció de quota mínima" (si gastes 20, pagues 20; si gastes 3, pagues 3) mantenint el contracte i les seves tarifes (vamos, un txollo).
Sa cosa és que es primers mesos vaig superar la quota mínima i no podia saber si m'aplicaven s'exempció de quota o no. Després sí vaig gastar menys però "per obra i miracle del Senyor", em van seguir cobrant la diferència fins als 9 euros + IVA. Em vaig queixar un parell de vegades, fins que al tercer mes de queixar-me mensualment varen començar a aplicar-m'ho i a tornar-me els doblers que no m'havien d'haver cobrat. Resultat: una factura de -0,44 euros xD Això de que t'emetin i cobrin una factura negativa és realment satisfactori, encara que no sigui ni mig euro.
I encara a dia d'avui veig (i aquesta part de sa web MISTERIOSAMENT funciona) a sa secció de factures pendents que, segons ells, tenc una factura pendent de -0,44 euros. O sigui, segons el que puc interpretar, tenc pendent pagar -0,44 euros o cobrar-ne 0,44. Llàstima que no es puguin ingressar doblers negatius...
dimecres, 5 d’agost del 2009
El Señor de los Estribillos
Aquesta lletra la dedic especialment a n'skert, per motivar-me per escriure-la; per suposat, a en David Bravo, per la inspiració que les seves actuacions públiques i el seu llibre Copia este libro m'han transmès; i també a la Asociación de Internautas, per haver mantingut a la comunitat informada.
No puc oblidar tampoc, pel seu especial protagonisme, i a qui cal agrair profundament que puguem riure de tant en tant amb les seves dosis d'humor intel·ligent, a l'excel·lentíssima, honorable i generosa SGAE, compromesa amb la societat, amb la cultura i amb tots els artistes, com a gran organització no governamental sense ànim de lucre i solidària que és. No oblidem tampoc a tots aquells qui treballen per aquesta magnífica organització i sense els quals tot això no hauria estat possible: el Govern.
El Señor de los Estribillos
Un Canon para gobernarlos a todos.
Un Canon para esclavizarlos,
un Canon para mentirles a todos
y criminalizarlos como a viles piratas,
defendiendo unas pocas y falsas víctimas.
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
Defendiendo la cultura musical,
a golpe de talonario y contrato,
en nombre del nuevo músico habláis,
cuando con sus derechos os quedáis.
En realidad todo está claro,
sólo de los superventas os preocupáis.
Qué pena me dan...
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
[Propaganda]
¡Ya están ahí! ¡Ya llegan! ¡Temedlos!
Vienen con sus pateras. ¡Son los manteros!
Redes terroristas, mafias internacionales,
narcotraficantes, proxenetas, internautas,
asesinos, maltratadores, piratas.
¡Todos ellos son vulgares criminales!
Bajar música de Internet es robar.
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. Robar es delito.
Robar...
[Fin propaganda]
Y qué parte de robar no entendisteis,
con asco y asombro yo me pregunto,
cuando gracias al Gobierno impusisteis
el Santo y Sagrado Canon como tributo.
Allanáis bodas, baretos y comuniones,
en busca de vuestras recaudaciones.
Si es que por salvar a los pobres artistas
ni a la Iglesia perdonáis las 'procesiones',
ni a los conciertos benéficos las donaciones.
Nunca conocí organización sin ánimo de lucro
con acciones más extremadamente capitalistas.
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
¿Quiénes son los ladrones?
¡Que los encierren a ellos!
¡LOS POBRES LADRONES! ¡LADRONES! ¡LADRONES!
¡LOS POBRES LADRONES! ¡LADRONES! ¡LADRONES!
No puc oblidar tampoc, pel seu especial protagonisme, i a qui cal agrair profundament que puguem riure de tant en tant amb les seves dosis d'humor intel·ligent, a l'excel·lentíssima, honorable i generosa SGAE, compromesa amb la societat, amb la cultura i amb tots els artistes, com a gran organització no governamental sense ànim de lucre i solidària que és. No oblidem tampoc a tots aquells qui treballen per aquesta magnífica organització i sense els quals tot això no hauria estat possible: el Govern.
El Señor de los Estribillos
Un Canon para gobernarlos a todos.
Un Canon para esclavizarlos,
un Canon para mentirles a todos
y criminalizarlos como a viles piratas,
defendiendo unas pocas y falsas víctimas.
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
Defendiendo la cultura musical,
a golpe de talonario y contrato,
en nombre del nuevo músico habláis,
cuando con sus derechos os quedáis.
En realidad todo está claro,
sólo de los superventas os preocupáis.
Qué pena me dan...
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
¡LOS POBRES ARTISTAS! ¡ARTISTAS! ¡ARTISTAS!
[Propaganda]
¡Ya están ahí! ¡Ya llegan! ¡Temedlos!
Vienen con sus pateras. ¡Son los manteros!
Redes terroristas, mafias internacionales,
narcotraficantes, proxenetas, internautas,
asesinos, maltratadores, piratas.
¡Todos ellos son vulgares criminales!
Bajar música de Internet es robar.
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. Robar es delito.
Robar...
[Fin propaganda]
Y qué parte de robar no entendisteis,
con asco y asombro yo me pregunto,
cuando gracias al Gobierno impusisteis
el Santo y Sagrado Canon como tributo.
Allanáis bodas, baretos y comuniones,
en busca de vuestras recaudaciones.
Si es que por salvar a los pobres artistas
ni a la Iglesia perdonáis las 'procesiones',
ni a los conciertos benéficos las donaciones.
Nunca conocí organización sin ánimo de lucro
con acciones más extremadamente capitalistas.
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
Robar es delito. ¡Pena de cárcel!
¿Quiénes son los ladrones?
¡Que los encierren a ellos!
¡LOS POBRES LADRONES! ¡LADRONES! ¡LADRONES!
¡LOS POBRES LADRONES! ¡LADRONES! ¡LADRONES!
dissabte, 25 de juliol del 2009
Déu t'estima; la DGT, també
Què millor per contribuir a la seguretat ciutadana en carretera que posar els límits de velocitat teòrics en pràctica? Sí, s'ha acabat això d'anar a 132 per autopista i a 110 o 100 per carretera secundària... A partir d'ara a 121, 101 i 91 serem sancionats amb una "recepta" de 100 euros. Però els hem d'estar agraïts: no ens llevaran punts del carnet per una d'aquestes faltes poc greus.
Ara bé, si feim un falta un poc més greu, a part dels 2 punts que abans ens llevaven, ens sancionaran amb 300 euros enlloc dels 100-120 anteriors. O sigui, abans de la reforma per anar dins poble a 71 érem sancionats amb 140-150 euros i pèrdua de 2 punts. Ara també perdrem 2 punts, però la "factura" serà de 300 euros.
Com diria n'Iker Casillas en aquells anuncis tant penosos: Me siento seguroooo!
Vos deix per aquí una cançó de Sistema (Noche hostil) que tracta aquesta obsessió per recaptar que té l'Estat, en aquest cas amb la Guardia Civil a les rotondes, fent proves d'alcoholèmia.
Trobareu més cançons de Sistema al canal de YouTube de n'skert: http://www.youtube.com/user/skert85
Fonts
http://www.nolovendas.es/reportajes/limites-de-velocidad-y-sanciones/12/03/2006/
http://www.nolovendas.es/reportajes/nuevos-limites-de-velocidad-y-perdida-de-puntos/23/07/2009/
dijous, 23 de juliol del 2009
La privacitat a Facebook
Antes de començar a escriure ja puc dir que el títol de l'escrit és tant sòlid com podrien ser-ho "La fe de l'escèptic", "La solidaritat del capitalisme", "L'art de la tauromàquia" o "La pau, la llibertat i la democràcia imposades mitjançant tancs i míssils". Pentura seria més adequat titular-lo "El no-exhibicionisme a Facebook", però tampoc seria gaire suggeridor.
Anem a plantejar la situació en què dues persones que es coneixen (sí, al món real) s'acaben de fer un compte i que només han seguit les passes que seguiria qualsevol persona normal. És a dir, "siguiente, siguiente, siguiente, añadir foto, siguiente, mi nombre, siguiente, mi dirección, mi móvil, siguiente, añadir todos mis contactos, siguiente, siguiente, mis aficiones, mi música, siguiente, mis fotos, mi relación sentimental, mi vida al completo y al descubierto, siguiente, siguiente, finalizar".
Aquestes dues persones (fícticies) de l'exemple són en José Andrés Bermudas Rosales i na Chuli Linda Emo-Emo. Ells es tenen mutuament acceptats com amics al Facebook. Al cercle vermell de dalt, si ens fixam, anirem veient qui està emprant Facebook.
1. Aquí veiem la informació que en José Andrés pot veure de la seva amiga Chuli. Res d'especial.
2. I per l'altra banda la informació que na Chuli pot veure de'n José Andrés. Interessant currículum, però res fora del normal.
Aquí és on comença la part interessant de que tant en José Andrés com na Chuli no hagin canviat cap de les seves opcions de privacitat d'ençà que es varen registrar al Facebook (com a gent normal que són). Apareix un tercer individu desconegut o conegut, tant és, que pel que sigui coneix el nom de'n José Andrés. A dalt apareixerà un rectangle negre per saber que es tracta d'un desconegut, és a dir, que no el tenen acceptat com amic ni en José Andrés ni na Chuli.
3. Un desconegut cerca a en José Andrés i pitja sobre el seu perfil.
4. El desconegut veu informació "restringida" sobre en José Andrés. Només pot veure la seva foto de perfil, el seu nom complet i tots* els seus amics, a més d'enviar-li un missatge o sol·licitar la seva amistat.
5. El desconegut veient els amics de'n José Andrés es fixa en na Chuli i fa clic sobre el seu perfil.
6. El desconegut també pot veure informació "restringida" de na Chuli. Si ella tengués més amics amb les mateixes opcions de privacitat el desconegut podria anar "passejant" de l'un a l'altre. El desconegut decideix enviar un missatge a na Chuli.
7. El desconegut li envia un missatge la mar de clar.
8. Na Chuli rep el missatge del desconegut. Si ens fixam en el cercle vermell, na Chuli no pot fer clic sobre el perfil del desconegut ni tampoc veure'n la foto de perfil. El desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
9. Na Chuli contesta al desconegut i el desconegut rep la seva resposta. Com és obvi, el desconegut pot veure la seva pròpia foto i fer clic sobre el seu propi perfil. I allà veiem, novament, com el desconegut pot fer clic sobre el perfil de na Chuli, veure la seva foto de perfil i enviar-s'hi missatges sense haver sol·licitat amistat (cap dels dos).
10. Si na Chuli intenta cercar al desconegut. Ella sospita qui pot ser, però cercant pel nom no el troba. Ho prova amb la direcció de correu electrònic (que no deixa lloc a dubte, perquè només donarà 1 resultat), però no troba res, perquè el desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
11. Finalment, na Chuli intenta afegir com amistat al desconegut, però no pot, perquè el desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
Probablement si tenim un compte de Facebook ens interessarà que les amistats de les nostres amistats ens puguin trobar, "per si ja ens coneixem (al món real)". A mi, personalment, no m'interessa. Però així i tot, consider que hi ha un bot entre que em vegin les amistats de les meves amistats i un que no té res a veure amb mi ni amb les meves amistats. Però bé, si un vol privacitat... No s'ha de fer un compte de Facebook.
* No tenen perquè aparèixer tots. Si algun dels seus amics ha activat l'opció de privacitat restrictiva corresponent no apareixerà.
Anem a plantejar la situació en què dues persones que es coneixen (sí, al món real) s'acaben de fer un compte i que només han seguit les passes que seguiria qualsevol persona normal. És a dir, "siguiente, siguiente, siguiente, añadir foto, siguiente, mi nombre, siguiente, mi dirección, mi móvil, siguiente, añadir todos mis contactos, siguiente, siguiente, mis aficiones, mi música, siguiente, mis fotos, mi relación sentimental, mi vida al completo y al descubierto, siguiente, siguiente, finalizar".
Aquestes dues persones (fícticies) de l'exemple són en José Andrés Bermudas Rosales i na Chuli Linda Emo-Emo. Ells es tenen mutuament acceptats com amics al Facebook. Al cercle vermell de dalt, si ens fixam, anirem veient qui està emprant Facebook.
1. Aquí veiem la informació que en José Andrés pot veure de la seva amiga Chuli. Res d'especial.
2. I per l'altra banda la informació que na Chuli pot veure de'n José Andrés. Interessant currículum, però res fora del normal.
Aquí és on comença la part interessant de que tant en José Andrés com na Chuli no hagin canviat cap de les seves opcions de privacitat d'ençà que es varen registrar al Facebook (com a gent normal que són). Apareix un tercer individu desconegut o conegut, tant és, que pel que sigui coneix el nom de'n José Andrés. A dalt apareixerà un rectangle negre per saber que es tracta d'un desconegut, és a dir, que no el tenen acceptat com amic ni en José Andrés ni na Chuli.
3. Un desconegut cerca a en José Andrés i pitja sobre el seu perfil.
4. El desconegut veu informació "restringida" sobre en José Andrés. Només pot veure la seva foto de perfil, el seu nom complet i tots* els seus amics, a més d'enviar-li un missatge o sol·licitar la seva amistat.
5. El desconegut veient els amics de'n José Andrés es fixa en na Chuli i fa clic sobre el seu perfil.
6. El desconegut també pot veure informació "restringida" de na Chuli. Si ella tengués més amics amb les mateixes opcions de privacitat el desconegut podria anar "passejant" de l'un a l'altre. El desconegut decideix enviar un missatge a na Chuli.
7. El desconegut li envia un missatge la mar de clar.
8. Na Chuli rep el missatge del desconegut. Si ens fixam en el cercle vermell, na Chuli no pot fer clic sobre el perfil del desconegut ni tampoc veure'n la foto de perfil. El desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
9. Na Chuli contesta al desconegut i el desconegut rep la seva resposta. Com és obvi, el desconegut pot veure la seva pròpia foto i fer clic sobre el seu propi perfil. I allà veiem, novament, com el desconegut pot fer clic sobre el perfil de na Chuli, veure la seva foto de perfil i enviar-s'hi missatges sense haver sol·licitat amistat (cap dels dos).
10. Si na Chuli intenta cercar al desconegut. Ella sospita qui pot ser, però cercant pel nom no el troba. Ho prova amb la direcció de correu electrònic (que no deixa lloc a dubte, perquè només donarà 1 resultat), però no troba res, perquè el desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
11. Finalment, na Chuli intenta afegir com amistat al desconegut, però no pot, perquè el desconegut té les opcions de privacitat més restrictives.
Probablement si tenim un compte de Facebook ens interessarà que les amistats de les nostres amistats ens puguin trobar, "per si ja ens coneixem (al món real)". A mi, personalment, no m'interessa. Però així i tot, consider que hi ha un bot entre que em vegin les amistats de les meves amistats i un que no té res a veure amb mi ni amb les meves amistats. Però bé, si un vol privacitat... No s'ha de fer un compte de Facebook.
* No tenen perquè aparèixer tots. Si algun dels seus amics ha activat l'opció de privacitat restrictiva corresponent no apareixerà.
diumenge, 7 de juny del 2009
La bellesa del copyleft o el comunisme capitalitzat
Comprenc a La Indústria (els has d'anomenar en majúscules, que sinó els fas sentir ofesos i et poden denunciar per embrutar la seva imatge) quan s'ancora en el seu arcaic model de negoci. Siguem realistes, ells així com estan ja tenen un sistema que els enriqueix, és el més normal del món que vulguin mantenir-lo, que siguin conservadors i no vulguin innovar el més mínim, posat que "si una cosa funciona, no la toquis". Efectivament, són víctimes, però no dels internautes, ni de la pirateria, ni del P2P, ni dels "pendejos electrónicos", sinó de la seva pròpia avarícia i de la seva alienació del consumidor.
El major pecat de La Indústria no és l'avarícia, així com podrien opinar alguns, sinó l'alienació del consumidor. I és que avui no vull parlar d'ètica, sinó d'economia ètica o ètica econòmica. En economia l'avarícia, si s'encamina bé i en dosis adequades, ajuda a l'empresari en la seva finalitat: generar més beneficis. Però, en canvi, si l'empresari s'aliena del consumidor o client, tard o prest sucumbirà a la ruïna. Efectivament, si l'avarícia és tant, però tant gran que cega completament a l'empresari, pot arribar a un punt en què l'empresari s'adoni que és més rendible ignorar les necessitats del consumidor però obligar-lo a consumir, que intentar adaptar el negoci a les necessitats del consumidor per a què aquest consumeixi per decissió lliure pròpia. De fet, això que sona a "compra'm això o et dispar", no és molt llunyà (encara que sigui una metàfora) a certes campanyes publicitàries destinades a que ens sentiguem com delinqüents per exercir els (encara) nostres drets (fins que no canviïn la llei), recordant-nos la "nostra obligació de consumir". Sí, em referia a SI ERES LEGAL, ERES LEGAL (s'ha de posar també en majúscules, ha de quedar clara la serietat amb que me'ls agaf).
Com deia, i encara que soni a discurs barat a favor del liberalisme econòmic tradicional (el capitalisme de tota la vida), l'egoïsme es pot transformar en altruisme (amb interessos per mig, clar). Sí, l'ansietat d'enriquir-se d'uns pot dur a crear productes valorats pels altres (així funciona el món, no?). Aquí és on entra la gran paradoxa: compartir per avarícia.
[No té molt sentit llegir si no veus el vídeo complet :-P]
Com diu en Gerard Leonhard, al vídeo a partir del minut 7:55, en una societat en què hi ha tanta informació a l'aire el que és realment difícil és aconseguir l'atenció d'un potencial consumidor. Si es concentren els esforços en aconseguir aquesta atenció, en agradar, sense posar certes restriccions en la distribució/compartició, es guanyarà un client. La clau està en compartir. Compartir és promocionar. Compartir és arribar a la gent. Compartir no obliga al consumidor a pagar (directament). Compartir genera sentiments positius. No creieu que tot això és tant o més efectiu que una bona campanya de publicitat a la TV? No vos equivoqueu, el senyor que he anomenat al principi, en Gerard Leonhard no és un "hippie marxista" (crec que ho deixa ben clar al vídeo), sinó el director executiu de MediaFuturist.
On vull arribar amb tot això? Enlloc. Estava avorrit i tenia ganes d'escriure incongruències... No, seriosament: a més de tots els beneficis més "visibles" de les llicències Creative Commons pels defensors del "gratis total", volia fer notar que també hi ha una oportunitat enorme, si es sap aprofitar, per La Indústria de fer molts doblers i, de passada, netejar la seva pèssima imatge. Esperem que sàpiguen aprofitar-la o que se'n vagin d'aquest maleït planeta. Estic fart de veure com se'ns acusa de ser pirates per descarregar música i pel·lícules quan ells ROBEN (ho escric en majúscules, perquè és el seu honrat ofici) per cada suport d'emmagatzemament que es compra en aquest país. Obriu els ulls d'una vegada o desapareixeu, noses!
Annex
Suposem una petita empresa amb 30 ordinadors i 1 servidor central on s'hi emmagatzemen les dades corporatives. Suposem que el volum d'informació d'aquesta empresa és de 25 GB i que realitza una còpia de seguretat diària en una cinta DAT que van reutilitzant. Una vegada per setmana es fa, a més, còpia de seguretat en DVD (de 4,38 GB), la qual cosa representen 6 discs DVD. Ens adonam que en un any necessitarem 52 setmanes x 6 DVD/setmana = 312 DVD.
Si bé tots els discs durs, cintes DAT i discs DVD estan gravats pel cànon digital, ens centrarem només en els DVD, que són un consumible. Resulta que, independentment del preu del disc DVD, cadascun està gravat amb 0,44 euros de cànon en concepte de "remuneració compensatòria per còpia privada". Això vol dir que aquesta petita empresa pagarà 312 DVD x 0,44 euros/DVD = 137,28 euros anuals a La Cosa Nostra per realitzar còpia d'unes dades sobres les quals no hi ha remuneració compensatòria que hi valgui perquè EN CAP MOMENT s'ha exercicit una còpia privada d'una obra audiovisual. Si considerau que aquesta aproximació és optimista, ja podeu començar a multiplicar aquests 137,28 euros pel número de petites empreses que volgueu suposar que hi ha en aquest país...
El major pecat de La Indústria no és l'avarícia, així com podrien opinar alguns, sinó l'alienació del consumidor. I és que avui no vull parlar d'ètica, sinó d'economia ètica o ètica econòmica. En economia l'avarícia, si s'encamina bé i en dosis adequades, ajuda a l'empresari en la seva finalitat: generar més beneficis. Però, en canvi, si l'empresari s'aliena del consumidor o client, tard o prest sucumbirà a la ruïna. Efectivament, si l'avarícia és tant, però tant gran que cega completament a l'empresari, pot arribar a un punt en què l'empresari s'adoni que és més rendible ignorar les necessitats del consumidor però obligar-lo a consumir, que intentar adaptar el negoci a les necessitats del consumidor per a què aquest consumeixi per decissió lliure pròpia. De fet, això que sona a "compra'm això o et dispar", no és molt llunyà (encara que sigui una metàfora) a certes campanyes publicitàries destinades a que ens sentiguem com delinqüents per exercir els (encara) nostres drets (fins que no canviïn la llei), recordant-nos la "nostra obligació de consumir". Sí, em referia a SI ERES LEGAL, ERES LEGAL (s'ha de posar també en majúscules, ha de quedar clara la serietat amb que me'ls agaf).
Com deia, i encara que soni a discurs barat a favor del liberalisme econòmic tradicional (el capitalisme de tota la vida), l'egoïsme es pot transformar en altruisme (amb interessos per mig, clar). Sí, l'ansietat d'enriquir-se d'uns pot dur a crear productes valorats pels altres (així funciona el món, no?). Aquí és on entra la gran paradoxa: compartir per avarícia.
[No té molt sentit llegir si no veus el vídeo complet :-P]
Com diu en Gerard Leonhard, al vídeo a partir del minut 7:55, en una societat en què hi ha tanta informació a l'aire el que és realment difícil és aconseguir l'atenció d'un potencial consumidor. Si es concentren els esforços en aconseguir aquesta atenció, en agradar, sense posar certes restriccions en la distribució/compartició, es guanyarà un client. La clau està en compartir. Compartir és promocionar. Compartir és arribar a la gent. Compartir no obliga al consumidor a pagar (directament). Compartir genera sentiments positius. No creieu que tot això és tant o més efectiu que una bona campanya de publicitat a la TV? No vos equivoqueu, el senyor que he anomenat al principi, en Gerard Leonhard no és un "hippie marxista" (crec que ho deixa ben clar al vídeo), sinó el director executiu de MediaFuturist.
On vull arribar amb tot això? Enlloc. Estava avorrit i tenia ganes d'escriure incongruències... No, seriosament: a més de tots els beneficis més "visibles" de les llicències Creative Commons pels defensors del "gratis total", volia fer notar que també hi ha una oportunitat enorme, si es sap aprofitar, per La Indústria de fer molts doblers i, de passada, netejar la seva pèssima imatge. Esperem que sàpiguen aprofitar-la o que se'n vagin d'aquest maleït planeta. Estic fart de veure com se'ns acusa de ser pirates per descarregar música i pel·lícules quan ells ROBEN (ho escric en majúscules, perquè és el seu honrat ofici) per cada suport d'emmagatzemament que es compra en aquest país. Obriu els ulls d'una vegada o desapareixeu, noses!
Annex
Suposem una petita empresa amb 30 ordinadors i 1 servidor central on s'hi emmagatzemen les dades corporatives. Suposem que el volum d'informació d'aquesta empresa és de 25 GB i que realitza una còpia de seguretat diària en una cinta DAT que van reutilitzant. Una vegada per setmana es fa, a més, còpia de seguretat en DVD (de 4,38 GB), la qual cosa representen 6 discs DVD. Ens adonam que en un any necessitarem 52 setmanes x 6 DVD/setmana = 312 DVD.
Si bé tots els discs durs, cintes DAT i discs DVD estan gravats pel cànon digital, ens centrarem només en els DVD, que són un consumible. Resulta que, independentment del preu del disc DVD, cadascun està gravat amb 0,44 euros de cànon en concepte de "remuneració compensatòria per còpia privada". Això vol dir que aquesta petita empresa pagarà 312 DVD x 0,44 euros/DVD = 137,28 euros anuals a La Cosa Nostra per realitzar còpia d'unes dades sobres les quals no hi ha remuneració compensatòria que hi valgui perquè EN CAP MOMENT s'ha exercicit una còpia privada d'una obra audiovisual. Si considerau que aquesta aproximació és optimista, ja podeu començar a multiplicar aquests 137,28 euros pel número de petites empreses que volgueu suposar que hi ha en aquest país...
diumenge, 24 de maig del 2009
Es cuento de n'Esperança
Això era i no era una al·lota que nomia Esperança, que tenia moltes amigues, però que li agradava recórrer món tota sola. Un bon dia va trobar una casa en ruïnes, feta pols, abandonada. Va trobar que si no havia de fer mal a ningú hi faria d'okupa una temporada.
Just va entrar dins sa casa i la va començar a compondre, a arreglar-la, en es seu gust. Li va pintar ses parets de colorins, hi va penjar quadres abstractes i va omplir-ho tot de fil groc enganxat per ses parets. S'hi sentia tant bé, tant a ca seva, tant natural, que fins i tot ja hi va dur moixos negres i peixos de colors.
Com més temps hi estava, més li agradava. Hi convidava a ses amigues, hi bevien vodkas, lambruscos, Duff, i altres marques rares de cervessa. Feien crêpes, pollastres al curry, pizzes i ensalades de pasta, segons es dia en què es trobaven. Hi sonava sa música que a ella li agradava, des de Sopa de Cabra a Sabina, des de Jarabe de Palo a Duncan Dhu, encara que fossin versionats per Despistaos. S'havia convertit en un lloc ideal, tot eren elefantets roses pegant botets.
Però de cop, sense sols témer-se'n, ja va arribar, amb peus de moix, sense avisar, sense ella voler-ho, ja hi tornava a ser. Ja venia! Una altra vegada! S'acostava! Què és això?! Ja tornava a per ella! Esperançaaaa... Com podia ser allò? Esperançaaaa... Per què? Per què? Per què? Què vos he fet? De cada pic s'hi acostava més! Esperançaaaa... Però per què? Per què? Per... què? Nooo!!!
Desenllaç 1
Cristina: Per què te'n vares anar d'aquella casa si t'agradava tant?
Esperança: Perquè l'amo de sa casa ho va denunciar i va enviar sa policia amb sos cans i sa megafonia. Varen venir amb escopetes i tot. Estaven rabiosos. Em volien empresonar! No hi ha dret. I encara em persegueixen...
Cristina: No és just que el món sigui així. A ses altres cases que has estat ja t'ha passat lo mateix. Aquests amos de cases abandonades són lo pitjor. Esperen a que arreglis lo seu i disfrutis i llavors t'encalcen de per vida.
Esperança: Sí... No faig més que rebre citacions a judici per telèfon i veure cartells amb sa meva cara penjats per sa ciutat de "es cerca aquesta al·lota". Quina poca llibertat que hi ha al món...
Desenllaç 2
Cristina: Per què te'n vares anar d'aquella casa si t'agradava tant?
Esperança: Perquè sa casa estava maleïda o algo. Sense més ni pus vaig començar a sentir veus diguent es meu nom, varen començar a sortir barrots de ses finestres, a caure es quadres i a tremolar tot. Quasi vaig quedar fermada al sofà, perquè també varen sortir com a grillets, però vaig ser més ràpida. I vaig fugir corrent tant aviat com vaig veure que allò es posava negre. Defora hi havia cans rabiosos que em lladraven i em perseguien! I quan vaig haver corregut i ja era un poc enfora vaig veure com ses parets tornaven d'acer i ses portes es tancaven...
Cristina: Què dius? Però si casa està com sempre... Si em vaig enterar de que te'n havies anat perquè, com de costum, vaig entrar i sa porta estava oberta. Dedins tot era tant normal com sempre, només que tu no hi eres... A cada casa que t'agrada que deixes contes una cosa per l'estil...
Esperança: T'ho jur! Aquella casa em volia empresonar i posseir per sempre!
Just va entrar dins sa casa i la va començar a compondre, a arreglar-la, en es seu gust. Li va pintar ses parets de colorins, hi va penjar quadres abstractes i va omplir-ho tot de fil groc enganxat per ses parets. S'hi sentia tant bé, tant a ca seva, tant natural, que fins i tot ja hi va dur moixos negres i peixos de colors.
Com més temps hi estava, més li agradava. Hi convidava a ses amigues, hi bevien vodkas, lambruscos, Duff, i altres marques rares de cervessa. Feien crêpes, pollastres al curry, pizzes i ensalades de pasta, segons es dia en què es trobaven. Hi sonava sa música que a ella li agradava, des de Sopa de Cabra a Sabina, des de Jarabe de Palo a Duncan Dhu, encara que fossin versionats per Despistaos. S'havia convertit en un lloc ideal, tot eren elefantets roses pegant botets.
Però de cop, sense sols témer-se'n, ja va arribar, amb peus de moix, sense avisar, sense ella voler-ho, ja hi tornava a ser. Ja venia! Una altra vegada! S'acostava! Què és això?! Ja tornava a per ella! Esperançaaaa... Com podia ser allò? Esperançaaaa... Per què? Per què? Per què? Què vos he fet? De cada pic s'hi acostava més! Esperançaaaa... Però per què? Per què? Per... què? Nooo!!!
Desenllaç 1
Cristina: Per què te'n vares anar d'aquella casa si t'agradava tant?
Esperança: Perquè l'amo de sa casa ho va denunciar i va enviar sa policia amb sos cans i sa megafonia. Varen venir amb escopetes i tot. Estaven rabiosos. Em volien empresonar! No hi ha dret. I encara em persegueixen...
Cristina: No és just que el món sigui així. A ses altres cases que has estat ja t'ha passat lo mateix. Aquests amos de cases abandonades són lo pitjor. Esperen a que arreglis lo seu i disfrutis i llavors t'encalcen de per vida.
Esperança: Sí... No faig més que rebre citacions a judici per telèfon i veure cartells amb sa meva cara penjats per sa ciutat de "es cerca aquesta al·lota". Quina poca llibertat que hi ha al món...
Desenllaç 2
Cristina: Per què te'n vares anar d'aquella casa si t'agradava tant?
Esperança: Perquè sa casa estava maleïda o algo. Sense més ni pus vaig començar a sentir veus diguent es meu nom, varen començar a sortir barrots de ses finestres, a caure es quadres i a tremolar tot. Quasi vaig quedar fermada al sofà, perquè també varen sortir com a grillets, però vaig ser més ràpida. I vaig fugir corrent tant aviat com vaig veure que allò es posava negre. Defora hi havia cans rabiosos que em lladraven i em perseguien! I quan vaig haver corregut i ja era un poc enfora vaig veure com ses parets tornaven d'acer i ses portes es tancaven...
Cristina: Què dius? Però si casa està com sempre... Si em vaig enterar de que te'n havies anat perquè, com de costum, vaig entrar i sa porta estava oberta. Dedins tot era tant normal com sempre, només que tu no hi eres... A cada casa que t'agrada que deixes contes una cosa per l'estil...
Esperança: T'ho jur! Aquella casa em volia empresonar i posseir per sempre!
divendres, 15 de maig del 2009
Comentari d'un espectador anònim de Zeitgeist
Adaptació d'un anònim de Mi granito de arena.... vsg71:
«Las rebeliones comienzan cuando el ser humano toma el rumbo de su conocimiento y deja de seguir a sus líderes y éste se torna en nuevo líder, que imparte enseñanzas para que otros sean líderes y dejen de seguirte.
Es ésta la verdad sobre las rebeliones, solamente ocurren cuando eres consciente de tu propio conocimiento y por defecto crea rebelión con tus dogmas implantados y al estar insertados en un sistema crea la rebelión en ellos, porque con el conocimiento dejas de pensar en lo implantado. Es un cadena que siempre te lleva a la liberación de tu ser, porque la verdad te libera y el conocimiento hace mas fácil de entender que esa es una verdad lógica y esta lógica crea el quiebre del sistema. Porque es en base a lo ilógico, a la ignorancia y desinformación, en que se fundamenta.
Entonces con el conocimiento y la información de tus derechos intrínsecos del ser humano creas una base lógica, para ver la realidad de tu entorno y te darás cuenta de que la realidad es sólo un telón formado desde siglos por tus ideologías y religiones. Pero es eso lo que quiere el sistema, mantenerte alienado para tenerte obnivulado y débil en el carácter y manso en tus derechos, llenándote de ilusiones. Por eso los que hablan de verdades que liberan han sido callados.
Y con esto el sistema esclaviza tus gobiernos, tus alimentos, tu forma de vida, tus pensamientos, tu trabajo, te hace esclavo de ti mismo, porque tú elegiste ser gobernado y éstos no están preocupados de tus derechos como ser humano. Eres solo una máquina de producción, de capitales, que ellos manejan despojándote de tus esperanzas, de tus pensamientos, de tus derechos y de tus libertades.
Es cosa de mirar a tu alrededor y verás que cada segundo muere un niño de hambre o que se gastan billones de dólares en armamento para cuidar una ideología o una religión. O que la salud es para los que pueden pagarla. La educación cada vez es más precaria. Los alimentos los hacen menos naturales para que así vivas menos. Fluoran el agua con la mentira de que sirve para los dientes. Y es verdad, hasta cierto punto, mientras no tomes el agua. Nos están matando poco a poco y esto es lo que te da el sistema.
El sistema está creado pera proteger los derechos de los seres humanos. Esos derechos básicos inherentes del ser humano que forma parte de una sociedad civilizada que son la alimentación, la salud, el techo. Con el sólo hecho de nacer estos derechos básicos deben ser procurados por el sistema. Por algo te cobran impuestos para todo. Y si ves que atropellan todas estas formas, entonces el sistema no esta hecho para ti ni por ti. Ése es el telón que te ponen ante tus ojos y desde ahí te controlan y orientan tu vida laboral, familiar, civil, porque el sistema controla todo.
¿La ONU por qué no quita el hambre en el mundo?
¿La policía mundial por qué no quita la droga en el mundo?
Con toda la tecnología existente nuestras vidas serían mas holgadas y ellos la frenan.
Y nosotros seguimos escogiendo la esclavitud laboral, la desinformación, el hambre, la miseria humana y estos engendros son lo que el sistema te da.
Por qué la ONU no para las guerras es simple: es porque es negocio muy rentable.
Por qué te envenenan la juventud con drogas, alcohol, diversiones consumistas, educación mala es simple: es porque así matan la voz del futuro, manteniéndolos adormecidos sin derecho a pensar y menos a controversiar lo establecido.
Porque te implantan ideologías que al final sólo te dividen y te despojan de tu derecho a la elección. ¿O tú crees que al elegir un candidato eres libre? ¡Noooo! Si al final el cocinero siempre te va a preguntar con qué salsa quieres que te cocinen: salsa roja o salsa blanca. No importa lo que escojas, siempre te va a cocinar.
La verdad te libera.»
«Las rebeliones comienzan cuando el ser humano toma el rumbo de su conocimiento y deja de seguir a sus líderes y éste se torna en nuevo líder, que imparte enseñanzas para que otros sean líderes y dejen de seguirte.
Es ésta la verdad sobre las rebeliones, solamente ocurren cuando eres consciente de tu propio conocimiento y por defecto crea rebelión con tus dogmas implantados y al estar insertados en un sistema crea la rebelión en ellos, porque con el conocimiento dejas de pensar en lo implantado. Es un cadena que siempre te lleva a la liberación de tu ser, porque la verdad te libera y el conocimiento hace mas fácil de entender que esa es una verdad lógica y esta lógica crea el quiebre del sistema. Porque es en base a lo ilógico, a la ignorancia y desinformación, en que se fundamenta.
Entonces con el conocimiento y la información de tus derechos intrínsecos del ser humano creas una base lógica, para ver la realidad de tu entorno y te darás cuenta de que la realidad es sólo un telón formado desde siglos por tus ideologías y religiones. Pero es eso lo que quiere el sistema, mantenerte alienado para tenerte obnivulado y débil en el carácter y manso en tus derechos, llenándote de ilusiones. Por eso los que hablan de verdades que liberan han sido callados.
Y con esto el sistema esclaviza tus gobiernos, tus alimentos, tu forma de vida, tus pensamientos, tu trabajo, te hace esclavo de ti mismo, porque tú elegiste ser gobernado y éstos no están preocupados de tus derechos como ser humano. Eres solo una máquina de producción, de capitales, que ellos manejan despojándote de tus esperanzas, de tus pensamientos, de tus derechos y de tus libertades.
Es cosa de mirar a tu alrededor y verás que cada segundo muere un niño de hambre o que se gastan billones de dólares en armamento para cuidar una ideología o una religión. O que la salud es para los que pueden pagarla. La educación cada vez es más precaria. Los alimentos los hacen menos naturales para que así vivas menos. Fluoran el agua con la mentira de que sirve para los dientes. Y es verdad, hasta cierto punto, mientras no tomes el agua. Nos están matando poco a poco y esto es lo que te da el sistema.
El sistema está creado pera proteger los derechos de los seres humanos. Esos derechos básicos inherentes del ser humano que forma parte de una sociedad civilizada que son la alimentación, la salud, el techo. Con el sólo hecho de nacer estos derechos básicos deben ser procurados por el sistema. Por algo te cobran impuestos para todo. Y si ves que atropellan todas estas formas, entonces el sistema no esta hecho para ti ni por ti. Ése es el telón que te ponen ante tus ojos y desde ahí te controlan y orientan tu vida laboral, familiar, civil, porque el sistema controla todo.
¿La ONU por qué no quita el hambre en el mundo?
¿La policía mundial por qué no quita la droga en el mundo?
Con toda la tecnología existente nuestras vidas serían mas holgadas y ellos la frenan.
Y nosotros seguimos escogiendo la esclavitud laboral, la desinformación, el hambre, la miseria humana y estos engendros son lo que el sistema te da.
Por qué la ONU no para las guerras es simple: es porque es negocio muy rentable.
Por qué te envenenan la juventud con drogas, alcohol, diversiones consumistas, educación mala es simple: es porque así matan la voz del futuro, manteniéndolos adormecidos sin derecho a pensar y menos a controversiar lo establecido.
Porque te implantan ideologías que al final sólo te dividen y te despojan de tu derecho a la elección. ¿O tú crees que al elegir un candidato eres libre? ¡Noooo! Si al final el cocinero siempre te va a preguntar con qué salsa quieres que te cocinen: salsa roja o salsa blanca. No importa lo que escojas, siempre te va a cocinar.
La verdad te libera.»
dijous, 14 de maig del 2009
dilluns, 4 de maig del 2009
Xenofòbia
Totes les cites aquí exposades són fictícies, així com les persones inexistents, a excepció de la darrera, en la qual participen dues persones reals i és, textualment, part d'un telenotícies real d'una determinada comunitat autònoma.
Si algú es sent identificat a si mateix, veu identificat a una altra persona o grup de persones, o si fins i tot es sent ofès, podré donar per més que satisfeta la meva intenció.
Persona #4783026
Persona #2591173
Persona #6381157
Persona #6601217
Persona #88539213
Persona #750234802
Persona #44327002
Persona #1248991
Persona #9943282
Persona #83452805
Persones #268305924 i #672044183
Si algú es sent identificat a si mateix, veu identificat a una altra persona o grup de persones, o si fins i tot es sent ofès, podré donar per més que satisfeta la meva intenció.
Persona #4783026
Miquelet... Vés viu amb sos forasters, són ben putes. Encara me record quan feia es servici, es temps de'n Franco, a Son Bonet, que n'hi havia una guarda en es corté que mos deien "ke los mallorkines té-némos la sangre de hór-cháta". Nooo... I te dic que n'hi havia colcún que pareixia bon al·lot, però. Mos vam fer amics amb un i saps què mos deia? "Es ke nó-sótros somos de sangre kaliente".
Persona #2591173
Sí, lo que te cuento, Conchi. Cuando mi madre llegó de Murcia, allá por los 50, cuando se iba a comprar el pan todos la miraban como si hubiera llegado con uno de esos OFNIS de los marcianos esos. Como la pobre no hablaba el mallorquín... Pues hablaba en español y la miraban con malos ojos. ¡Hasta lo llegó a aprender! Pero claro, como le notaban el acento y eso, pues notaban que no era de allí.
Persona #6381157
És que sa cosa és coionuda... Me vaig topar amb dos putes forasters amb pinta de killos i me ve un i me diu "Oye, chaval. ¿No tendrás fuego por ahí?". Li vaig anar a contestar en mallurquí que no fumava i... Buh! Ja me va fer una mala mirada i me va dir "¡Eh! Háblame en cristiano, que no te entiendo". Li vaig repetir en castellà i se'n van anar sense sols dir gràcies ni dios. Quina puta gent!
Persona #6601217
De verdad que no entiendo a esta peña de Mallorca. Cuando el verano pasado me puse a currar de repartidor en SEUR, harto de oír a esos catalanistas tocapelotas, me dije "por mis cojones lo voy a intentar". Nada, que entré en una tienda de ropa de estas pequeñas de barrio y estaba allí una mujer mayor, de unos 60 años. La oí que estaba hablando en mallorquín con una clienta. Se notaba que eran mallorquinas de pura cepa, por el acento y la cara. Como parecía que ya la iba a despachar me esperé un minutito. Al poco se me acercó y hablándome en español me dijo "joven, ¿en qué os podría ayudar?". Le contesté en mallorquín "bon dia, sé-nyóra. Sóc de SEUR. He vingut a portar-li un paquet per la seva tenda de ropa". Adivina qué me dijo: "podrías dejármelo por aquí. ¿Keee te tengo que firmar?". ¡Me siguió hablando en español! No hay quién los entienda. Si les hablas en español, se quejan porque les hablas en español. Si les hablas en mallorquín, te hablan en español. Anda y que les...
Persona #88539213
Chechu, la isla de Palma de Mallorca es la puta hostia. Cuando fuimos, ahí, de viaje, con la parienta y los críos nos trataron de puta madre, ¿sabes?. Estos mallorquines son muy majos, no son como esos catalanes. Mira tú, si hasta se cabrean cuando les mezclas con los catalanes. Lo noté con sólo llegar al aeropuerto. Es eso que pillamos un taxi y para darle un poco de vidilla al viaje hasta la otra punta de Palma de Mallorca, en donde teníamos el hotel, en Calador o algo asín, que habría como unos 100 km., pues hablamos un poco con el taxista. El taxista tendría unos 20 años. Se ponen ya jóvenes, como tienen ahí la vida solucionada con el turismo y los guiris, para qué estudiar. Sí, lo que te decía de los catalanes... Que le pregunté al chaval a ver si allí, en toda la isla de Palma de Mallorca, se hablaba una especie de versión del catalán, que había oído cosa en la televisión, pero que había gente que decía que no era igualita que el catalán. A eso que el chaval pareció mosquearse y me dijo que en Mallorca se hablaba el mallorquín que era un "dialecto" del catalán, pero que no hablaban igual allí que en Cataluña. Lo que te digo, no les caen bien los catalanes.
Persona #750234802
It's unbelievable, my friend. Last summer, when we went to Magaluf at Majorca, we witnessed a horrible act. We went for a walk with our Newcastle friends at 9.00 p.m. When we were walking at least half mile from our hotel, suddenly six or seven guys with sticks and motorbikes appeared. We were first shouted "hijos de puta", "guiris de mierda", "Kartoffeln motherfucker" and other many things I didn't undertand. Then, Jimmy and Paul were attacked with the sticks! Maggie and me started to shout for help and few of them stole our handbags and shout us "zorras de mierda". All of them left fast when a police car went past near from there. Jimmy had got few bruises and scratches, but Paul had cut his right eyebrow too.
Persona #44327002
No sé què putes se pensen aquests espanyolitos. Vénen aquí, no aprenen una puta de mallurquí, mos prenen ses feines i encara mos restreguen que "en su tierra no tienen este bochorno". Coranta putes! Que se'n tornin a ca seva, que amb sa puta feria de abril i el rocío des coions no en fan una puta en tot l'any. Per què te penses que voten es PSOE allà? Perquè són una guarda de vagos tots! I es nostros impostos llavors encara se'n van allà! Mal les toc pesta!Persona #22745100
La que está montando el nuevo gobierno balear ese. Ahora nos van a pedir el nivel C de catalán para trabajar. Estos políticos cómo se nota que están comprados por Cataluña. Vale que mi madre fuera murciana y mis abuelos paternos, él de Cáceres y ella de Badajoz. Pero cojones, mi padre nació aquí en Mallorca y yo también. ¿No basta con haber nacido aquí para ser mallorquín? ¿Es que ya no cuenta mi DNI, que tengo que sacarme el nivel C de los cojones para demostrarlo? Es más, ya di catalán en el instituto. Pero, ¡qué cojones! Si todos entendemos el español, ¿para qué tenemos que complicarnos con tanto idioma? Ya nos vale con el inglés...
Persona #1248991
D'ençà de Felip V els ciutadans dels Països Catalans hem estat un poble oprimit. Si nosaltres no defensem la nostra terra, la nostra llengua i la nostra cultura, doncs, qui ho farà per nosaltres? Els opressors disfrassen de cooficial la nostra llengua, quan tots sabem que aquesta està sofrint un atac des dels mitjans de comunicació, des del poder. Ens volen confondre amb les seves mentides! Volen fer-nos creure que el català i el valencià són dues llengües dintintes! I si poden ho intentaran també amb el mallorquí, l'eivissenc i el menorquí! Aquests maleïts fatxes volen la nostra separació perquè units els fem por! És per això que tots junts hem de lluitar! Perquè es senti l'orgull de l'esperit de Jaume I, rei de Mallorca! Perquè mai més no hi hagi un dictador gris que ens oprimeixi! Visca la terra lliure!Persona #81048173
I hope wordwide market and globalization open us the doors to travel being sure all the world can understand us. It's so simple and so easy... I believe it's one of God's desires. Though what happened with the Tower of Babel, I think it's only a proof. He wants we reach this from scratch.
Persona #9943282
No sé qué se creen estos americanos y estos ingleses. Nos quieren imponer su inglés sea como sea. Ya lo tenemos hasta en las escuelas. Y cuando vienen aquí a veranear, ¿qué? Les atendemos en inglés. Sí, ahora me vendrán con el cuento chino de que si yo me voy a Londres me hablarán en español. Fijo que aquí estamos mucho más preparados para ellos que ellos para nosotros allí. A mí nadie me va a imponer un idioma y menos el de los yanquis.
Persona #83452805
Vam anar de viatge per Hamburgo tres dies i me va agradar, però tot era molt raro. T'assegur a cert que vaig enyorar es rustit que fa ta mare. Per menjar tot eren salxitxes i coses rares. I bé, si provaves d'anar-te'n una mica de ses teves, sense es grupo i es guia, només trobaves tot ple d'estrangers.
Persones #268305924 i #672044183
Trabas, perjuicios y un grave daño a la imagen del turismo español. Las principales empresas del sector denuncian que ese es el resultado de las políticas lingüísticas de algunas comunidades autónomas. En la práctica, el arrinconamiento del castellano en beneficio de otras lenguas autonómicas.
No le pongamos dificultad al turista. Si nos lanzamos demasiado a esa señalización y utilización exclusiva de un idioma, pues puede ser negativa.
dilluns, 13 d’abril del 2009
Una passa
Lore bat hazi nahi nuen,
tanque batek zapaldu zuen,
ta beste bat jarri genuen.
Muxu bat nahi nizun eman
ta sartu minduten kartzelan,
muxu gehiago eman ditut han.
Gerra egin nahi zenuque zuk,
nik bertso bat egingo dizut,
kantatzea asko maite dut.
Guk lo egiten dugu lasai,
guk es dugu obeditu nahi,
es dugula nahi, jai! jai!
Pauso bat desobedientzirantz
Euskal Herriaren desmilitarizaziorantz
Heriotza zibilari ez !
Kartzelaren legeari ez !
zatoz eta anima zaitez!
Volia fer créixer una flor,
però la va esclafar un tanc,
i en vàrem sembrar una altra.
Volia donar-te una besada,
i em varen ficar a la presó,
i allà n'he donades més.
Voldries fer la guerra,
però jo et faré un vers,
ja que m'agrada cantar.
Nosaltres dormim tranquils,
no volem obeir,
festa!!!
Una passa cap a la desobediència,
cap a la desmilitarització del País Basc.
No a la mort civil!
No a la llei penitenciària!
Vine i anima't!
Soziedad Alkoholika: "Pauso bat"
dilluns, 9 de març del 2009
NO a la censura de YouTube i dels senyors encorbatats defensors de lleis
No! Tranquils! Aquesta vegada no la vos torraré als que encara em llegiu (em llegiu?!) amb una de les meves típiques protestes.
Aquesta vegada vos mostraré una reivindicació (més bé, un avís) de qualcú altre, que he trobat casualment, cercant una cançó semblant a la que ha pujat aquest senyor. Aquest avís és tan senzill, clar i contundent, tan breu i expressiu... És genial!
Bé, venga, que ja m'he allargat més que el vertader protagonista d'aquest escrit. És el comentari que fa el propi usuari que ha penjat el vídeo "Madonna - Dear Jessie" (http://www.youtube.com/watch?v=0oje3t24iyg). Per si dura pocs dies, en deix una captura d'imatge (clic damunt la imatge a per veure-la més gran).
Tradueixo de la millor manera que sé:
«NOTA: A la gent li encanta aquesta! Però vos avís, si bloquejau aquest vídeo, jur a Déu i al seu fillet Jesús, que l'esborraré i tornaré a pujar tantes vegades com faci falta!»
Aquesta vegada vos mostraré una reivindicació (més bé, un avís) de qualcú altre, que he trobat casualment, cercant una cançó semblant a la que ha pujat aquest senyor. Aquest avís és tan senzill, clar i contundent, tan breu i expressiu... És genial!
Bé, venga, que ja m'he allargat més que el vertader protagonista d'aquest escrit. És el comentari que fa el propi usuari que ha penjat el vídeo "Madonna - Dear Jessie" (http://www.youtube.com/watch?v=0oje3t24iyg). Per si dura pocs dies, en deix una captura d'imatge (clic damunt la imatge a per veure-la més gran).
Tradueixo de la millor manera que sé:«NOTA: A la gent li encanta aquesta! Però vos avís, si bloquejau aquest vídeo, jur a Déu i al seu fillet Jesús, que l'esborraré i tornaré a pujar tantes vegades com faci falta!»
dilluns, 9 de febrer del 2009
Diari d'un vell inadaptat. Part 1
Encara me'n record de quan era jove com si fos ahir, però han passat ja molts anys i es pocs pèls blancs que em queden en es cap els vaig perdent de deu en deu cada dematí quan em faig sa clenxa (lo que em queda d'ella) antes de sortir a passejar.
Quan érem nins solíem anar a escola perquè ens hi enviaven es de ca nostra. No teníem cap aspiració d'aprendre res, ni sabíem per què ens hi enviaven. Però passàvem es temps des pati jugant a pilla-pilla, a tazos, encalçant ses nines per tocar-los es cul o fent farola en es que rebia sa pilotada a AX2 (versió ràpida de AEIOU, pensada per fer rebre a més gent i més aviat). De vegades hi havia baralles que arremolinaven a grans i petits, tots ells cridant "pelea, pelea, pelea", fins que venia es mestre o sa mestra de torn i els duia a veure es director d'una estirada en es braç. Anar a veure es director de s'escola era lo pitjor que mos podia passar, perquè pentura mos posaria un "expedient" i això era pitjor que sa mateixa mort (perquè quan se moren van al Cel si fan bonda) i si érem molt dolents mos enviarien a un reformatori (i ningú n'havia tornat mai per contar-ho).
Aquests mateixos al·lots que érem, avui seriem considerats conflictius. Uns per abusar sexualment de ses nines, ets altres per mantenir comportaments agressius contra es nostres companys estampant-los amb s'entrecuix contra una farola o se'ns acusaria de bullying. Probablement sa nostra família està vivint un moment dramàtic de ruptura matrimonial, es nostre pare abusa sexualment de noltros o és un maltractador (culpable de violència de gènere) i, ja posats, ens pega també en es fills. Es govern salvaria sa nostra tràgica situació de sa millor manera possible: internant-nos en un centre de menors, tancant en es nostre maltractador pare a sa presó i proporcionant protecció per a víctimes de violència de gènere a sa nostra mare; un per cada vent.
Ja quan érem un poc més grandets, mos varen enviar (tampoc sabem per què; es nostros pares no hi van haver d'anar) a un institut, a estudiar encara més. Quina enveja que ens feien es més grans que tenien 2 o 3 anys més: amb 14 ja havien deixat s'escola i feien feina amb som pare i guanyaven qualque dobler. Allà regnava sa llei des més fort, ningú ho va qüestionar mai, era qüestió de fer es cap viu. Es que eren nous a s'institut sabien que havien de respectar es grans i si l'agafaven amb ells, respondre de sa millor manera possible (qualque dia serien ells es grans). Tanmateix, ningú mai es va suïcidar per fer es soldadet, granar, cantar i ballar "La Macarena" en públic, dur una "L" en permanent al front o rebre un parell de globos d'aigo en bon dematí. Ni tampoc ningú va denunciar a cap alumne, professor o institut. Tot s'arreglava millor o pitjor, més prest o més tard, tots creixíem a base de tocs i desenganys.
Avui dia tot això seria inadmissible en un institut que es valgui. Es requereix pràcticament un exèrcit de terra per controlar es terroristes que tenim per adolescents, que controlen es instituts emparant-se en sa Llei de Menors i maltracten ets indefensos mestres. En ocasions és necessari que acudeixin es pares per acabar lo que es seus fills no han pogut acomplir. Llàstima que sa Llei de Menors no defensi ets adults que l'agafen amb es mestres, en defensa des seus pobres fills, que han estat injustament culpats per tota sa comunitat educativa. Tanmateix, un al·lot de 15 anys fill seu no és possible que hagi pegat foc als cabells d'un altre i haver-ho filmat amb es mòbil per penjar-ho per Internet.
Quan anàvem amb ses motes fèiem totes ses il·legalitats que estaven escrites: no dúiem es casc, fèiem més via de sa que podíem, trucàvem ses motes tant com podíem i fèiem carreres. No mos va passar res perquè aquell mateix déu que va ofegar en un diluvi universal a qui no creia en sa seva moral ens va concedir es do de no morir en un accident de tràfic. També es nostros germans grans podien manar cotxo beguent un 60% més d'alcohol que ara. Tant noltros com ells sabien a lo que mos exposàvem. Sabíem que podíem acabar malament i decidíem lo que trobàvem adequat. No tots van tenir sa nostra sort i varen passar a millor vida.
Ara hi ha més prohibicions que quan érem joves, més restriccions, més límits, més i més grans sancions econòmiques, més possibilitats de perdre es carnet per punts, més radars, més rotondes amb controls de sa Guàrdia Civil. Hi ha molta més seguretat i també més morts. Deu ser culpa des govern. Amb tant poc marge de maniobra per part des conductors, donada sa il·legalitat de tantes conductes considerades perilloses, forçat ha de ser culpa des govern. Fan falta lleis encara més restrictives, més controls d'alcoholèmia i de drogues, més punts de control de velocitat a ses rectes de vies ràpides i autopistes i més sancions per conscienciar-nos de que correm perill. Es govern podria estudiar sa viabilitat de limitar sa conducció a conductors professionals habilitats que ens transportassin amb es nostro vehicle privat (que per suposat compraríem com feim ara), als quals pagàssim un mòdic preu, qualque cosa com un taxista públic d'ús privat i obligatori, com es seguro des propi cotxo.
També me'n record molt bé de quan, encara menors d'edat, mos ficàvem en es xat per xerrar amb desconeguts, segurament molts d'ells adults. Tanmateix només voliem perdre es temps, teníem ben clar que tot allò era fals i fictici, que sa gent deia dois que no diria en persona a un desconegut. A vegades anàvem a canals temàtics, a xerrar d'un tema que ens interessàs i que sa gent controlàs. I qualque pic a dir quatre dois a quatre desconegudes que ni sabríem mai qui eren, si és que realment eren al·lotes, ni tampoc mos importava gran cosa, perquè tampoc les coneixeríem mai. Si volíem lligar anàvem a ses discoteques a fer es ganso, a ses verbenes des pobles o miràvem de fer-mos amb ses ties que, com noltros, anaven a s'institut i no sabien per què.
Com han canviat es temps. Pensar que ara molts joves es passen ets horabaixes xerrant amb es seus amics de classe pes MSN enlloc d'anar a un bar a fer una Coca-Cola (en tot s'horabaixa!), es deixen comentaris fent sa pilota a ses fotos des Fotolog perquè els en deixin en es seu o es fan membres des grup de "Jo dorm dins un llit" en es Facebook (cosa que els durà a conèixer gent amb es seus mateixos interessos) em fa brollar una llàgrima.
Sent tristesa per aquest al·lot que no pot sortir (per un dia que surt i deixa sa Xbox aparcada) de ca seva sense es mòbil, perquè l'ha de menester per poder fer una perduda quan sigui en es portal de ca s'amic (que segurament encara mira vídeos per YouTube), que sinó haurà de tocar es timbre i corr es perill d'haver de xerrar amb sos pares des seu amic (ja li basta haver de veure es seus propis quan surt des quarto per anar pixar, quan ja ha guardat sa partida des Call of Duty de sa PlayStation, que ara ha avorrit sa Xbox).
Tampoc som capaç d'entendre aquesta multitud que quan puja a ses escaleres mecàniques es queda completament immòbil, sense pujar un sol escaló, i per pujar un pis agafa s'ascensor. Pentura l'entendria si després no s'apuntàs a un gimnàs per llevar aquells quilos de més antes que arribi s'estiu, per poder lluir cos a sa platja. Lo més raro de tot és que qualcuns només hi van per emplear sa cinta de córrer, fins i tot es dies que no plou. Llavors els costa arribar a final de mes, perquè entre es gimnàs des fills, ses lletres des cotxo i de sa televisió plana nova, sa hipoteca, sa factura des gas que ha pujat per mos que és hivern i han tengut sa calefacció encesa, es 130 euros de telèfon fixe, es 60 euros des mòbil de cada fill, s'Imagenio i altres coses que ni sé per què serveixen, arriben a pagar pràcticament lo mateix que cobren (si fan tots dos hores extres).
Llavors es pares no tenen temps per estar amb sos nins i se'n van a jugar en es perillós carrer. Menys mal que se'n duen es mòbil, per si els passa qualque cosa i per poder saber on són.
Quan érem nins solíem anar a escola perquè ens hi enviaven es de ca nostra. No teníem cap aspiració d'aprendre res, ni sabíem per què ens hi enviaven. Però passàvem es temps des pati jugant a pilla-pilla, a tazos, encalçant ses nines per tocar-los es cul o fent farola en es que rebia sa pilotada a AX2 (versió ràpida de AEIOU, pensada per fer rebre a més gent i més aviat). De vegades hi havia baralles que arremolinaven a grans i petits, tots ells cridant "pelea, pelea, pelea", fins que venia es mestre o sa mestra de torn i els duia a veure es director d'una estirada en es braç. Anar a veure es director de s'escola era lo pitjor que mos podia passar, perquè pentura mos posaria un "expedient" i això era pitjor que sa mateixa mort (perquè quan se moren van al Cel si fan bonda) i si érem molt dolents mos enviarien a un reformatori (i ningú n'havia tornat mai per contar-ho).
Aquests mateixos al·lots que érem, avui seriem considerats conflictius. Uns per abusar sexualment de ses nines, ets altres per mantenir comportaments agressius contra es nostres companys estampant-los amb s'entrecuix contra una farola o se'ns acusaria de bullying. Probablement sa nostra família està vivint un moment dramàtic de ruptura matrimonial, es nostre pare abusa sexualment de noltros o és un maltractador (culpable de violència de gènere) i, ja posats, ens pega també en es fills. Es govern salvaria sa nostra tràgica situació de sa millor manera possible: internant-nos en un centre de menors, tancant en es nostre maltractador pare a sa presó i proporcionant protecció per a víctimes de violència de gènere a sa nostra mare; un per cada vent.
Ja quan érem un poc més grandets, mos varen enviar (tampoc sabem per què; es nostros pares no hi van haver d'anar) a un institut, a estudiar encara més. Quina enveja que ens feien es més grans que tenien 2 o 3 anys més: amb 14 ja havien deixat s'escola i feien feina amb som pare i guanyaven qualque dobler. Allà regnava sa llei des més fort, ningú ho va qüestionar mai, era qüestió de fer es cap viu. Es que eren nous a s'institut sabien que havien de respectar es grans i si l'agafaven amb ells, respondre de sa millor manera possible (qualque dia serien ells es grans). Tanmateix, ningú mai es va suïcidar per fer es soldadet, granar, cantar i ballar "La Macarena" en públic, dur una "L" en permanent al front o rebre un parell de globos d'aigo en bon dematí. Ni tampoc ningú va denunciar a cap alumne, professor o institut. Tot s'arreglava millor o pitjor, més prest o més tard, tots creixíem a base de tocs i desenganys.
Avui dia tot això seria inadmissible en un institut que es valgui. Es requereix pràcticament un exèrcit de terra per controlar es terroristes que tenim per adolescents, que controlen es instituts emparant-se en sa Llei de Menors i maltracten ets indefensos mestres. En ocasions és necessari que acudeixin es pares per acabar lo que es seus fills no han pogut acomplir. Llàstima que sa Llei de Menors no defensi ets adults que l'agafen amb es mestres, en defensa des seus pobres fills, que han estat injustament culpats per tota sa comunitat educativa. Tanmateix, un al·lot de 15 anys fill seu no és possible que hagi pegat foc als cabells d'un altre i haver-ho filmat amb es mòbil per penjar-ho per Internet.
Quan anàvem amb ses motes fèiem totes ses il·legalitats que estaven escrites: no dúiem es casc, fèiem més via de sa que podíem, trucàvem ses motes tant com podíem i fèiem carreres. No mos va passar res perquè aquell mateix déu que va ofegar en un diluvi universal a qui no creia en sa seva moral ens va concedir es do de no morir en un accident de tràfic. També es nostros germans grans podien manar cotxo beguent un 60% més d'alcohol que ara. Tant noltros com ells sabien a lo que mos exposàvem. Sabíem que podíem acabar malament i decidíem lo que trobàvem adequat. No tots van tenir sa nostra sort i varen passar a millor vida.
Ara hi ha més prohibicions que quan érem joves, més restriccions, més límits, més i més grans sancions econòmiques, més possibilitats de perdre es carnet per punts, més radars, més rotondes amb controls de sa Guàrdia Civil. Hi ha molta més seguretat i també més morts. Deu ser culpa des govern. Amb tant poc marge de maniobra per part des conductors, donada sa il·legalitat de tantes conductes considerades perilloses, forçat ha de ser culpa des govern. Fan falta lleis encara més restrictives, més controls d'alcoholèmia i de drogues, més punts de control de velocitat a ses rectes de vies ràpides i autopistes i més sancions per conscienciar-nos de que correm perill. Es govern podria estudiar sa viabilitat de limitar sa conducció a conductors professionals habilitats que ens transportassin amb es nostro vehicle privat (que per suposat compraríem com feim ara), als quals pagàssim un mòdic preu, qualque cosa com un taxista públic d'ús privat i obligatori, com es seguro des propi cotxo.
També me'n record molt bé de quan, encara menors d'edat, mos ficàvem en es xat per xerrar amb desconeguts, segurament molts d'ells adults. Tanmateix només voliem perdre es temps, teníem ben clar que tot allò era fals i fictici, que sa gent deia dois que no diria en persona a un desconegut. A vegades anàvem a canals temàtics, a xerrar d'un tema que ens interessàs i que sa gent controlàs. I qualque pic a dir quatre dois a quatre desconegudes que ni sabríem mai qui eren, si és que realment eren al·lotes, ni tampoc mos importava gran cosa, perquè tampoc les coneixeríem mai. Si volíem lligar anàvem a ses discoteques a fer es ganso, a ses verbenes des pobles o miràvem de fer-mos amb ses ties que, com noltros, anaven a s'institut i no sabien per què.
Com han canviat es temps. Pensar que ara molts joves es passen ets horabaixes xerrant amb es seus amics de classe pes MSN enlloc d'anar a un bar a fer una Coca-Cola (en tot s'horabaixa!), es deixen comentaris fent sa pilota a ses fotos des Fotolog perquè els en deixin en es seu o es fan membres des grup de "Jo dorm dins un llit" en es Facebook (cosa que els durà a conèixer gent amb es seus mateixos interessos) em fa brollar una llàgrima.
Sent tristesa per aquest al·lot que no pot sortir (per un dia que surt i deixa sa Xbox aparcada) de ca seva sense es mòbil, perquè l'ha de menester per poder fer una perduda quan sigui en es portal de ca s'amic (que segurament encara mira vídeos per YouTube), que sinó haurà de tocar es timbre i corr es perill d'haver de xerrar amb sos pares des seu amic (ja li basta haver de veure es seus propis quan surt des quarto per anar pixar, quan ja ha guardat sa partida des Call of Duty de sa PlayStation, que ara ha avorrit sa Xbox).
Tampoc som capaç d'entendre aquesta multitud que quan puja a ses escaleres mecàniques es queda completament immòbil, sense pujar un sol escaló, i per pujar un pis agafa s'ascensor. Pentura l'entendria si després no s'apuntàs a un gimnàs per llevar aquells quilos de més antes que arribi s'estiu, per poder lluir cos a sa platja. Lo més raro de tot és que qualcuns només hi van per emplear sa cinta de córrer, fins i tot es dies que no plou. Llavors els costa arribar a final de mes, perquè entre es gimnàs des fills, ses lletres des cotxo i de sa televisió plana nova, sa hipoteca, sa factura des gas que ha pujat per mos que és hivern i han tengut sa calefacció encesa, es 130 euros de telèfon fixe, es 60 euros des mòbil de cada fill, s'Imagenio i altres coses que ni sé per què serveixen, arriben a pagar pràcticament lo mateix que cobren (si fan tots dos hores extres).
Llavors es pares no tenen temps per estar amb sos nins i se'n van a jugar en es perillós carrer. Menys mal que se'n duen es mòbil, per si els passa qualque cosa i per poder saber on són.
dissabte, 17 de gener del 2009
Retalls de retalls
Introducció: el tercer ull (crític)
«Throughout human history, as our species has faced the frightening, terrorizing fact that we do not know who we are, or where we are going in this ocean of chaos, it has been the authorities — the political, the religious, the educational authorities — who attempted to comfort us by giving us order, rules, regulations, informing — forming in our minds — their view of reality. To think for yourself you must question authority and learn how to put yourself in a state of vulnerable open-mindedness, chaotic, confused vulnerability to inform yourself.»
Traducció: "Durant tota la història humana, mentre la nostra espècie s'ha enfrontat a l'espantós, aterridor fet de que no sabem qui som, o cap on anem en aquest oceà de caos, hi ha hagut les autoritats —polítiques, religioses, educatives— les quals han intentat consolar-nos donant-nos ordre, regles, regulacions, informant-nos de —formant en les nostres ments— la seva visió de la realitat. Per pensar per tu mateix has de qüestionar l'autoritat i aprendre a entrar en un estat d'obertura mental vulnerable, de caòtica, confosa vulnerabilitat per informar-te a tu mateix."
«Throughout human history, as our species has faced the frightening, terrorizing fact that we do not know who we are, or where we are going in this ocean of chaos, it has been the authorities — the political, the religious, the educational authorities — who attempted to comfort us by giving us order, rules, regulations, informing — forming in our minds — their view of reality. To think for yourself you must question authority and learn how to put yourself in a state of vulnerable open-mindedness, chaotic, confused vulnerability to inform yourself.»
Traducció: "Durant tota la història humana, mentre la nostra espècie s'ha enfrontat a l'espantós, aterridor fet de que no sabem qui som, o cap on anem en aquest oceà de caos, hi ha hagut les autoritats —polítiques, religioses, educatives— les quals han intentat consolar-nos donant-nos ordre, regles, regulacions, informant-nos de —formant en les nostres ments— la seva visió de la realitat. Per pensar per tu mateix has de qüestionar l'autoritat i aprendre a entrar en un estat d'obertura mental vulnerable, de caòtica, confosa vulnerabilitat per informar-te a tu mateix."
Timothy Leary - 1994
Escriptor, psicòleg, defensor de la investigació i ús de les drogues
Extret de "Third eye" de Tool (àlbum Salival)
Font: Wikiquote
Escriptor, psicòleg, defensor de la investigació i ús de les drogues
Extret de "Third eye" de Tool (àlbum Salival)
Font: Wikiquote
«Think for yourself and question authority.»
Traducció: "Pensa per tu mateix i qüestiona l'autoritat."
Traducció: "Pensa per tu mateix i qüestiona l'autoritat."
Timothy Leary - 1989
Escriptor, psicòleg, defensor de la investigació i ús de les drogues
Extret de "Third eye" de Tool (àlbum Salival)
Font: Wikiquote
«La capacidad de asimilación de la gran masa es sumamente limitada y no menos pequeña su facultad de comprensión; en cambio es enorme su falta de memoria. Teniendo en cuenta esos antecedentes, toda propaganda eficaz debe concentrarse en muy pocos puntos y saberlos explotar como apotegmas, hasta que el último hijo del pueblo pueda formarse una idea de aquello que se persigue.»
«Miente, miente, miente que algo quedará, mientras más grande sea una mentira más gente la creerá.»
«Basta con que el pueblo sepa que hubo una elección, los que emiten los votos no deciden nada, los que cuentan los votos lo deciden todo.»
Només volem salvar el món del mal
«El Gobierno tiene información reservada que demuestra que Irak, con armas químicas y biológicas y conexiones con grupos terroristas, supone una amenaza para la paz y la seguridad mundial. Tenemos evidencias suficientes en ese sentido.»
«Estados Unidos no pidió ser parte de esta guerra, y todos y cada uno de los estadounidenses desean que se acabe. Yo también. Pero la guerra no ha concluido; no concluirá hasta que ya alguien venza, ya sea nosotros o los extremistas. Si no vencemos a estos enemigos ahora, serán nuestros hijos los que se enfrentarán un Oriente Medio dominado por estados terroristas y dictadores radicales armados con armas nucleares.»
Escriptor, psicòleg, defensor de la investigació i ús de les drogues
Extret de "Third eye" de Tool (àlbum Salival)
Font: Wikiquote
«La capacidad de asimilación de la gran masa es sumamente limitada y no menos pequeña su facultad de comprensión; en cambio es enorme su falta de memoria. Teniendo en cuenta esos antecedentes, toda propaganda eficaz debe concentrarse en muy pocos puntos y saberlos explotar como apotegmas, hasta que el último hijo del pueblo pueda formarse una idea de aquello que se persigue.»
«Miente, miente, miente que algo quedará, mientras más grande sea una mentira más gente la creerá.»
«Basta con que el pueblo sepa que hubo una elección, los que emiten los votos no deciden nada, los que cuentan los votos lo deciden todo.»
Només volem salvar el món del mal
«El Gobierno tiene información reservada que demuestra que Irak, con armas químicas y biológicas y conexiones con grupos terroristas, supone una amenaza para la paz y la seguridad mundial. Tenemos evidencias suficientes en ese sentido.»
«Estados Unidos no pidió ser parte de esta guerra, y todos y cada uno de los estadounidenses desean que se acabe. Yo también. Pero la guerra no ha concluido; no concluirá hasta que ya alguien venza, ya sea nosotros o los extremistas. Si no vencemos a estos enemigos ahora, serán nuestros hijos los que se enfrentarán un Oriente Medio dominado por estados terroristas y dictadores radicales armados con armas nucleares.»
George W. Bush - 11/09/2006
President del govern d'Estats Units
Discurs a la nació, referint-se a la II Guerra del Golf (Iraq 2003)
Font: The White House [WaybackMachine]
«Una de las armas más poderosas en nuestro arsenal es el poder de la libertad. Los terroristas temen la libertad tanto como temen nuestra potencia de fuego. Entran en pánico al ver que un anciano jala la manivela en la máquina de votación, que las niñas se matriculan en la escuela, que las familias rinden culto a Dios según sus propias tradiciones. Saben que si se les da la opción, la gente escogerá la libertad por encima de su ideología extremista.»
«If I must choose between righteousness and peace I choose righteousness.»
Traducció: "Si he de triar entre el que és correcte i la pau, trio el que és correcte."
«Un mal existe, que amenaza a cada hombre, mujer y niño en esta gran nación. Debemos tomar medidas para asegurar nuestra seguridad interna y proteger nuestra nación.»
President del govern d'Estats Units
Discurs a la nació, referint-se a la II Guerra del Golf (Iraq 2003)
Font: The White House [WaybackMachine]
«Una de las armas más poderosas en nuestro arsenal es el poder de la libertad. Los terroristas temen la libertad tanto como temen nuestra potencia de fuego. Entran en pánico al ver que un anciano jala la manivela en la máquina de votación, que las niñas se matriculan en la escuela, que las familias rinden culto a Dios según sus propias tradiciones. Saben que si se les da la opción, la gente escogerá la libertad por encima de su ideología extremista.»
George W. Bush - 11/09/2006
President del govern d'Estats Units
Discurs a la nació, referint-se als terroristes islamistes
Font: The White House [WaybackMachine]
President del govern d'Estats Units
Discurs a la nació, referint-se als terroristes islamistes
Font: The White House [WaybackMachine]
«If I must choose between righteousness and peace I choose righteousness.»
Traducció: "Si he de triar entre el que és correcte i la pau, trio el que és correcte."
Theodore Roosevelt - 1915
President del govern d'Estats Units
Referint-se a Amèrica i la I Guerra Mundial
Font: Wikiquote
President del govern d'Estats Units
Referint-se a Amèrica i la I Guerra Mundial
Font: Wikiquote
«Un mal existe, que amenaza a cada hombre, mujer y niño en esta gran nación. Debemos tomar medidas para asegurar nuestra seguridad interna y proteger nuestra nación.»
Adolf Hitler
Governador d'Alemanya a l'època nazi
Anunciant la Gestapo a la nació
Font: Zeitgeist (1:35:04)
Si podem salvar el món, salvem també els artistes, pobres artistes
2 de Enero de 2002. Una sentencia obliga a la empresa productora de CDs vírgenes Traxdata al pago de un canon a la SGAE (Sociedad General de Autores y Editores) por cada CD-R de datos que fabrique y haya fabricado desde 1997.
José Neri, presidente de la SDAE, filial en Internet de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), vaticina que los discos duros de los ordenadores, los módems y las conexiones ADSL llevarán un canon como el de los CD vírgenes grabables (CD-R).
La Asociación de Internautas denuncia la ilegalidad del pacto suscrito el 30 de julio pasado entre Asimelec y AIE, AISGE, EGEDA, SGAE, DAMA y CEDRO, sobre el canon por copia privada para los soportes cederrón y deuvedés, al no contemplar las exclusiones para dicho canon previstas en el apartado 3 del artículo 25 del Texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual.
El acuerdo no contempla la legal exclusión del canon por copia privada de los programas de ordenador, expresamente establecida en el citado precepto de la Ley de Propiedad Intelectual, siendo pretensión de los firmantes del acuerdo que todo soporte pague el canon que han establecido, independientemente del destino que el usuario final pueda darle.
La entrada en vigor del referido canon -que será repercutido a los usuarios finales- prevista para el 1º de septiembre próximo.
Otra circunstancia que ha levantado heridas ha sido la indolencia mostrada por el Gobierno, cuya insensibilidad ante este tema (como en muchos relacionados con la tecnología) es manifiesta. Como comenta Domingo, parece que están esperando a que pase la tormenta y el problema se solucione por sí solo. Al PSOE se le acusa de «silencio sospechoso».
«Una remuneración compensatoria que busca compensar a los autores por los ingresos que dejan de percibir por su obra, debido a la reproducción de la misma sin autorización y sin pago alguno.»
La responsable de recaudación de copia privada de la Sociedad General de Autores de España (SGAE) dijo el domingo pasado que estaban trabajando para aplicar el canon a los discos duros. [...] La SGAE lo desmintió el mismo lunes.
El candidato del PP a la Presidencia del Gobierno criticó este martes, sin citarles de forma explícita, a la Sociedad General de Autores y Editores y al PSOE por sus buenas relaciones con esta última. Mariano Rajoy atacó a quienes proponen una política cultural consistente en "cánones" y apoyo a "grupos profesionales concretos y cerrados".
Con un margen muy ajustado de un voto, 120 a favor y 119 en contra, y contando únicamente con los votos de los miembros del Grupo parlamentario popular y un único senador socialista, ha sido aprobada por el Senado la Proposición de Ley para suprimir el canon indiscriminado en los soportes digitales, discos duros, conexiones a Internet, etcétera, modificando el vigente apartado 3 del artículo 25 del Texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual.
Governador d'Alemanya a l'època nazi
Anunciant la Gestapo a la nació
Font: Zeitgeist (1:35:04)
Si podem salvar el món, salvem també els artistes, pobres artistes
2 de Enero de 2002. Una sentencia obliga a la empresa productora de CDs vírgenes Traxdata al pago de un canon a la SGAE (Sociedad General de Autores y Editores) por cada CD-R de datos que fabrique y haya fabricado desde 1997.
José Neri, presidente de la SDAE, filial en Internet de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), vaticina que los discos duros de los ordenadores, los módems y las conexiones ADSL llevarán un canon como el de los CD vírgenes grabables (CD-R).
Víctor Domingo (adaptació) - 17/03/2003
Referent al cànon sobre els CD-R
Nota: Segona legislatura de José María Aznar (PP)
Font: Asociación de Internautas
Referent al cànon sobre els CD-R
Nota: Segona legislatura de José María Aznar (PP)
Font: Asociación de Internautas
La Asociación de Internautas denuncia la ilegalidad del pacto suscrito el 30 de julio pasado entre Asimelec y AIE, AISGE, EGEDA, SGAE, DAMA y CEDRO, sobre el canon por copia privada para los soportes cederrón y deuvedés, al no contemplar las exclusiones para dicho canon previstas en el apartado 3 del artículo 25 del Texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual.
El acuerdo no contempla la legal exclusión del canon por copia privada de los programas de ordenador, expresamente establecida en el citado precepto de la Ley de Propiedad Intelectual, siendo pretensión de los firmantes del acuerdo que todo soporte pague el canon que han establecido, independientemente del destino que el usuario final pueda darle.
La entrada en vigor del referido canon -que será repercutido a los usuarios finales- prevista para el 1º de septiembre próximo.
IurisLex (adaptació) - 18/08/2003
Referent al cànon sobre els CD-R i els DVD+/-R
Nota: Segona legislatura de José María Aznar (PP)
Font: Asociación de Internautas
Referent al cànon sobre els CD-R i els DVD+/-R
Nota: Segona legislatura de José María Aznar (PP)
Font: Asociación de Internautas
Otra circunstancia que ha levantado heridas ha sido la indolencia mostrada por el Gobierno, cuya insensibilidad ante este tema (como en muchos relacionados con la tecnología) es manifiesta. Como comenta Domingo, parece que están esperando a que pase la tormenta y el problema se solucione por sí solo. Al PSOE se le acusa de «silencio sospechoso».
Computer Idea - 02/12/2003
Referent al cànon sobre els CD-R i els DVD+/-R
Nota: Segona legislatura de José María Aznar (PP). Oposició (PSOE) de José Luis R. Zapatero
Font: Asociación de Internautas
Referent al cànon sobre els CD-R i els DVD+/-R
Nota: Segona legislatura de José María Aznar (PP). Oposició (PSOE) de José Luis R. Zapatero
Font: Asociación de Internautas
«Una remuneración compensatoria que busca compensar a los autores por los ingresos que dejan de percibir por su obra, debido a la reproducción de la misma sin autorización y sin pago alguno.»
Secretaría de Políticas Sociales y Migratorias del PSOE - 18/12/2003
Referint-se al cànon sobre els CD-R i els DVD+/-R
Nota: Secretari General del PSOE: José Luis R. Zapatero
Font: Asociación de Internautas
Referint-se al cànon sobre els CD-R i els DVD+/-R
Nota: Secretari General del PSOE: José Luis R. Zapatero
Font: Asociación de Internautas
La responsable de recaudación de copia privada de la Sociedad General de Autores de España (SGAE) dijo el domingo pasado que estaban trabajando para aplicar el canon a los discos duros. [...] La SGAE lo desmintió el mismo lunes.
Ariadn@ (El Mundo) - 25/01/2004
Referent a l'hipotètic cànon sobre els discs durs
Font: Asociación de Internautas
Referent a l'hipotètic cànon sobre els discs durs
Font: Asociación de Internautas
El candidato del PP a la Presidencia del Gobierno criticó este martes, sin citarles de forma explícita, a la Sociedad General de Autores y Editores y al PSOE por sus buenas relaciones con esta última. Mariano Rajoy atacó a quienes proponen una política cultural consistente en "cánones" y apoyo a "grupos profesionales concretos y cerrados".
Asociación de Internautas - 18/02/2004
Referint-se al cànon digital
Nota: Segona legislatura de José María Aznar (PP)
Font: Asociación de Internautas
Referint-se al cànon digital
Nota: Segona legislatura de José María Aznar (PP)
Font: Asociación de Internautas
Con un margen muy ajustado de un voto, 120 a favor y 119 en contra, y contando únicamente con los votos de los miembros del Grupo parlamentario popular y un único senador socialista, ha sido aprobada por el Senado la Proposición de Ley para suprimir el canon indiscriminado en los soportes digitales, discos duros, conexiones a Internet, etcétera, modificando el vigente apartado 3 del artículo 25 del Texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual.
Asociación de Internautas, CCOO - 18/05/2005
Referint-se al cànon digital
Nota: Primera legislatura de José Luis R. Zapatero (PSOE)
Font: Asociación de Internautas
Referint-se al cànon sobre multitud de dispositius
Nota: Segona legislatura de José Luis R. Zapatero (PSOE)
Font: Asociación de Internautas
Referint-se al cànon digital
Nota: Primera legislatura de José Luis R. Zapatero (PSOE)
Font: Asociación de Internautas
A partir de mañana, quienes adquieran un teléfono móvil musical, una memoria USB o una grabadora de CDs verán como su precio se incrementa debido al canon que sus fabricantes deberán pagar obligatoriamente a las entidades de gestión de derechos de propiedad intelectual. [...] "No lo hemos entendido", explica Pérez Subías. "Según está redactado podría aplicarse a todos los discos duros".
Asociación de Internautas - 19/06/2008Referint-se al cànon sobre multitud de dispositius
Nota: Segona legislatura de José Luis R. Zapatero (PSOE)
Font: Asociación de Internautas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
