Actualització: a partir d'ara tota la informació la trobaràs a http://google2srt.sourceforge.net.
divendres, 30 de setembre del 2005
Insignificances
En aquesta secció podràs trobar petits programes que resolen petits problemes: qualcuns programats per senzill hobbie, d'altres per pròpies 'necessitats' peculiars. De la majoria hi adjunt el codi font per si voleu entendre-ho o fer-hi canvis.
DNIc [30/09/05 - Windows, GNU/Linux - C] Calculadora de DNI. A partir d'un número de DNI n'obté la corresponent lletra. Mode text.
Apagar 3.0a [01/10/05 - Windows - VB 6.0] Apaga el sistema a l'hora desitjada o al cap d'n segons. Interfície gràfica. Sense codi font.
DNIc v2 [20/10/05 - Windows - VB 6.0] Igual que DNIc però amb interfície gràfica.
CCD [21/09/06 - Windows - C] Llista el contingut d'un CD/DVD i ho escriu en un TXT. La seva interfície gràfica no és gaire intuïtiva (no actualitza el nom de l'etiqueta si s'insereix un nou disc), però realitza la seva funció.
Google2SRT [Multiplataforma - Java] Converteix subtítols baixats de Google Video (videotranscript.xml) o de YouTube, a format SubRip (SRT). Permet també convertir-los a partir de l'adreça del vídeo (Google Video o YouTube).
Actualització: a partir d'ara tota la informació la trobaràs a http://google2srt.sourceforge.net.
Actualització: a partir d'ara tota la informació la trobaràs a http://google2srt.sourceforge.net.
dimecres, 28 de setembre del 2005
Alerta amb el que copiam
Internet Explorer, el navegador web de Microsoft, incorpora una característica que, en determinades situacions pot ser completament útil, però que webs malintencionades podrien fer-ne un mal ús (depèn una mica de l'usuari). I és que aquest explorador duu activada per defecte la possibilitat de manipular el contingut del "portapapeles". Si l'usuari té tendència a copiar dades sensibles (com números de comptes bancaris o targetes de crèdit, contrasenyes, etc.) seria aconsellable que es desactivàs o, per mantenir-ho, es triàs que demanàs permís per accedir al "portapapeles". Per canviar-ne la configuració anirem al menú Herramientas > Opciones de Internet, anirem a la pestanya Seguridad, farem clic al botó Nivel personalizado i a l'opció Automatización > Permitir operaciones de pegado por medio de una secuencia de comandos seleccionarem Desactivar o Pedir datos, en funció del que volguem.
Mem, mostra'm-ho!
dimarts, 27 de setembre del 2005
Oi, reina, no te l'oblidis a casa...
  | No he pogut resistir la temptació de comentar aquest nou model de mòbil que ens presenta Siemens, amb l'eslògan "un acompanyant amb estil per a la dona". Com tot "bon mòbil" que apareix al mercat en els nostres dies, el Siemens CL75 incorpora totes les funcionalitats típiques, a més de càmera digital, missatgeria multimèdia (MMS), capacitat per accedir a Internet, Bluetooth, etc. La característica que el fa peculiarment especial i, amb l'eslògan elegit, criticable és la incorporació d'un mecanisme que fa que la pantalla, quan no s'usa, pugui convertir-se en un mirall-tocador. «Ofereix la funcionalitat addicional necessària per a la dona d'avui», segons el fabricant. També facilita la realització d'autorretrats. Hi ha gent que m'ha dit que els que han dissenyat aquest telèfon estan sonats, encara que jo crec que d'això res: saben bé el que es fan. Saben els experts en marketing, ja de fa temps, que hi ha tota una oportunitat dins el mercat femení. I bé que se n'aprofiten. Tendria sinó sentit que Nintendo hagués invertit ves a saber quina gran quantitat en crear la Game Boy Advance SP Girl Edition que, pel seu color rosa, és molt difícil "enxufar-li" a un al·lot? |
dissabte, 24 de setembre del 2005
Pretty fly (for a SN guy)
Lo que vaig poder presenciar ahir en pròpia carn no va ser un concert: va ser un espectacle. Uns amics i jo vam anar a Ciutat, per ser exacte a l'hipòdrom de Son Pardo, on s'hi feia una festota alternativa (Two Happy Fest). I tant. Just arribar a la zona poguerem degustar amb la vista les prostitutes que per allà s'exhibien, acompanyades d'un chulo montat en bicicleta i, ja dins el que ens interessava, un "garito" bastant destruït, destapat a l'aire lliure, on hi havia una humil però excel·lent barra, dins lo hagut i per haver, on un podia comprar un dels seus productes únics (extret textualment del cartell): birra, sangria, zanwix. I dic productes únics no perquè fossin distingidament superiors, sinó perquè eren els únics que venien. Això sí, a un euro cada unitat. Molava el tema. Ja ficant-se endins del "garito" hi havia montats, al mateix nivell que el públic, els amplificadors, instruments musicals i més xismes. L'entrada era gratuïta encara que pareixia mig d'estraperlo xD.
Van tocar (segons ordre d'apararició): Bikeage (hardcore melòdic), Hardpoint (metalcore), Roña (punk), Prosthetics (metal) i Hatelevel (metal). Els estils són els que posava al cartell de propaganda, no me mengeu si ho classificau d'altra manera.
Per així com van sonar vam poder apreciar com estaven ordenats de més fluix a més fort, exceptuant Roña, dels quals ens quedàrem amb el dubte ja que vam anar a fer un decanset mentre tocaven xD. Vam anar a fer una segudeta a uns escalons, allà defora, observant com un flipat amb un cotxe que duia una "L" intentava fer "trompos" que ni damunt la terra que hi havia per dins el tros era capaç el pobre al·lot. També va passar un cotxe de la policia nacional que, per com s'amagava la prostituta que veiem allà lluny, per devés el flipat dels "trompos", vam suposar que anaven de "caça" (interpreti's com es vulgui).
No sé si me van agradar més Hardpoint o Prosthetics, tots dos em van parèixer molt bons. Hatelevel, pel meu gust, eren fortets, encara que van ser els que més em van fer moure l'esquelet. Un dels espontanis que sempre estaven sempentejant (amb colsades i cosses a ferir incluïdes) se va exaltar més del compte i li va botar per damunt al cantant de Hatelevel que, més tard i en broma, ens va fer testimonis de que se'n recordaria sempre d'aquella nit per com li havien deixat el colze.
Encara que, sigui dit, per molt que un s'esforci escrivint mai no podrà transmetre aquella sensació d'èxtasi espiritual provocat per un ambient i una música idonis i adequats com van ser aquells.
Van tocar (segons ordre d'apararició): Bikeage (hardcore melòdic), Hardpoint (metalcore), Roña (punk), Prosthetics (metal) i Hatelevel (metal). Els estils són els que posava al cartell de propaganda, no me mengeu si ho classificau d'altra manera.
Per així com van sonar vam poder apreciar com estaven ordenats de més fluix a més fort, exceptuant Roña, dels quals ens quedàrem amb el dubte ja que vam anar a fer un decanset mentre tocaven xD. Vam anar a fer una segudeta a uns escalons, allà defora, observant com un flipat amb un cotxe que duia una "L" intentava fer "trompos" que ni damunt la terra que hi havia per dins el tros era capaç el pobre al·lot. També va passar un cotxe de la policia nacional que, per com s'amagava la prostituta que veiem allà lluny, per devés el flipat dels "trompos", vam suposar que anaven de "caça" (interpreti's com es vulgui).
No sé si me van agradar més Hardpoint o Prosthetics, tots dos em van parèixer molt bons. Hatelevel, pel meu gust, eren fortets, encara que van ser els que més em van fer moure l'esquelet. Un dels espontanis que sempre estaven sempentejant (amb colsades i cosses a ferir incluïdes) se va exaltar més del compte i li va botar per damunt al cantant de Hatelevel que, més tard i en broma, ens va fer testimonis de que se'n recordaria sempre d'aquella nit per com li havien deixat el colze.
Encara que, sigui dit, per molt que un s'esforci escrivint mai no podrà transmetre aquella sensació d'èxtasi espiritual provocat per un ambient i una música idonis i adequats com van ser aquells.
divendres, 23 de setembre del 2005
El Canto Del Loco en deplorable contradicció
Diria que estic sorprès si no fóra perquè ja res me sorprèn de la gent que fa tot el que pot per lucrar-se. Així i tot estic indignat de veure com es pot ser tant porc amb els seguidors com ho ha estat El Canto Del Loco (que consti que no vaig a un concert seu ni cobrant!). I per encara augmentar-ne el patetisme és en certa manera contradictori amb el que critiquen "amb ferocitat" al seu superhit "Zapatillas".
S'han atrevit, ni més ni menys, a fer una gira de nou concerts dels quals a sis només s'hi poden comprar les entrades mostrant un tiquet que ve adjunt amb el seu darrer àlbum. I, a més, per cada tiquet es poden comprar un màxim de quatre entrades. Així n'informa Europa Press.
Ja no és només que se'n riguin a la cara dels seguidors que no desitgen comprar els seus discs o que prefereixen baixar-los legalment de les xarxes P2P (sí, amics de PROMUSICAE, legalment) pel fet d'obligar-los a comprar un disc, a tenir un amic que el compri o a no assistir al concert, sinó que a més entren en contradicció amb el que critiquen "a mort" a "Zapatillas". Recordem-la, encara que a alguns ja ens hagi amargat lo suficient l'estiu:
[...]
Me da pena tanta tontería,
quiero un poquito de normalidad.
[...]
"si no estas en lista no puedes pasar,
sólo entran cuatro,
[...]
Abarrotado,
hay aforo limitado
[...]
Davant tot és completament normal que un grup musical obligui als seus seguidors a comprar un disc no per assistir pagant només el disc a un concert, sinó per tenir dret a comprar fins a quatre entrades. Se'ls haurà contagiat dels Hombres G, anant amb ells de gira, la sobèrbia i l'orgull dels quals han fet gala en èxits com "Me duele la cara de ser tan guapo"? Es creuran The Rolling Stones? Es creguin el que es creguin encara els falta molt per acostar-s'hi i dubt que aquest sigui el camí...
S'han atrevit, ni més ni menys, a fer una gira de nou concerts dels quals a sis només s'hi poden comprar les entrades mostrant un tiquet que ve adjunt amb el seu darrer àlbum. I, a més, per cada tiquet es poden comprar un màxim de quatre entrades. Així n'informa Europa Press.
Ja no és només que se'n riguin a la cara dels seguidors que no desitgen comprar els seus discs o que prefereixen baixar-los legalment de les xarxes P2P (sí, amics de PROMUSICAE, legalment) pel fet d'obligar-los a comprar un disc, a tenir un amic que el compri o a no assistir al concert, sinó que a més entren en contradicció amb el que critiquen "a mort" a "Zapatillas". Recordem-la, encara que a alguns ja ens hagi amargat lo suficient l'estiu:
[...]
Me da pena tanta tontería,
quiero un poquito de normalidad.
[...]
"si no estas en lista no puedes pasar,
sólo entran cuatro,
[...]
Abarrotado,
hay aforo limitado
[...]
Davant tot és completament normal que un grup musical obligui als seus seguidors a comprar un disc no per assistir pagant només el disc a un concert, sinó per tenir dret a comprar fins a quatre entrades. Se'ls haurà contagiat dels Hombres G, anant amb ells de gira, la sobèrbia i l'orgull dels quals han fet gala en èxits com "Me duele la cara de ser tan guapo"? Es creuran The Rolling Stones? Es creguin el que es creguin encara els falta molt per acostar-s'hi i dubt que aquest sigui el camí...
dijous, 22 de setembre del 2005
Neix "Ca Una Puta"!
A la fi, després de superar durs obstacles (la vessa), neix Ca Una Puta, un portal PHP-Nuke que administram el meu amic ZiP i jo. Allà s'escriurà sobre tot tipus de temes, interessants o no. De fet, si vos hi registrau podreu escriure-hi lo que volgueu. Sí, lo que volgueu. Mentre vos interessi a vosaltres... xD Respectarem la llibertat d'expressió de tots; no només la nostra pròpia (ja sé perquè o per qui ho dic).
Va ser collonuda la nostra primera opertura cap al públic. Sí, aquesta és la segona vegada que apareix Ca Una Puta. Tot és degut a una fatalitat un tant casual (i sobretot molt filldeputiana). Vam penjar el portal al servidor d'allotjament Shinranet (mal rebenti en merda) el qual ja era lent de collons, però així i tot ja ens anava bé. No feia ni una setmana que l'havíem obert quan ja teniem uns set usuaris, unes quatre notícies i alguns missatges al fòrum. Hagués estat precisament aquell moment un dels millors per fer el primer backup. Sí, ho hagués estat. Va ser deixar passar unes hores des d'haver pensat en fer-ho quan el servidor va tornar a anar lent. «Res. Ni cas. Quan torni a la normalitat farem backup». Quines rialles quan al tornar a la normalitat el servidor s'havia perdut tota la informació referent als usuaris de la base de dades. Shit-A-Net n'havia fet de les seves!
Però això no va ser res. Per acabar de fer vessar el tassó, l'endemà vaig novament a la nostra web i me trob amb que han (sí, ELLS) canviat la NOSTRA pàgina inicial, enlloc de sortir el portal apareix una pàgina sol·licitant que se faci clic a un banner i que, en haver-ho fet, si es pitja a un enllaç tot s'arreglarà. L'enllaç apuntava a un estrany "arregla.php", dins el nostre directori que nosaltres NO havíem posat allà. Vaig seguir les instruccions i res de res: se'm carregava una pàgina en blanc. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig entrar per FTP al servidor i vaig comprovar amb els meus propis ulls que el miraculós script PHP que ens havia de salvar i arreglar aquella cagada era... Un fitxer que ocupava 0 bytes!!! Amb raó sortia una pàgina en blanc.
Vaig deixar el web com antes de que aquells putes desgraciats el tocassin, que ens deixaven allotjar fins a 100 MB gratuïtament a canvi de propaganda però així i tot no deixaven de ser uns putes desgraciats. Al cap d'unes hores em vaig trobar altra vegada amb la pàgina inicial modificada, sol·licitant el mateix clic al banner i "sol·lucionant" els nostres problemes amb aquell màgic "arregla.php" de 0 bytes. Tenien una tasca programada per repetir-se cada un parell d'hores! Això és tenir mala llet!
Òbviament hem canviat de servidor d'allotjament. Ara esteim a 100WebSpace que, de moment, pareix correcte (per dir això ens podrien posar sa propaganda un poc més petita...). Esperem poder mantenir aquesta opinió. I passau-vos per la web, que està a http://fa.mooo.com o http://www.caunaputa.tk, la que vos costi menys recordar.
Va ser collonuda la nostra primera opertura cap al públic. Sí, aquesta és la segona vegada que apareix Ca Una Puta. Tot és degut a una fatalitat un tant casual (i sobretot molt filldeputiana). Vam penjar el portal al servidor d'allotjament Shinranet (mal rebenti en merda) el qual ja era lent de collons, però així i tot ja ens anava bé. No feia ni una setmana que l'havíem obert quan ja teniem uns set usuaris, unes quatre notícies i alguns missatges al fòrum. Hagués estat precisament aquell moment un dels millors per fer el primer backup. Sí, ho hagués estat. Va ser deixar passar unes hores des d'haver pensat en fer-ho quan el servidor va tornar a anar lent. «Res. Ni cas. Quan torni a la normalitat farem backup». Quines rialles quan al tornar a la normalitat el servidor s'havia perdut tota la informació referent als usuaris de la base de dades. Shit-A-Net n'havia fet de les seves!
Però això no va ser res. Per acabar de fer vessar el tassó, l'endemà vaig novament a la nostra web i me trob amb que han (sí, ELLS) canviat la NOSTRA pàgina inicial, enlloc de sortir el portal apareix una pàgina sol·licitant que se faci clic a un banner i que, en haver-ho fet, si es pitja a un enllaç tot s'arreglarà. L'enllaç apuntava a un estrany "arregla.php", dins el nostre directori que nosaltres NO havíem posat allà. Vaig seguir les instruccions i res de res: se'm carregava una pàgina en blanc. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig entrar per FTP al servidor i vaig comprovar amb els meus propis ulls que el miraculós script PHP que ens havia de salvar i arreglar aquella cagada era... Un fitxer que ocupava 0 bytes!!! Amb raó sortia una pàgina en blanc.
Vaig deixar el web com antes de que aquells putes desgraciats el tocassin, que ens deixaven allotjar fins a 100 MB gratuïtament a canvi de propaganda però així i tot no deixaven de ser uns putes desgraciats. Al cap d'unes hores em vaig trobar altra vegada amb la pàgina inicial modificada, sol·licitant el mateix clic al banner i "sol·lucionant" els nostres problemes amb aquell màgic "arregla.php" de 0 bytes. Tenien una tasca programada per repetir-se cada un parell d'hores! Això és tenir mala llet!
Òbviament hem canviat de servidor d'allotjament. Ara esteim a 100WebSpace que, de moment, pareix correcte (per dir això ens podrien posar sa propaganda un poc més petita...). Esperem poder mantenir aquesta opinió. I passau-vos per la web, que està a http://fa.mooo.com o http://www.caunaputa.tk, la que vos costi menys recordar.
divendres, 16 de setembre del 2005
Apareixen els dominis '.cat'
L'ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), organisme que regula aquests assumptes, ha finalment aprovat el TLD '.cat' per a l'ús identificatiu de la llengua i cultura catalanes. S'estima que a finals d'any o a principis del 2006 ja es estaran actius els primers dominis amb aquesta terminació.
N'hi ha que no diferencien "identificatiu de llengua i cultura" amb "identificació d'un estat" (d'ambdues bandes) i per alguns fòrums ja es respira cert aire de polèmica. Jo vull cony.cat!
Informació més completa sobre l'aprovació dels '.cat' a, per exemple, El País.
N'hi ha que no diferencien "identificatiu de llengua i cultura" amb "identificació d'un estat" (d'ambdues bandes) i per alguns fòrums ja es respira cert aire de polèmica. Jo vull cony.cat!
Informació més completa sobre l'aprovació dels '.cat' a, per exemple, El País.
dissabte, 10 de setembre del 2005
Fal·làcia musical
Com aquell qui no vol, sense saber per què ni com, fent el meu habitual passeig per la WWW, vaig anar a pegar a un document d'aparença inofensiva, però en el fons realment sinistre publicat per PROMUSICAE (Productores de Música de España), «agrupació de 65 companyies que, en el seu conjunt, representen més del 90 per cent de l'activitat nacional del sector de la música gravada» (així es pot llegir a la seva web) que té la missió de trobar, identificar i desenvolupar talent i cultura musical amb el fi de divulgar l'obra dels artistes a la societat, difondre la cultura musical, ajudar en la creació musical, etc. Com es pot ser tant hipòcrita?
L'esmentat document, en format PDF, resulta estar preparat per imprimir-lo com un folleto. Wow! Avui mateix n'imprimesc 300 exemplars, crid dos amics i ens n'anam a "conscienciar el poble" de la crua realitat musical repartint-los a la gent del carrer.
Juguen amb les paraules i difonen temors infundats, proposant com a única solució viable l'imposició dels seus interessos, comfonguent al lector i donant-li l'impressió que exercir certs drets que té com a ciutadà són violacions de la llei. Vegem-ne algun exemple:
«[...] Internet ha facilitado extraordinariamente el intercambio de canciones entre amigos, pero también entre extraños de todo el mundo.» (pàg. 2)
Està no clar, sinó clarissím que s'intercanvia música amb desconeguts. Com sinó podríem descobrir música alternativa que, o bé no es coneix on vivim perquè no és promocionada publicitàriament pels mitjans de comunicació, o bé tan sols no es pot comprar al nostre país? No és acàs bo conèixer diferents cultures, diferents formes de fer i de veure el món? Hem d'estancar-nos en un envolvent social (tant) reduït? Idò, per què intenten que ens assustem davant la possibilitat de que estranys comparteixin fitxers amb nosaltres i nosaltres amb ells?
«[...] haciendo posible intercambiar fotos, vídeos, música, software y juegos entre el ordenador del usuario y otros ordenadores desconocidos.» (pàg. 3)
Tornem-hi! Per cert, algú coneix o ha establit algun tipus d'enllaç sentimental amb un ordinador?
«Hay estudios que demuestran la existencia de un elevado porcentaje de intercambio de pornografía en las redes P2P. [...] Además, los filtros que bloquean direcciones de páginas web y palabras clave raramente logran bloquear imágenes pornográficas o violentas y vídeos en las redes P2P.» (pàg. 4)
Estic completament d'acord en que hi ha un gran intercanvi de pornografia (no desitjada) a les xarxes P2P... I a moltes webs "inofensives". No té nom lo que he arribat a veure a algun banner publicitari de Hotmail. Però si just de ficar-te als portals dels nostres proveïdors d'Internet (Wanadoo, Terra, Ya...) o de les principals cadenes privades de TV (Antena 3 i Telecinco) ja et trobes la suficient porqueria com per deixar "lelo" a un al·lotet de 7 anys!
Al marge d'això, els filtres de continguts dissenyats per a Internet Explorer puc estar convençut que no filtraran el tràfic d'altres programes, com els dels P2P. D'altra banda, per posar un exemple, l'Edonkey 2000 des de ja fa un temps avisa a l'usuari quan detecta un possible engany. Habitualment, quan es vol descarregar un fitxer i en realitat es tracta d'una altra cosa (habitualment pornografia) el fitxer es distribuït amb moltíssims noms diferents, per a què més gent se'l descarregui, encara que cerqui altres coses. Quan l'Edonkey veu que un mateix fitxer té, segons els usuaris, molts noms distints, avisa a l'usuari indicant que es tracta, possiblement, d'un engany. Qui veu pornografia és perquè vol o perquè no està degudament educat en l'ús d'aquests programes. Enlloc d'assustar al personal, per què no dedica PROMUSICAE una sola pàgina del seu document a ensenyar com evitar la pornografia? Bé, si ho fessin potser donarien a entendre que ells empren aquests programes, cosa que no els interessa. Es tracta del contrari, de criminalitzar aquest tipus de programes: qui els empra és un depravat sexual i pedòfil.
«Uno de los problemas más graves asociados al uso de las redes P2P es la descarga involuntaria de spyware [...]» (pàg. 5)
El que no s'atreveixen (o no volen?) dir és qui està darrera aquests maleïts programes. Les més brutes empreses capitalistes del planeta que, roçant la barrera que separa la legalitat de la il·legalitat (o botant-la com si res!), contracten programadors per desenvolupar software espia. Però aquest endimoniat software no està associat a l'ús de les xarxes P2P, com ells pretenen que creguem. Basta cercar melodies o logotips pel telèfon mòbil, jocs gratuïts o oci juvenil en general per caure a una web que ens instal·li, sense el nostre consentiment (ni ens n'adonam!), spyware, programes que ens obrin finestres de publicitat o d'altres que ens fan cridar a telèfons amb prefixe 806 (antes 906) si tenim un módem que ho permeti. I darrera hi ha els mateixos: empreses (o ja em puc permetre dir 'estafadors'?) sense escrúpols.
«Es posible que el usuario intercambie, sin darse cuenta, muchos ficheros informáticos confidenciales, privados, financieros, médicos, etc.» (pàg. 5)
Cosa deguda, no a l'ús de programes P2P en sí, sinó al desconeixement d'ús d'aquests. Si algú té informació privada a, per exemple, "Mis Documentos" i comparteix aquest directori és obvi que estarà a disposició pública. Però, novament, els nostres amics de PROMUSICAE ens inciten a creure que "per art de màgia" tots els nostres documents confidencials seran ja no accessibles públicament, sinó que, fins i tot, els enviarem sense que ens els sol·licitin!
«Los ordenadores de las personas que intercambian ficheros están abiertos a la red» (pàg. 5)
M'agradaria entendre què volen dir amb això. Si es refereixen a que tenim un port obert, destinat a fer-ne ús amb un programa P2P que no és més que això, un programa P2P, els don tota la raó. Però... I què? L'únic que algú pot fer-hi es baixar els fitxers que NOSALTRES hem decidit que es puguin baixar. Quin mal hi ha?
Si quan diuen "obert a la xarxa" es refereixen a que som més vulnerables a atacs remots... Home, no hi ha programa completament segur (qui ho afirmi menteix o és un ignorant) i sinó que els ho demanin als programadors de Microsoft i la seva joia de Windows. Els programes P2P tenen els seus errors de programació que, quan es descobreixen, són corregits i posades a disposició del públic les actualitzacions pertinents. Com tot. Si algun programa de P2P hagués tengut la meitat d'errors de programació que Windows seria per estar alarmats. Així i tot, quanta gent està alarmada davant la quantitat d'errors de programació de Windows? Han deixat d'emprar-ho per això? No.
«[...] son más vulnerables a los virus que infectan otras máquinas en las redes P2P [...]» (pàg. 5)
No són més o menys vulnerables als virus per emprar o no emprar P2P. Això depèn de si es té instal·lat un software antivirus o no. D'altra banda i, com amb el tema de la pornografia, és l'usuari qui decideix baixar un o altre fitxer que, en cas de ser una aplicació (extensió ".EXE") pot ser un virus o no. Però ni aquest hipotètic virus apareix del no res i s'instal·la al nostre ordinador ni deixam d'estar protegits si, com a usuaris previnguts, tenim un antivirus actualitzat (sinó de poc ens val).
A més, podria afegir que molts de virus vénen per correu electrònic. I per si encara fóra poc, la proporció de programes enviats per correu electrònic que sí són virus, en comparació amb la de programes disponibles a les xarxes P2P que realment són virus, és molt major en el cas del correu. He de deixar d'emprar el correu electrònic per això? Seria estúpid si ho fes... I per què els nostres amics de PROMUSICAE no ens adverteixen també dels terrorífics perills que podem trobar-nos per correu electrònic?
«[...] así como a personas que se dedican a controlar los ordenadores de otros países [...]» (pàg. 5)
Això pareix tret de pel·lícules com "Hackers", "Conspiración en la red", "WarGames (Juegos de guerra)" o "Sneakers (Los fisgones)". Si bé és veritat que existeixen persones de molt diverses localitats que distribuixen troians (programa maliciós que s'obté creient ser quelcom atractiu però, en realitat, permet controlar un ordinador sense el consentiment del legítim propietari), no deixa de ser un cas com el dels virus: se'n poden trobar a les xarxes P2P, per correu electrònic, a webs... I, en tot cas, un bon antivirus l'aturarà.
De totes formes, és més comú ser infectat per un troià que ens ha enviat un "amic", via correu electrònic o missatgeria instantània. Qui té interés en llegir els correus electrònics que envies a la teva nova parella, en esborrar-te fitxers o senzillament gastar-te una broma? El teu/la teva "ex", un vertader enemic o un amic sa miqueta reputa. Per això seria de resaltar lo de "otros países" que, al meu paréixer, han escrit per seguir assustant a la gent que té por a lo desconegut. Què xenòfobs!
«[...] o a enviar spam con todo tipo de anuncios e intentar ganar dinero con falsos reclamos sobre hipotecas o medicinas.» (pàg. 5)
Jo creia que això era un problema que sofreix el correu electrònic. Els culpables? Les xarxes P2P, no? És clar que no! Els mateixos porcs de sempre: les empreses sense escrúpols o els estafadors (a vegades són una mateixa cosa).
«Además, el intercambio de ficheros puede ser responsable de que el PC familiar funcione con lentitud.» (pàg. 5)
Emprar Windows Media Player 10 per escoltar música, enlloc de fer-ho amb el meu estimat Winamp 2.91, també pot ser responsable de que l'ordinador funcioni amb més lentitud. Però per això aquell qui estima aquelles màscares tant al·lucinants que duu el WMP, que no fan més que menjar recursos inútilment, deixarà d'emprar-ho i es limitarà al desfasat, però ecònomic en quan a recursos consumits, Winamp 2.91? És clar que no!
També poden ser responsables de la lentitud del meu ordinador tenir 20 programes que se'm col·loquen a la "Bandeja del sistema" (devora el rellotge) just d'iniciar Windows!
«Descargar música de P2P es ilegal en la mayor parte de los países.» (pàg. 6)
No a Espanya, si s'exerceix el que es coneix com "Dret de còpia privada". PROMUSICAE no era una agrupació d'Espanya? Per què xerren de legislacions d'altres països?
«[...] la gente que comparte o sube canciones a Internet, especialmente si son muy activos, corren un mayor riesgo de ser perseguidos o demandados.» (pàg. 6)
Pel coneixement que tenc de l'assumpte qui es dedicava a perseguir, espiar i emprar mètodes de dubtosa ètica, pràcticament superant la frontera de la legalitat, i finalment demandava a usuaris de les xarxes P2P (amb l'única finalitat de difondre temor i pànic entre els internautes a l'hora d'exercicir drets legítims) era la nostra amiga SGAE, associació de la mateixa ideologia que la PROMUSICAE.
No he sentit que hagin multat ni molt menys tancat a la presó a ningú per res relacionat amb això. Qui probablement hagi estat condemnat d'alguna manera són els vertaders "pirates", aquells que distribuixen massivament i venen (es lucren i creen perjudicis a tercers, la qual cosa sí està penada) obres protegides per la "Llei de Propietat Intel·lectual"; normalment organitzacions criminals o mafies.
Ja res tenc que dir sobre les il·lustracions d'aquest document, que són ja sa puta conya a sa realitat, presentant no la realitat sinó el que a ells els agradaria que fóra real. Em pareix vergonyós que hi hagi gent escampadora d'immenses mentides com les que he tractat i d'altres que ja ni mereixen ser comentades per lo absurdes que arriben a ser.
L'esmentat document, en format PDF, resulta estar preparat per imprimir-lo com un folleto. Wow! Avui mateix n'imprimesc 300 exemplars, crid dos amics i ens n'anam a "conscienciar el poble" de la crua realitat musical repartint-los a la gent del carrer.
Juguen amb les paraules i difonen temors infundats, proposant com a única solució viable l'imposició dels seus interessos, comfonguent al lector i donant-li l'impressió que exercir certs drets que té com a ciutadà són violacions de la llei. Vegem-ne algun exemple:
«[...] Internet ha facilitado extraordinariamente el intercambio de canciones entre amigos, pero también entre extraños de todo el mundo.» (pàg. 2)
Està no clar, sinó clarissím que s'intercanvia música amb desconeguts. Com sinó podríem descobrir música alternativa que, o bé no es coneix on vivim perquè no és promocionada publicitàriament pels mitjans de comunicació, o bé tan sols no es pot comprar al nostre país? No és acàs bo conèixer diferents cultures, diferents formes de fer i de veure el món? Hem d'estancar-nos en un envolvent social (tant) reduït? Idò, per què intenten que ens assustem davant la possibilitat de que estranys comparteixin fitxers amb nosaltres i nosaltres amb ells?
«[...] haciendo posible intercambiar fotos, vídeos, música, software y juegos entre el ordenador del usuario y otros ordenadores desconocidos.» (pàg. 3)
Tornem-hi! Per cert, algú coneix o ha establit algun tipus d'enllaç sentimental amb un ordinador?
«Hay estudios que demuestran la existencia de un elevado porcentaje de intercambio de pornografía en las redes P2P. [...] Además, los filtros que bloquean direcciones de páginas web y palabras clave raramente logran bloquear imágenes pornográficas o violentas y vídeos en las redes P2P.» (pàg. 4)
Estic completament d'acord en que hi ha un gran intercanvi de pornografia (no desitjada) a les xarxes P2P... I a moltes webs "inofensives". No té nom lo que he arribat a veure a algun banner publicitari de Hotmail. Però si just de ficar-te als portals dels nostres proveïdors d'Internet (Wanadoo, Terra, Ya...) o de les principals cadenes privades de TV (Antena 3 i Telecinco) ja et trobes la suficient porqueria com per deixar "lelo" a un al·lotet de 7 anys!
Al marge d'això, els filtres de continguts dissenyats per a Internet Explorer puc estar convençut que no filtraran el tràfic d'altres programes, com els dels P2P. D'altra banda, per posar un exemple, l'Edonkey 2000 des de ja fa un temps avisa a l'usuari quan detecta un possible engany. Habitualment, quan es vol descarregar un fitxer i en realitat es tracta d'una altra cosa (habitualment pornografia) el fitxer es distribuït amb moltíssims noms diferents, per a què més gent se'l descarregui, encara que cerqui altres coses. Quan l'Edonkey veu que un mateix fitxer té, segons els usuaris, molts noms distints, avisa a l'usuari indicant que es tracta, possiblement, d'un engany. Qui veu pornografia és perquè vol o perquè no està degudament educat en l'ús d'aquests programes. Enlloc d'assustar al personal, per què no dedica PROMUSICAE una sola pàgina del seu document a ensenyar com evitar la pornografia? Bé, si ho fessin potser donarien a entendre que ells empren aquests programes, cosa que no els interessa. Es tracta del contrari, de criminalitzar aquest tipus de programes: qui els empra és un depravat sexual i pedòfil.
«Uno de los problemas más graves asociados al uso de las redes P2P es la descarga involuntaria de spyware [...]» (pàg. 5)
El que no s'atreveixen (o no volen?) dir és qui està darrera aquests maleïts programes. Les més brutes empreses capitalistes del planeta que, roçant la barrera que separa la legalitat de la il·legalitat (o botant-la com si res!), contracten programadors per desenvolupar software espia. Però aquest endimoniat software no està associat a l'ús de les xarxes P2P, com ells pretenen que creguem. Basta cercar melodies o logotips pel telèfon mòbil, jocs gratuïts o oci juvenil en general per caure a una web que ens instal·li, sense el nostre consentiment (ni ens n'adonam!), spyware, programes que ens obrin finestres de publicitat o d'altres que ens fan cridar a telèfons amb prefixe 806 (antes 906) si tenim un módem que ho permeti. I darrera hi ha els mateixos: empreses (o ja em puc permetre dir 'estafadors'?) sense escrúpols.
«Es posible que el usuario intercambie, sin darse cuenta, muchos ficheros informáticos confidenciales, privados, financieros, médicos, etc.» (pàg. 5)
Cosa deguda, no a l'ús de programes P2P en sí, sinó al desconeixement d'ús d'aquests. Si algú té informació privada a, per exemple, "Mis Documentos" i comparteix aquest directori és obvi que estarà a disposició pública. Però, novament, els nostres amics de PROMUSICAE ens inciten a creure que "per art de màgia" tots els nostres documents confidencials seran ja no accessibles públicament, sinó que, fins i tot, els enviarem sense que ens els sol·licitin!
«Los ordenadores de las personas que intercambian ficheros están abiertos a la red» (pàg. 5)
M'agradaria entendre què volen dir amb això. Si es refereixen a que tenim un port obert, destinat a fer-ne ús amb un programa P2P que no és més que això, un programa P2P, els don tota la raó. Però... I què? L'únic que algú pot fer-hi es baixar els fitxers que NOSALTRES hem decidit que es puguin baixar. Quin mal hi ha?
Si quan diuen "obert a la xarxa" es refereixen a que som més vulnerables a atacs remots... Home, no hi ha programa completament segur (qui ho afirmi menteix o és un ignorant) i sinó que els ho demanin als programadors de Microsoft i la seva joia de Windows. Els programes P2P tenen els seus errors de programació que, quan es descobreixen, són corregits i posades a disposició del públic les actualitzacions pertinents. Com tot. Si algun programa de P2P hagués tengut la meitat d'errors de programació que Windows seria per estar alarmats. Així i tot, quanta gent està alarmada davant la quantitat d'errors de programació de Windows? Han deixat d'emprar-ho per això? No.
«[...] son más vulnerables a los virus que infectan otras máquinas en las redes P2P [...]» (pàg. 5)
No són més o menys vulnerables als virus per emprar o no emprar P2P. Això depèn de si es té instal·lat un software antivirus o no. D'altra banda i, com amb el tema de la pornografia, és l'usuari qui decideix baixar un o altre fitxer que, en cas de ser una aplicació (extensió ".EXE") pot ser un virus o no. Però ni aquest hipotètic virus apareix del no res i s'instal·la al nostre ordinador ni deixam d'estar protegits si, com a usuaris previnguts, tenim un antivirus actualitzat (sinó de poc ens val).
A més, podria afegir que molts de virus vénen per correu electrònic. I per si encara fóra poc, la proporció de programes enviats per correu electrònic que sí són virus, en comparació amb la de programes disponibles a les xarxes P2P que realment són virus, és molt major en el cas del correu. He de deixar d'emprar el correu electrònic per això? Seria estúpid si ho fes... I per què els nostres amics de PROMUSICAE no ens adverteixen també dels terrorífics perills que podem trobar-nos per correu electrònic?
«[...] así como a personas que se dedican a controlar los ordenadores de otros países [...]» (pàg. 5)
Això pareix tret de pel·lícules com "Hackers", "Conspiración en la red", "WarGames (Juegos de guerra)" o "Sneakers (Los fisgones)". Si bé és veritat que existeixen persones de molt diverses localitats que distribuixen troians (programa maliciós que s'obté creient ser quelcom atractiu però, en realitat, permet controlar un ordinador sense el consentiment del legítim propietari), no deixa de ser un cas com el dels virus: se'n poden trobar a les xarxes P2P, per correu electrònic, a webs... I, en tot cas, un bon antivirus l'aturarà.
De totes formes, és més comú ser infectat per un troià que ens ha enviat un "amic", via correu electrònic o missatgeria instantània. Qui té interés en llegir els correus electrònics que envies a la teva nova parella, en esborrar-te fitxers o senzillament gastar-te una broma? El teu/la teva "ex", un vertader enemic o un amic sa miqueta reputa. Per això seria de resaltar lo de "otros países" que, al meu paréixer, han escrit per seguir assustant a la gent que té por a lo desconegut. Què xenòfobs!
«[...] o a enviar spam con todo tipo de anuncios e intentar ganar dinero con falsos reclamos sobre hipotecas o medicinas.» (pàg. 5)
Jo creia que això era un problema que sofreix el correu electrònic. Els culpables? Les xarxes P2P, no? És clar que no! Els mateixos porcs de sempre: les empreses sense escrúpols o els estafadors (a vegades són una mateixa cosa).
«Además, el intercambio de ficheros puede ser responsable de que el PC familiar funcione con lentitud.» (pàg. 5)
Emprar Windows Media Player 10 per escoltar música, enlloc de fer-ho amb el meu estimat Winamp 2.91, també pot ser responsable de que l'ordinador funcioni amb més lentitud. Però per això aquell qui estima aquelles màscares tant al·lucinants que duu el WMP, que no fan més que menjar recursos inútilment, deixarà d'emprar-ho i es limitarà al desfasat, però ecònomic en quan a recursos consumits, Winamp 2.91? És clar que no!
També poden ser responsables de la lentitud del meu ordinador tenir 20 programes que se'm col·loquen a la "Bandeja del sistema" (devora el rellotge) just d'iniciar Windows!
«Descargar música de P2P es ilegal en la mayor parte de los países.» (pàg. 6)
No a Espanya, si s'exerceix el que es coneix com "Dret de còpia privada". PROMUSICAE no era una agrupació d'Espanya? Per què xerren de legislacions d'altres països?
«[...] la gente que comparte o sube canciones a Internet, especialmente si son muy activos, corren un mayor riesgo de ser perseguidos o demandados.» (pàg. 6)
Pel coneixement que tenc de l'assumpte qui es dedicava a perseguir, espiar i emprar mètodes de dubtosa ètica, pràcticament superant la frontera de la legalitat, i finalment demandava a usuaris de les xarxes P2P (amb l'única finalitat de difondre temor i pànic entre els internautes a l'hora d'exercicir drets legítims) era la nostra amiga SGAE, associació de la mateixa ideologia que la PROMUSICAE.
No he sentit que hagin multat ni molt menys tancat a la presó a ningú per res relacionat amb això. Qui probablement hagi estat condemnat d'alguna manera són els vertaders "pirates", aquells que distribuixen massivament i venen (es lucren i creen perjudicis a tercers, la qual cosa sí està penada) obres protegides per la "Llei de Propietat Intel·lectual"; normalment organitzacions criminals o mafies.
Ja res tenc que dir sobre les il·lustracions d'aquest document, que són ja sa puta conya a sa realitat, presentant no la realitat sinó el que a ells els agradaria que fóra real. Em pareix vergonyós que hi hagi gent escampadora d'immenses mentides com les que he tractat i d'altres que ja ni mereixen ser comentades per lo absurdes que arriben a ser.
dijous, 1 de setembre del 2005
La meva clau pública
D'on me la baix?
La podem baixar anant a PGP Global Directory si cercam per la meva direcció de correu o per l'ID de la clau (0x1D262B39).
Què és una clau pública?
Juntament amb la corresponent clau privada, és un mecanisme amb el qual un individu pot signar digitalment un document i un altre pot verificar de manera inequívoca que ha estat signat pel primer sense sofrir cap modificació.
Això és útil per comprovar que un document prové d'algú en qui, suposadament, tenim confiança i no d'un impostor que, potser, té males intencions. Ens assegura també la signatura digital que el document en qüestió no ha estat modificat d'ençà que s'ha signat: algú podria estar interessat en modificar certs documents penjats en una web molt coneguda, per exemple una aplicació d'una empresa dedicada al software. Amb la signatura digital no es podria evitar que l'aplicació fóra modificada per aquell individu, però els usuaris podrien saber amb absoluta certesa (si l'empresa acostuma a signar les aplicacions!) que l'aplicació no té perquè provenir de l'empresa en qui confien.
En realitat, la clau pública, en quan a signatura digital, només serveix per verificar les signatures: mai per signar! Aquí resideix la gràcia del tema.
Per tant, no hi ha cap problema en que tot el planeta estigui en possessió de la clau pública d'un altre. El que ja no és interessant (per a l'autèntic propietari) és que algú es faci amb la seva clau privada, encara que estigui protegida per contrasenya.
Molt bé, però jo, ¿per què collons vull la teva clau pública?
Potser t'interessi verificar que el que aquí he penjat prové de mi i no d'un altre. O que si algú t'envia un document d'aquesta web per correu electrònic perquè l'ha trobat interessant (qui? qui!? QUI!?) és realment meu i no li ha realitzat cap modificació.
Un altre ús de la clau pública és poder xifrar documents que només qui posseeix la clau privada pot desxifrar. Ja saps, pots enviar-me per correu electrònic les teves proposicions sexuals xifrades (al·lots: absteniu-vos!)
Tenc un fitxer estrany amb extensió .PGP o .ASC. Què el faig?
Per a un fàcil ús d'aquest tinglat pots emprar PGP que, a més del que he explicat i moltes altres funcionalitats, vull resaltar-ne el que s'anomena PGPDisk, una unitat virtual que tot el que s'hi fica dins queda automàticament xifrat. En el moment d'escriure aquestes línies la versió actual és la 8.02 que, als 30 dies d'instal·lar-la , ens limitarà les funcionalitats, però podrem seguir verificant i xifrant dades; signant-ne i desxifrant-ne també si ens feim una parella de clau privada/pública pròpia. Si volem PGPDisk gratuïtament haurem d'emprar la darrera versió no corrupta comercialment... eh, ehem... la darrera versió freeware AMB PGPDisk, la 6.02i.
Qui igualment passi d'aquests rotllos privatius, del software comercial, ocultista i tancat, sigui un amant de la llibertat de la informació, del codi obert però no de les interfícies gràfiques pot emprar GNUPG.
http://www.pgpi.org
http://www.gnupg.org
Fa 5 minuts que he instal·lat el PGP/GNUPG. No funciona. És una merda i és molt difícil d'emprar! Què passa? Estic desesperat, mai no havia perdut tant temps intentant usar un nou programa i no m'enter de res. Fins i tot he obert el README i com que estava en anglès l'he enviat a mamar. Dóna'm una mà! Com s'empleia?
Llegeix la documentació que l'acompanya, visita la web de l'aplicació i, si és necessari, cerca a Google temes relacionats.
Joder, però és que està en anglès i...
A Google hi ha un traductor gratuït. I si a Google cerques "traductor ingles español" surten 194.000 resultats!
Bé, però m'ajudes o què?
No conec cap psiquiatra.
La podem baixar anant a PGP Global Directory si cercam per la meva direcció de correu o per l'ID de la clau (0x1D262B39).
Què és una clau pública?
Juntament amb la corresponent clau privada, és un mecanisme amb el qual un individu pot signar digitalment un document i un altre pot verificar de manera inequívoca que ha estat signat pel primer sense sofrir cap modificació.
Això és útil per comprovar que un document prové d'algú en qui, suposadament, tenim confiança i no d'un impostor que, potser, té males intencions. Ens assegura també la signatura digital que el document en qüestió no ha estat modificat d'ençà que s'ha signat: algú podria estar interessat en modificar certs documents penjats en una web molt coneguda, per exemple una aplicació d'una empresa dedicada al software. Amb la signatura digital no es podria evitar que l'aplicació fóra modificada per aquell individu, però els usuaris podrien saber amb absoluta certesa (si l'empresa acostuma a signar les aplicacions!) que l'aplicació no té perquè provenir de l'empresa en qui confien.
En realitat, la clau pública, en quan a signatura digital, només serveix per verificar les signatures: mai per signar! Aquí resideix la gràcia del tema.
Per tant, no hi ha cap problema en que tot el planeta estigui en possessió de la clau pública d'un altre. El que ja no és interessant (per a l'autèntic propietari) és que algú es faci amb la seva clau privada, encara que estigui protegida per contrasenya.
Molt bé, però jo, ¿per què collons vull la teva clau pública?
Potser t'interessi verificar que el que aquí he penjat prové de mi i no d'un altre. O que si algú t'envia un document d'aquesta web per correu electrònic perquè l'ha trobat interessant (qui? qui!? QUI!?) és realment meu i no li ha realitzat cap modificació.
Un altre ús de la clau pública és poder xifrar documents que només qui posseeix la clau privada pot desxifrar. Ja saps, pots enviar-me per correu electrònic les teves proposicions sexuals xifrades (al·lots: absteniu-vos!)
Tenc un fitxer estrany amb extensió .PGP o .ASC. Què el faig?
Per a un fàcil ús d'aquest tinglat pots emprar PGP que, a més del que he explicat i moltes altres funcionalitats, vull resaltar-ne el que s'anomena PGPDisk, una unitat virtual que tot el que s'hi fica dins queda automàticament xifrat. En el moment d'escriure aquestes línies la versió actual és la 8.02 que, als 30 dies d'instal·lar-la , ens limitarà les funcionalitats, però podrem seguir verificant i xifrant dades; signant-ne i desxifrant-ne també si ens feim una parella de clau privada/pública pròpia. Si volem PGPDisk gratuïtament haurem d'emprar la darrera versió no corrupta comercialment... eh, ehem... la darrera versió freeware AMB PGPDisk, la 6.02i.
Qui igualment passi d'aquests rotllos privatius, del software comercial, ocultista i tancat, sigui un amant de la llibertat de la informació, del codi obert però no de les interfícies gràfiques pot emprar GNUPG.
http://www.pgpi.org
http://www.gnupg.org
Fa 5 minuts que he instal·lat el PGP/GNUPG. No funciona. És una merda i és molt difícil d'emprar! Què passa? Estic desesperat, mai no havia perdut tant temps intentant usar un nou programa i no m'enter de res. Fins i tot he obert el README i com que estava en anglès l'he enviat a mamar. Dóna'm una mà! Com s'empleia?
Llegeix la documentació que l'acompanya, visita la web de l'aplicació i, si és necessari, cerca a Google temes relacionats.
Joder, però és que està en anglès i...
A Google hi ha un traductor gratuït. I si a Google cerques "traductor ingles español" surten 194.000 resultats!
Bé, però m'ajudes o què?
No conec cap psiquiatra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
