dissabte, 24 de setembre del 2005

Pretty fly (for a SN guy)

Lo que vaig poder presenciar ahir en pròpia carn no va ser un concert: va ser un espectacle. Uns amics i jo vam anar a Ciutat, per ser exacte a l'hipòdrom de Son Pardo, on s'hi feia una festota alternativa (Two Happy Fest). I tant. Just arribar a la zona poguerem degustar amb la vista les prostitutes que per allà s'exhibien, acompanyades d'un chulo montat en bicicleta i, ja dins el que ens interessava, un "garito" bastant destruït, destapat a l'aire lliure, on hi havia una humil però excel·lent barra, dins lo hagut i per haver, on un podia comprar un dels seus productes únics (extret textualment del cartell): birra, sangria, zanwix. I dic productes únics no perquè fossin distingidament superiors, sinó perquè eren els únics que venien. Això sí, a un euro cada unitat. Molava el tema. Ja ficant-se endins del "garito" hi havia montats, al mateix nivell que el públic, els amplificadors, instruments musicals i més xismes. L'entrada era gratuïta encara que pareixia mig d'estraperlo xD.
Van tocar (segons ordre d'apararició): Bikeage (hardcore melòdic), Hardpoint (metalcore), Roña (punk), Prosthetics (metal) i Hatelevel (metal). Els estils són els que posava al cartell de propaganda, no me mengeu si ho classificau d'altra manera.
Per així com van sonar vam poder apreciar com estaven ordenats de més fluix a més fort, exceptuant Roña, dels quals ens quedàrem amb el dubte ja que vam anar a fer un decanset mentre tocaven xD. Vam anar a fer una segudeta a uns escalons, allà defora, observant com un flipat amb un cotxe que duia una "L" intentava fer "trompos" que ni damunt la terra que hi havia per dins el tros era capaç el pobre al·lot. També va passar un cotxe de la policia nacional que, per com s'amagava la prostituta que veiem allà lluny, per devés el flipat dels "trompos", vam suposar que anaven de "caça" (interpreti's com es vulgui).
No sé si me van agradar més Hardpoint o Prosthetics, tots dos em van parèixer molt bons. Hatelevel, pel meu gust, eren fortets, encara que van ser els que més em van fer moure l'esquelet. Un dels espontanis que sempre estaven sempentejant (amb colsades i cosses a ferir incluïdes) se va exaltar més del compte i li va botar per damunt al cantant de Hatelevel que, més tard i en broma, ens va fer testimonis de que se'n recordaria sempre d'aquella nit per com li havien deixat el colze.
Encara que, sigui dit, per molt que un s'esforci escrivint mai no podrà transmetre aquella sensació d'èxtasi espiritual provocat per un ambient i una música idonis i adequats com van ser aquells.