Fal·làcia musical

Com aquell qui no vol, sense saber per què ni com, fent el meu habitual passeig per la WWW, vaig anar a pegar a un document d'aparença inofensiva, però en el fons realment sinistre publicat per PROMUSICAE (Productores de Música de España), «agrupació de 65 companyies que, en el seu conjunt, representen més del 90 per cent de l'activitat nacional del sector de la música gravada» (així es pot llegir a la seva web) que té la missió de trobar, identificar i desenvolupar talent i cultura musical amb el fi de divulgar l'obra dels artistes a la societat, difondre la cultura musical, ajudar en la creació musical, etc. Com es pot ser tant hipòcrita?
L'esmentat document, en format PDF, resulta estar preparat per imprimir-lo com un folleto. Wow! Avui mateix n'imprimesc 300 exemplars, crid dos amics i ens n'anam a "conscienciar el poble" de la crua realitat musical repartint-los a la gent del carrer.
Juguen amb les paraules i difonen temors infundats, proposant com a única solució viable l'imposició dels seus interessos, comfonguent al lector i donant-li l'impressió que exercir certs drets que té com a ciutadà són violacions de la llei. Vegem-ne algun exemple:

«[...] Internet ha facilitado extraordinariamente el intercambio de canciones entre amigos, pero también entre extraños de todo el mundo.» (pàg. 2)
Està no clar, sinó clarissím que s'intercanvia música amb desconeguts. Com sinó podríem descobrir música alternativa que, o bé no es coneix on vivim perquè no és promocionada publicitàriament pels mitjans de comunicació, o bé tan sols no es pot comprar al nostre país? No és acàs bo conèixer diferents cultures, diferents formes de fer i de veure el món? Hem d'estancar-nos en un envolvent social (tant) reduït? Idò, per què intenten que ens assustem davant la possibilitat de que estranys comparteixin fitxers amb nosaltres i nosaltres amb ells?

«[...] haciendo posible intercambiar fotos, vídeos, música, software y juegos entre el ordenador del usuario y otros ordenadores desconocidos.» (pàg. 3)
Tornem-hi! Per cert, algú coneix o ha establit algun tipus d'enllaç sentimental amb un ordinador?

«Hay estudios que demuestran la existencia de un elevado porcentaje de intercambio de pornografía en las redes P2P. [...] Además, los filtros que bloquean direcciones de páginas web y palabras clave raramente logran bloquear imágenes pornográficas o violentas y vídeos en las redes P2P.» (pàg. 4)
Estic completament d'acord en que hi ha un gran intercanvi de pornografia (no desitjada) a les xarxes P2P... I a moltes webs "inofensives". No té nom lo que he arribat a veure a algun banner publicitari de Hotmail. Però si just de ficar-te als portals dels nostres proveïdors d'Internet (Wanadoo, Terra, Ya...) o de les principals cadenes privades de TV (Antena 3 i Telecinco) ja et trobes la suficient porqueria com per deixar "lelo" a un al·lotet de 7 anys!
Al marge d'això, els filtres de continguts dissenyats per a Internet Explorer puc estar convençut que no filtraran el tràfic d'altres programes, com els dels P2P. D'altra banda, per posar un exemple, l'Edonkey 2000 des de ja fa un temps avisa a l'usuari quan detecta un possible engany. Habitualment, quan es vol descarregar un fitxer i en realitat es tracta d'una altra cosa (habitualment pornografia) el fitxer es distribuït amb moltíssims noms diferents, per a què més gent se'l descarregui, encara que cerqui altres coses. Quan l'Edonkey veu que un mateix fitxer té, segons els usuaris, molts noms distints, avisa a l'usuari indicant que es tracta, possiblement, d'un engany. Qui veu pornografia és perquè vol o perquè no està degudament educat en l'ús d'aquests programes. Enlloc d'assustar al personal, per què no dedica PROMUSICAE una sola pàgina del seu document a ensenyar com evitar la pornografia? Bé, si ho fessin potser donarien a entendre que ells empren aquests programes, cosa que no els interessa. Es tracta del contrari, de criminalitzar aquest tipus de programes: qui els empra és un depravat sexual i pedòfil.

«Uno de los problemas más graves asociados al uso de las redes P2P es la descarga involuntaria de spyware [...]» (pàg. 5)
El que no s'atreveixen (o no volen?) dir és qui està darrera aquests maleïts programes. Les més brutes empreses capitalistes del planeta que, roçant la barrera que separa la legalitat de la il·legalitat (o botant-la com si res!), contracten programadors per desenvolupar software espia. Però aquest endimoniat software no està associat a l'ús de les xarxes P2P, com ells pretenen que creguem. Basta cercar melodies o logotips pel telèfon mòbil, jocs gratuïts o oci juvenil en general per caure a una web que ens instal·li, sense el nostre consentiment (ni ens n'adonam!), spyware, programes que ens obrin finestres de publicitat o d'altres que ens fan cridar a telèfons amb prefixe 806 (antes 906) si tenim un módem que ho permeti. I darrera hi ha els mateixos: empreses (o ja em puc permetre dir 'estafadors'?) sense escrúpols.

«Es posible que el usuario intercambie, sin darse cuenta, muchos ficheros informáticos confidenciales, privados, financieros, médicos, etc.» (pàg. 5)
Cosa deguda, no a l'ús de programes P2P en sí, sinó al desconeixement d'ús d'aquests. Si algú té informació privada a, per exemple, "Mis Documentos" i comparteix aquest directori és obvi que estarà a disposició pública. Però, novament, els nostres amics de PROMUSICAE ens inciten a creure que "per art de màgia" tots els nostres documents confidencials seran ja no accessibles públicament, sinó que, fins i tot, els enviarem sense que ens els sol·licitin!

«Los ordenadores de las personas que intercambian ficheros están abiertos a la red» (pàg. 5)
M'agradaria entendre què volen dir amb això. Si es refereixen a que tenim un port obert, destinat a fer-ne ús amb un programa P2P que no és més que això, un programa P2P, els don tota la raó. Però... I què? L'únic que algú pot fer-hi es baixar els fitxers que NOSALTRES hem decidit que es puguin baixar. Quin mal hi ha?
Si quan diuen "obert a la xarxa" es refereixen a que som més vulnerables a atacs remots... Home, no hi ha programa completament segur (qui ho afirmi menteix o és un ignorant) i sinó que els ho demanin als programadors de Microsoft i la seva joia de Windows. Els programes P2P tenen els seus errors de programació que, quan es descobreixen, són corregits i posades a disposició del públic les actualitzacions pertinents. Com tot. Si algun programa de P2P hagués tengut la meitat d'errors de programació que Windows seria per estar alarmats. Així i tot, quanta gent està alarmada davant la quantitat d'errors de programació de Windows? Han deixat d'emprar-ho per això? No.

«[...] son más vulnerables a los virus que infectan otras máquinas en las redes P2P [...]» (pàg. 5)
No són més o menys vulnerables als virus per emprar o no emprar P2P. Això depèn de si es té instal·lat un software antivirus o no. D'altra banda i, com amb el tema de la pornografia, és l'usuari qui decideix baixar un o altre fitxer que, en cas de ser una aplicació (extensió ".EXE") pot ser un virus o no. Però ni aquest hipotètic virus apareix del no res i s'instal·la al nostre ordinador ni deixam d'estar protegits si, com a usuaris previnguts, tenim un antivirus actualitzat (sinó de poc ens val).
A més, podria afegir que molts de virus vénen per correu electrònic. I per si encara fóra poc, la proporció de programes enviats per correu electrònic que sí són virus, en comparació amb la de programes disponibles a les xarxes P2P que realment són virus, és molt major en el cas del correu. He de deixar d'emprar el correu electrònic per això? Seria estúpid si ho fes... I per què els nostres amics de PROMUSICAE no ens adverteixen també dels terrorífics perills que podem trobar-nos per correu electrònic?

«[...] así como a personas que se dedican a controlar los ordenadores de otros países [...]» (pàg. 5)
Això pareix tret de pel·lícules com "Hackers", "Conspiración en la red", "WarGames (Juegos de guerra)" o "Sneakers (Los fisgones)". Si bé és veritat que existeixen persones de molt diverses localitats que distribuixen troians (programa maliciós que s'obté creient ser quelcom atractiu però, en realitat, permet controlar un ordinador sense el consentiment del legítim propietari), no deixa de ser un cas com el dels virus: se'n poden trobar a les xarxes P2P, per correu electrònic, a webs... I, en tot cas, un bon antivirus l'aturarà.
De totes formes, és més comú ser infectat per un troià que ens ha enviat un "amic", via correu electrònic o missatgeria instantània. Qui té interés en llegir els correus electrònics que envies a la teva nova parella, en esborrar-te fitxers o senzillament gastar-te una broma? El teu/la teva "ex", un vertader enemic o un amic sa miqueta reputa. Per això seria de resaltar lo de "otros países" que, al meu paréixer, han escrit per seguir assustant a la gent que té por a lo desconegut. Què xenòfobs!

«[...] o a enviar spam con todo tipo de anuncios e intentar ganar dinero con falsos reclamos sobre hipotecas o medicinas.» (pàg. 5)
Jo creia que això era un problema que sofreix el correu electrònic. Els culpables? Les xarxes P2P, no? És clar que no! Els mateixos porcs de sempre: les empreses sense escrúpols o els estafadors (a vegades són una mateixa cosa).

«Además, el intercambio de ficheros puede ser responsable de que el PC familiar funcione con lentitud.» (pàg. 5)
Emprar Windows Media Player 10 per escoltar música, enlloc de fer-ho amb el meu estimat Winamp 2.91, també pot ser responsable de que l'ordinador funcioni amb més lentitud. Però per això aquell qui estima aquelles màscares tant al·lucinants que duu el WMP, que no fan més que menjar recursos inútilment, deixarà d'emprar-ho i es limitarà al desfasat, però ecònomic en quan a recursos consumits, Winamp 2.91? És clar que no!
També poden ser responsables de la lentitud del meu ordinador tenir 20 programes que se'm col·loquen a la "Bandeja del sistema" (devora el rellotge) just d'iniciar Windows!

«Descargar música de P2P es ilegal en la mayor parte de los países.» (pàg. 6)
No a Espanya, si s'exerceix el que es coneix com "Dret de còpia privada". PROMUSICAE no era una agrupació d'Espanya? Per què xerren de legislacions d'altres països?

«[...] la gente que comparte o sube canciones a Internet, especialmente si son muy activos, corren un mayor riesgo de ser perseguidos o demandados.» (pàg. 6)
Pel coneixement que tenc de l'assumpte qui es dedicava a perseguir, espiar i emprar mètodes de dubtosa ètica, pràcticament superant la frontera de la legalitat, i finalment demandava a usuaris de les xarxes P2P (amb l'única finalitat de difondre temor i pànic entre els internautes a l'hora d'exercicir drets legítims) era la nostra amiga SGAE, associació de la mateixa ideologia que la PROMUSICAE.
No he sentit que hagin multat ni molt menys tancat a la presó a ningú per res relacionat amb això. Qui probablement hagi estat condemnat d'alguna manera són els vertaders "pirates", aquells que distribuixen massivament i venen (es lucren i creen perjudicis a tercers, la qual cosa sí està penada) obres protegides per la "Llei de Propietat Intel·lectual"; normalment organitzacions criminals o mafies.

Ja res tenc que dir sobre les il·lustracions d'aquest document, que són ja sa puta conya a sa realitat, presentant no la realitat sinó el que a ells els agradaria que fóra real. Em pareix vergonyós que hi hagi gent escampadora d'immenses mentides com les que he tractat i d'altres que ja ni mereixen ser comentades per lo absurdes que arriben a ser.