Com baixar subtítols de Google Video

Qui més qui menys deu haver anat a veure vídeos a YouTube, a Google Video o altres webs d'aquest tipus. Estam molts de noltros ben avesats a tenir Internet per mà, però a vegades hem volgut tenir aquell vídeo que tant ens va impressionar per poder-lo mostrar a ca un amic que no té ADSL ni Internet ni res de tot això.
No explicaré aquí com baixar aquest tipus de vídeos ni generalitzaré ja que no és s'objectiu d'aquest escrit. De fet, podrien escriure llibres que podríem tirar a cada pocs mesos perquè tots aquests serveis neixen, moren i canvien constantment, com Internet i el món actual en ses seves modes. I dic que no explicaré com baixar vídeos perquè imagin que antes de llegir això hauràs trobat una barbaritat de pàgines que expliquen com fer-ho (unes millor, d'altres pitjor), però ja posats recomanaré MediaPirate i es seu complement per Firefox que almenys fins a dia d'avui són collonuts.
Anant ja a lo que ens ocupa: Google Video. Si es vídeo que volem baixar té subtítols "no incrustats" (podem activar-los i desactivar-los amb un botó (es negre de més a l'esquerra), perquè en realitat no són part des vídeo) ens trobarem amb un problema. Sí, tant si l'autor des vídeo permet la seva descàrrega com si no ho fa, el que per una banda és un aventatge en quan a llibertat d'elecció es converteix en una mancança de Google Video BETA (beta com sa gran majoria de serveis de Google): no se'ns dóna l'opció de descarregar els subtítols!

Anem a veure com podem descarregar-los: Quan anam a veure un vídeo, bé perquè l'hem cercat, bé perquè ens han passat un link tenim una URL d'aquest estil (sa base d'aquesta explicació):

http://video.google.com/videoplay?docid=8883910961351786332


També pot passar que sigui bastant més llarga, però sa base (en negreta) es manté. Per exemple:

http://video.google.com/videoplay?docid=-5047225443866289519&q=metallica+am+i+evil+site%3Agoogle.com&total=8&start=0&num=10&so=0&type=search&plindex=2


Seguint amb es nostre primer exemple:

1. Copiarem es paràmetre docid (número en vermell) i l'emplearem per anar a una web com aquesta:
http://video.google.com/videotranscript?frame=c&type=list&docid=8883910961351786332


2. Podrem llegir una porció de codi XML pareguda a la següent, de la qual només ens fixarem amb es text assenyalat en vermell:


<?xml version="1.0" encoding="utf-8" ?>
<transcript_list docid="8883910961351786332">
   <track id="0" name="Spanish" lang_code="es"
   lang_original="español" lang_translated="español" lang_default="true"/>
</transcript_list>


3. De lo anterior ens fixarem només amb els paràmetres name i lang_code (docid és es mateix) i construirem una URL com la següent (lang_code a l'URL se li passa com lang):

http://video.google.com/videotranscript?frame=c&type=track&name=Spanish&lang=es&docid=8883910961351786332

Si qualcun des camps name o lang_code estan en blanc a sa web des punt 2, és a dir, apareix name="" o lang_code="", per suposat, li passarem els paràmetres però buits (no posant res). Per exemple:

http://video.google.com/videotranscript?frame=c&type=track&name=&lang=&docid=-3934788900154749704

4. Si hem seguit bé ses passes anteriors (i Google no ha canviat es seu format) veurem un fitxer XML de l'estil:

<?xml version="1.0" encoding="utf-8" ?>
<transcript>
<text start="6074.001" dur="1.999">Ustedes hacen lo que el tubo les dice.</text>
<text start="6076.001" dur="1.999">Se visten como el tubo, comen como el tubo,</text>
<text start="6078.001" dur="3.999">educan a sus hijos como el tubo, y hasta piensan como el tubo...</text>
</transcript>


5. El guardam amb es nom que volguem amb extensió XML (per defecte "videotranscript.xml").


6. El transformam en SRT amb Google2SRT que trobaràs en aquesta mateixa pàgina. A partir d'aquest moment tendràs els subtítols en format SubRip (SRT). Només indicar-te que si li poses es mateix nom que es fitxer des vídeo però acabat en ".srt" tant els reproductors típics de PC (JetAudio, MPlayer, etc.) com molts reproductors de DivX domèstics te'ls agafaran. De lo què en puguis fer amb ell, com passar-lo a altres formats o "incrustar-lo" al vídeo en trobaràs molta informació per Internet.

Mira-la a sa molt punyetera!

Idò sí. Fa unes setmanes mos van botar ses tortugues fora de sa pica i ja la vam tenir liada. Una per mi (encara està per saber) va pegar per devers es tros i no va comparèixer fins passada una tirada de dies. S'altra feia turisme per dins sa bugaderia i la vaig aclapir tot d'una. Seria aquell pensament de "i si fos una tortuga on aniria?" o sa pura casualitat. I aprofitant que aquell dia ella s'havia aixecat amb caminera (i això que és d'aigua) vaig veure mem si la filmava en acció. I després de fer-se s'empagaida una estona i fer-se pregar una estona, llavors va treure es cap per fer-me quatre nyifes. I va esperar a que badés un segon per partir tota embalada.

De verbenes

Ses verbenes ja fa quasi un meset que van fer ull acabar, però trob que no xerrar d'això és com estar d'acord en que això segueixi així, així que faré un poc de memòria. Fa uns quants anys tots pagàvem "lo seu" (25 €) per assistir a ses nostres penoses "estimades" verbenes, com podeu apreciar a sa imatge des típic abono, en aquest cas del 2002. Tots érem iguals davant es "rompedor d'abonos" (quina feina...), tant era si jo entrava amb es meu abono o amb so d'un amic (potser no molt normal, però sí útil). Però d'ençà el 2004, gràcies a l'iniciativa de l'Excel·lentíssim Ajuntament de Felanitx i per motivar l'assistència a aquesta espectecular saga d'events que no deixen indiferent (i que de cada any van a menys), tots els residents de dit municipi van començar a disfrutar d'un especial descompte, passant a costar-los només 18 €. Això sí, ara no pots deixar s'abonament al teu cosí un dia que tu prefereixis anar a una altra banda. Però és igual, és molt més barat i a més, on estaria jo millor que a una verbena felanitxera? Tres anys més tard d'aquesta iniciativa esplendorosa estam igual que el 2002, pagant 25 €, per un abonament personal i intransferible i per unes verbenes (al meu veure) musicalment insalvables (amb els Lunnis i tot!) i a preus vergonyosos, encara que no fa falta ser socialista del PSOE per veure-ho.