Metafòricament concret, literalment abstracte

S'arbre de s'amistat és un arbre amb molts d'ulls que observen molt, massa, perquè són molts, donen voltes a ses coses i observen, i observen, i observen... I quan, finalment, es seu fruit és madur cau, en forma de somriure: una amistat. Una amistat feliç, una amistat agradable. Un plaer. I són somriures i més somriures que amb un paneret vaig recollint com a resultat de s'espera que madurés es fruit de s'observació de s'arbre de s'amistat.

Ses estrelles de cinc puntes deixen sa terra completament àrida, destrueixen tota casta de vegetació agradable i "happy flower". I estan a punt d'endur-se'n-ho tot, inclòs s'arbre de s'amistat. Per allà on passen aquestes maleïdes estrelles fan molt mal, tenen unes puntes molt punxants i doloroses. Són altament destructives!

Es nigul de ses estrelles de cinc puntes ha estat alimentat amb una llàgrima, aliment que li dóna poder per tirar infinites estrelles de cinc puntes. I ara es passejarà acomplint es seu propòsit. Plouran infinites estrelles de cinc puntes i tot ho arrassaran.

Un ull aparentment està bé. Però és una apariència superficial. A l'interior, si ens hi acostam molt, molt, molt, molt, molt, podem veure una microscòpica llàgrima silenciosa d'aquestes que sols no són humides. Però lo suficientment àcida per alimentar de sobres es nigul de ses estrelles de cinc puntes.

Bota un ull, en una gran sorpresa, una sorpresa no esperada, d'aquestes que et fan treure els ulls com als dibuixos o a ses pel·lícules com "La máscara". Senzillament, no era esperat. Això resulta en un altre ull que aparentment està bé.

A un que està damunt una escalera li cau un pot d'àcid corrosiu per complet accident. No ho fa gens aposta, ha estat un accident, ha estat sense voler. Ell només feia sa seva feina. No volia tirar s'àcid damunt aquell desgraciat que està passant per devora s'escalera. Però aquest àcid cremarà ben igual!

Hi ha un pobre desgraciat que passa aprop d'una escalera, no s'adona que n'hi ha un damunt s'escalera que maneja àcid corrosiu i passa per allà aprop. Ell no és conscient que aviat li caurà s'àcid al damunt. Tampoc n'és culpable, senzillament caminava aprop del lloc equivocat en un moment inoportú.

Nou lletres desordenades que es repeteixen quatre vegades i que són cridades per qualcú que no s'acaba de saber molt bé on es troba. Es repeteixen a efecte d'un eco mental produït per sa potència i força d'aquestes nou lletres, nou lletres que tenen un poder capaç de destruir una galàxia i tot ésser viu que hi pasturi en qüestió de nanosegons. Nou lletres que no es saben des de quina direcció vénen perquè retronen en tots es racons de sa ment d'un pobre desgraciat. Nou lletres que per molt que es desordenin sempre tendran aquell significat implícit i terrible per a qui les hi va donar tot aquest sentit, un pobre desgraciat. Nou lletres que encara que s'ordenin i es mostrin en la seva puresa destructiva mai no es podran comprendre de sa mateixa manera en què ho fa un pobre desgraciat. Nou lletres que donen lloc a s'accident de s'escalera d'un pobre desgraciat. Nou lletres inoportunes: JO ME'N VAIG.