L'esplendor de la vida

Nascuda verda intensa, època d'aprenentatge.
Madurada en roja bellesa, època esplendorosa.
Mustiada en marró apagat, època de decadència.

Viu avui lo que somiïs fer demà

No deixis per demà allò que puguis fer avui i que t'hauria agradat fer ahir. Només deixa per demà allò que no et sabria greu haver deixat sense fer. No deixis passar el temps esperant que venguin temps millors; crea't temps millors i veuràs com passa el temps sense haver d'esperar. Viu avui lo que somiïs fer demà, perquè és avui quan ho pots viure i somiar-ho, només, demà.

Toda la vida currando, haciendo las cosas bien, todo bien, siempre formal , casi nunca te quejaste, sin salirte para nada del guión. Teniendo un buen puñado de hijos, maldiciendo tu suerte, siempre sufriendo, para sacar a la familia adelante, haciéndolo todo bien como se debe hacer. ¡Por fin llegó la jubilación! ¡Por fin llegó la jubilación! ya ha llegado el día; te toca descansar y disfrutar. La alegría deja paso al asqueo, y a la cruda rutina. Ahora tienes la sensación, de no servir, de estar sin vida, te han exprimido hasta jubilar las ganas de vivir, de evolucionar, esperando sentado en el sofá te has quedado, viendo concursos y mierdas en la tele, como si fueras idiota. Soziedad Alkoholika: "Cadáver prematuro"

Perminent (perill permanent immiment)

El País, en edició digital, ens conta en un article de societat, "Vivimos atrapados en el miedo"*, com podreu deduir pel títol, que ja de per sí assusta, quin és el pilar sobre el qual sostenim aquest preciós món en què vivim.

[Com és de suposar, perquè tengui sentit continuar llegint aquest text, s'hauria de llegir primer dit article]

I no dic 'secret' enlloc de 'pilar' perquè crec que és una cosa sabuda per uns i ignorada per uns altres (tampoc descarteu que els primers, diguem-los cospiratore illuminati, tenguin molta imaginació i cerquin mals on no n'hi ha) que des de diverses posicions amb poder es té un contracte permanent amb la Fàbrica Nacional de Maquiavel·lisme i Terror. Precisament, un dels diaris de més tiratge d'Espanya ens ho conta tant feliçment. També s'hauria de veure quanta gent llegeix el diari en aquest país més enllà de la secció esportiva (a jo no em compteu com a lector, ha estat fruit de sa casualitat que llegís aquest article).

Tampoc he volgut dir 'revelació' perquè, a més d'estar publicat a l'esmentat diari, no és res nou: ni se n'ha tengut coneixement de fa poc ni tampoc fa poc que s'aplica. De fet, apostaria que des que l'home és home té ben clar que, per debilitar els seus enemics, infligir-los por és una arma esplèndida. Estaré insinuant que els ciutadans dels centenars de països del món són enemics dels seus propis governs? No sigueu conspiradors...

Sí, efectivament, he dit 'pilar', sostenidor de l'ordre establert. És la por comuna davant certs aspectes del món i situacions de la nostra vida la que ens uneix en consens en contra del mal que ens terroritza. De la unió en neix la força per abatre l'enemic antes que ell ens abàtiga a nosaltres. Lo que pentura no ens demanam quan veim d'aprop (per la finestra televisiva) la corrupció dels polítics, el terrorisme internacional i el nacional, la violència (la de gènere i la convencional), la crisi econòmica i financera, la immigració desproporcionada invasora, les màfies també immigrants, la pujada dels preus i de les hipoteques, la pujada de l'atur i dels acomiadaments, les sofisticades tècniques dels lladres del segle XXI, la pedofília que envaeix Internet, la pirateria informàtica i les seves conseqüències legals, les guerres eternes a Orient Pròxim, les dictadures comunistes, els estats amb religions perilloses que inciten al masclisme més radical, i també els fanàtics integristes islamistes terroristes suïcides, és si aquest gran temor, aquesta por estremidora, aquest pànic infinit, aquesta intolerància en contra de tots aquests mals que esperen que ens n'anem a dormir per atacar-nos, són justificats i proporcionats a la realitat en la que vivim. En faig èmfasi: justificats i proporcionats a la realitat en la que vivim. Si un s'ho planteja seriosament, encara que pugui parèixer molt ingenu, s'acaba adonant que no viu dins aquella realitat que els mitjans de comunicació difonen a bombo y platillo. Està clar que hi ha una similitud (com moltes pel·lícules, "està basada en fets reals") encara que consider que viure dins aquella realitat pura és ésser completa víctima dels nostres dirigents, és a dir, ésser més ben educat. Educat per témer.

* Còpia en PDF, per si l'enllaç està romput